Una nova investigació del Grup Harca, format pels historiadors Frederic Aparisi Romero, Vicent Baydal Sala i Ferran Esquilache Martí, ha permés revisar en profunditat els orígens medievals de Bellreguard (la Safor) i avançar més de 60 anys la primera documentació coneguda fins ara del nom de la localitat.
L’estudi situa el canvi de denominació l’any 1423 i l’atribueix a Joan Roca, senyor que va impulsar la transformació de l’antiga alqueria musulmana de Sotaia en el nucli que acabaria configurant el Bellreguard actual.
La troballa és només una de les nombroses novetats d’una investigació en què Aparisi, Baydal i Esquilache han reconstruït la formació del terme, les primeres cases, els carrers, la casa senyorial i el seu hort, l’estructura familiar i agrària de la població i la trajectòria dels Roca, els senyors que posseïren Bellreguard abans de l’arribada dels Borja.
El treball és fruit d’un encàrrec realitzat tres anys abans de la commemoració, un marge de temps que els membres del Grup Harca consideren determinant per haver pogut treballar en equip i aprofundir en nombrosos arxius i fonts documentals.
De Sotaia a Bellreguard
La investigació situa els antecedents de Bellreguard en Sotaia, una xicoteta alqueria musulmana que existia cap a mitjan segle XIV i que estava formada aproximadament per cinc cases.
L’arribada dels Roca va transformar progressivament aquell assentament. Fins ara, els estudis situaven l’aparició del nom de Bellreguard en la dècada del 1480. La nova documentació permet retrocedir fins al 1423 i identificar Joan Roca com el responsable de la decisió.
Roca, cavaller al servei d’Alfons el Magnànim i Joan II, va enriquir-se i va donar una nova embranzida a Bellreguard. Els investigadors interpreten la nova denominació com una decisió amb una important càrrega propagandística: es deixava arrere el topònim d’origen àrab de Sotaia i s’adoptava un nom romànic.
Però la transformació no va ser només nominal. La recerca ha permés reconstruir amb un grau de detall poc habitual com va créixer el nucli i com aquella expansió medieval encara és perceptible en l’urbanisme actual.
Els carrers de Sant Roc, Sant Antoni i Sant Vicent van començar a configurar-se durant aquell procés d’expansió del segle XV. Carrers rectes, paral·lels entre ells i amb una ordenació ortogonal que, més de cinc segles després, continuen formant part del centre de Bellreguard.
La reconstrucció ha arribat fins al punt de permetre als historiadors plantejar com devia ser Bellreguard l’any 1486, una recreació que s’ha convertit en la portada del llibre resultant de la investigació.
La canya de sucre transforma el paisatge
Una de les claus per entendre aquell creixement és la canya de sucre. La seua arribada a finals del segle XIV va provocar una important transformació del paisatge agrari, ja que bona part de les terres de regadiu van passar a dedicar-se a aquest cultiu. Bellreguard tenia una característica especialment favorable: pràcticament tot el terme era de regadiu i, en determinats moments, gran part de les terres cultivades es van destinar al sucre.
El sucre no només va modificar el paisatge. Els importants beneficis que generava i la seua comercialització per Europa expliquen també l’interés que acabaria despertant la senyoria.
La incorporació posterior de Bellreguard als dominis dels Borja va suposar, segons els investigadors, integrar-se en una xarxa econòmica molt més extensa. Mentre l’àmbit dels Roca havia estat principalment el Regne de València, les connexions dels Borja arribaven a altres punts de la península Ibèrica i de la península Itàlica, fet que obria noves possibilitats comercials.
Els Borja compren Bellreguard
La venda de Bellreguard dels Roca als Borja es va formalitzar el 10 de març del 1486 a la col·legiata de Gandia. Després de l’operació, els procuradors dels nous senyors es van desplaçar a Bellreguard per prendre possessió de la senyoria. Entre aquells representants apareix una figura excepcional de la literatura valenciana: Joan Roís de Corella.
La seua presència connecta directament la història de Bellreguard amb l’univers cultural del Segle d’Or valencià. Gandia constituïa aleshores, juntament amb València, un dels principals centres d’aquella efervescència cultural, amb figures com els March, els Martorell i Roís de Corella, que es movien entre les dues ciutats i els territoris del seu entorn.
Un senyoriu amb el 70% de les rendes endeutades
La consulta de prop d’un centenar de documents ha permés també conéixer la situació econòmica de Bellreguard abans de la venda. Un document del 1482 revela que aproximadament el 70% de les rendes de Bellreguard estaven endeutades i anaven directament a creditors i prestadors. Els investigadors assenyalen aquesta situació com una de les raons que expliquen que els Roca acabaren venent la senyoria als Borja.
