El pintor, escultor i dissenyador valencià Artur Heras s’ha mort als 81 anys. Nascut a Xàtiva (la Costera) el 1945, Heras deixa una de les trajectòries més singulars i compromeses de l’art valencià contemporani, marcada per l’experimentació, la sàtira social i una mirada crítica que va mantindre fins als últims anys de la seua vida.
La seua ciutat natal li retrà homenatge aquesta vesprada amb un minut de silenci durant el ple municipal. L’alcalde, Roger Cerdà, ha lamentat la pèrdua d’un creador que mai va perdre el vincle amb la capital de la Costera.
“Hui és un dia trist per a Xàtiva. Ens deixa Artur Heras, un dels grans artistes que ha donat la nostra ciutat i una figura imprescindible de l’art valencià contemporani. Artur va portar el nom de Xàtiva molt lluny, però mai va deixar de portar Xàtiva amb ell. En la seua mirada, en la seua obra, en la seua manera d’entendre l’art i també en el seu compromís amb la memòria, la cultura i la societat”, ha manifestat Cerdà.
Una manera crítica de mirar el món
Heras va construir al llarg de més de sis dècades un llenguatge artístic propi en què convivien la pintura, l’escultura, el disseny i l’experimentació amb els codis de representació. La ironia, els jocs literaris, la revisió de la història de l’art i la denúncia política i social van travessar bona part de la seua producció.
Cerdà ha destacat precisament aquesta dimensió de l’obra de l’artista i el llegat que deixa més enllà de les peces exposades en museus i galeries. “Al llarg de dècades, ens ha deixat molt més que obres o exposicions. Ens ha deixat una manera de mirar el món: crítica, inconformista, compromesa i profundament humana. I també ens ha fet un regal molt especial: compartir amb la seua ciutat natal una part del seu univers creatiu. Les exposicions que hem pogut gaudir a Xàtiva en els últims anys, com ara Halt! Imatges que pensen (2025), organitzada per la Universitat de València, són una mostra d’aquest vincle que mai es va trencar”, recalca el batle.
El mateix títol resumia bona part de la intenció que havia travessat la seua obra: detindre’s, observar i qüestionar allò que ocorre al voltant. En aquesta mostra, Heras convidava a “dir prou” davant realitats contemporànies com l’auge de l’extrema dreta, els bombardejos de Gaza o les deportacions de persones migrants.
Abans, el 2019, la ciutat va acollir l’antològica Sura com el desig i el destí en la memòria, una exposició que recorria 55 anys de la seua producció artística.
“Com a alcalde, però sobretot com a xativí, vull expressar el meu més sentit condol a la seua família, amistats i a tot el món de la cultura. Gràcies, Artur, per tot el que has donat a Xàtiva. Per haver-la fet més gran a través del teu art i per haver-nos ensenyat que l’art també serveix per a recordar, qüestionar i transformar. Xàtiva sempre serà també un poc teua”, conclou Cerdà.
Artista i gestor cultural
Heras va accedir a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València el 1963, on va conéixer Manuel Boix i Rafael Armengol, figures clau de la pintura valenciana de la segona meitat del segle XX amb els quals va dur a terme exposicions col·lectives.
A més, entre 1980 i 1995 va fundar i va dirigir la Sala Parpalló de la Diputació de València, que es va convertir en un referent de l’art contemporani al País Valencià, ja que va mostrar autors internacionals de primer nivell com ara Robert Frank, David Lynch, Robert Capa, Pierre Klossowski, Walker Evans o André Mason.
Les seues escultures s’exposen en espais públics de València, com ara els jardins del Túria i l’estació de metro de Facultats, i a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
El 2019 va publicar el llibre Ribera i jo (Institució Alfons el Magnànim), un diari que recorre les biografies de tots dos artistes xativins, molt propers en l’àmbit vital, però separats per quasi 300 anys.
De la “crònica de la realitat” a una veu pròpia
La irrupció artística d’Artur Heras es remunta als anys seixanta, en un moment de renovació formal en què diversos creadors valencians provaven de trencar amb els límits imposats a l’activitat cultural i artística durant el franquisme.
Vinculat a l’univers de la “crònica de la realitat”, Heras va formar part d’una generació que entenia l’art també com una ferramenta per a interpretar, qüestionar i revelar les contradiccions de la societat. Des d’aquells primers anys, la seua producció va evolucionar per múltiples camins sense abandonar l’experimentació amb els mecanismes de la comunicació i l’expressió plàstiques. El compromís polític i social no va quedar reduït als inicis de la seua trajectòria. Heras el va mantindre fins a les seues últimes exposicions.
La seua obra va acabar traspassant les fronteres valencianes. Al llarg de la seua carrera va exposar en nombroses ciutats de l’Estat i d’arreu del món i els seus treballs van arribar a institucions com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia i l’IVAM.
París, Nova York i Roma són algunes de les capitals internacionals per les quals també va passar una producció que el va consolidar com una de les figures destacades de l’avantguarda valenciana.
La mort de l’artista deixa Xàtiva sense un dels seus creadors més universals i l’art valencià sense una de les veus que durant més de mig segle va entendre l’avantguarda no únicament com una qüestió estètica, sinó també com una manera de mirar críticament el món.
