Podries fer algun avançament del que es trobaran els espectadors diumenge quan vinguen a veure’t a Ondara?
En aquest espectacle faig una fabulació sobre el que seria un assaig de l’acte de commemoració del 50é aniversari de la democràcia espanyola. Un acte que no es va fer per la situació del Rei [emèrit] que es troba a l’exili, amb causes judicials obertes a Suïssa i Anglaterra, etc. I clar, si ell no venia, no es podia fer. Així que es tracta de l’assaig d’un acte imaginari.
Que no es poguera fer aquest acte, es podria considerar una metàfora de l’estat de la democràcia a l’estat espanyol?
Jo ho trobo fantàstic aquestes coses que passen. Com a còmic no puc fer més que agrair que les coses siguin com són. Fa 24 anys que vaig començar a imitar al Rei i poc em pensava que encara seguiria fent-ho tant de temps. Aquest home és un pou sense fons, una mina! Però és que la realitat supera els xous. Estem en mans de gent al·lucinant, aquesta és la veritat.
Com deies, fa 24 anys que imites al Rei, un personatge que durant anys ha tingut una protecció especial, inclosa fins i tot al Codi Penal. Creus que és més fàcil fer-la ara que quan vas començar?
Problemes de tot tipus. I judicis també. Però mira, hi va haver un moment que em vaig plantar i vaig dir prou. Si cal desobeir, desobeirem però ja s’ha acabat d’anar amb peus de plom, vigilant cada acudit si es pot dir o no… Al final, a mi m’empara la llibertat d’expressió que està recollida a la Declaració Universal de Drets Humans i, potser si fos més jove, vigilaria més, però a la meva edat ja m’és igual.
Però Pablo Hasel està empresonat per dir coses similars.
Tu pots trobar Hasel de mal gust, et pot agradar o no, però no es pot negar que diu la veritat. Tot el que ell cantava avui ho trobem als diaris. I a l’espectacle hi gaig referència, també al Valtonyc, és on em mullo més, però és que ja estic fart d’aquest humor tan blanc on no pots dir res perquè sempre hi haurà algú que s’ofendrà. Si a algú no li agrada sempre té la llibertat de no venir. O d’apagar la tele. Jo sempre dic que el poder que et dona el comandament a distància és impressionant.
Els governs porten malament la sàtira?
Quina és la definició d’un Rei? Doncs és aquell que és un escollit per Déu per governar un poble. Avui dia aquestes coses cada cop s’accepten menys, per sort, estan obsoletes i per això només funcionen a base de grans dosis d’ignorància per tal que no els qüestionin i també enemics. Per això funciona tant bé el futbol, perquè tens l’enemic, que és l’equip rival i mentre guanyi el meu, l’atur ja m’és igual. Encara que cal reconèixer que, tot sigui dit, aquesta no és una característica exclusiva de les monarquies, sinó que es fa extensible a tot tipus de governs.
Finalment, no sé com veus la situació al País Valencià.
Doncs una mica com a tot arreu, ple de gent fantàstica que s’estima el seu país i la seva llengua. Em fa gràcia aquesta gent que, des de Catalunya, van dient dels valencians mentre no en coneixen cap. Per opinar cal conéixer i quan ho fas veus que de valencians n’hi ha de tots colors, com a tot arreu.