Entre les fonts estudiades figuren precisament els documents de la venda i de la posterior presa de possessió dels Borja.
La investigació també ha localitzat documentació sobre la compra de diverses alqueries pels Roca l’any 1446, que posteriorment van passar a integrar-se en el terme de Bellreguard.
D’aquesta manera, el Grup Harca no només ha reconstruït el naixement del nom del poble, sinó també el procés pel qual va anar configurant-se progressivament el seu territori.
Recuperar la vida de la gent anònima
Una de les parts més complexes de la investigació ha estat anar més enllà de la història dels senyors i recuperar la vida de les persones anònimes que habitaven el Bellreguard medieval.
La documentació pròpia de la comunitat és escassa abans del segle XVI. Per això, Aparisi, Baydal i Esquilache han hagut de buidar fonts molt diverses per descobrir qui eren aquelles persones, a què es dedicaven i quines activitats desenvolupaven més enllà del treball agrícola.
La recerca ha permés comprovar, per exemple, que no tota la població vivia exclusivament de la terra. La situació de Bellreguard en el camí entre Gandia i Dénia generava un cert trànsit de persones i va afavorir l’existència d’un hostal i una taverna força concorreguts.
A més, l’estudi d’un capbreu ha permés reconstruir la distribució de les terres, aproximar-se al nombre de famílies i mesurar aspectes com els nivells de riquesa i desigualtat dins de la comunitat.
El paper de les dones
Una altra de les aportacions de la investigació és la recuperació del paper de les dones, sovint invisibilitzades en la documentació medieval. Els historiadors han pogut identificar algunes dones musulmanes que apareixen com a caps de família. Entre la noblesa cristiana destaca especialment Agnés Roca, que va assumir la gestió de les possessions familiars quan el seu fill va marxar a Oriola.
La seua importància va ser tal que l’alqueria d’en Roca va acabar sent coneguda com l’alqueria de na Roca, una denominació que reflecteix el paper central que Agnés va exercir al capdavant de la família i de la senyoria.
Prop d’un centenar de documents
Per reconstruir aquesta història, el Grup Harca ha treballat amb documentació procedent de diversos arxius. A més de l’Arxiu Municipal de Gandia, que conserva documentació relacionada amb Bellreguard pel seu paper dins del terme general, els investigadors han consultat el fons dels Borja conservat a Toledo i documentació d’Oriola, relacionada amb la presència dels Roca en aquella ciutat.
En total, han estudiat prop d’un centenar de documents. El llibre resultant incorpora, a més, un apèndix documental amb onze textos transcrits i, quan els originals estan escrits en llatí, també traduïts.
Però una de les claus metodològiques ha estat combinar la documentació escrita amb l’estudi físic del territori, les séquies i l’urbanisme. Aquesta suma de fonts ha permés obtindre informacions que difícilment haurien aparegut estudiant els documents de manera aïllada.
“No és un llibre d’història de Bellreguard”
Els resultats han superat fins i tot les expectatives inicials del Grup Harca. Els historiadors expliquen que van començar la recerca pensant que una comunitat reduïda i amb poca documentació podia oferir resultats modestos. Tanmateix, han aconseguit detectar des de Bellreguard processos històrics d’abast molt més ampli.
“No és un llibre d’història de Bellreguard, sinó que és un llibre d’història medieval centrat en el lloc de Bellreguard”, remarquen.
L’observatori local permet així estudiar fenòmens d’abast europeu: la producció i comercialització del sucre, les xarxes nobiliàries, la configuració dels senyorius, les transformacions urbanes o les relacions entre les comunitats cristiana i musulmana.
El treball s’ha preparat amb motiu del 540 aniversari de la venda de Bellreguard als Borja i els autors destaquen que haver rebut l’encàrrec amb tres anys d’antelació ha estat fonamental per assolir el nivell de profunditat de la investigació.
“Per als musulmans no va ser un Segle d’Or”
Precisament la situació de la població musulmana deixa una de les reflexions més destacades del treball. “Parlem del Segle d’Or dels valencians, però per als musulmans no va ser un Segle d’Or”, adverteixen els historiadors.
Mentre la societat cristiana experimentava un període d’expansió econòmica i cultural, la població musulmana arrossegava des de la conquesta una situació de subjugació i opressió i unes condicions progressivament més difícils.
Una lectura que el Grup Harca considera especialment necessària en l’actual context social. “En un temps d’islamofòbia”, els investigadors reivindiquen la necessitat de recordar que el Bellreguard medieval, encara que estava sota el domini de senyors cristians, estava habitat per musulmans.
La investigació permet així recuperar una part fonamental dels orígens de la localitat que tradicionalment ha quedat en segon pla: el Bellreguard medieval també va ser construït per la seua població islàmica.
