El 30 de setembre del 1999 l’advocat valencià Joan Enric Garcés i Ramon va rebre el Premi Nobel de la Pau alternatiu, un guardó atorgat per la Fundació Right Livelihood Awards des del 1980. Un premi que se li va concedir per haver sigut conseller personal del president de Xile Salvador Allende i l’impulsor del procés judicial contra l’exdictador xilé Augusto Pinochet.
Garcés, nascut a Llíria (el Camp de Túria) el 1944, és doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de la Sorbona (París), advocat i autor de nombroses obres sobre canvi social i política internacional, entre les quals destaca, Soberanos e Intervenidos (Ed. Siglo XXI).
Garcés va formar part de l’equip personal del candidat del Programa Comú d’Esquerres a la Presidència de França del 1974, François Miterrand, ha col·laborat amb l’ONU com a expert en Desenvolupament Social, i és investigador de la Fondation Nationale des Sciences Politiques de París. Actualment és president de la Fundació Presidente Allende.
El jurista valencià va participar en el programa electoral de la Unidad Popular en les eleccions xilenes que van portar Salvador Allende a la presidència. Després va passar a formar part de l’equip de govern com a assessor del president fins al colp d’estat del 1973. L’11 de setembre, Garcés es va convertir en testimoni d’excepció de l’època més tràgica de la història contemporània de Xile, ja que moments abans del bombardeig, el president Allende li va ordenar eixir de la Moneda perquè explicara al món la història que començava a acabar-se.
El colp d’estat encapçalat per Pinochet, el bombardeig del palau presidencial de La Moneda i el setge de les forces militars i empresarials al govern socialista van ser esdeveniments que Joan Garcés va viure i va patir en persona.
Des de la seua eixida clandestina de Xile, Garcés va esdevindre una de les veus més acreditades de l’exili i de l’ideari d’Allende, fins al punt que el 1998, ell mateix, acompanyat d’un grup d’advocats i intel·lectuals, va impulsar des de Madrid el primer procés judicial contra l’exdictador xilé, que va derivar en la seua primera detenció a Londres, guiat pel vell somni de justícia i reparació a les desenes de milers de víctimes de la repressió de la dictadura xilena.
Després d’abandonar el país amb l’ajuda de l’ambaixador de l’estat espanyol (en un avió per a 150 persones que va travessar l’Atlàntic amb només tres passatgers a bord), Garcés va escriure llibres i va impartir conferències per complir amb la missió que li havia salvat la vida. Una versió sempre incisiva, ancorada en hores dramàtiques.
Entre altres activitats acadèmiques ha sigut professor de les Universitats Autònoma de Madrid, de Lovaina (Bèlgica), d’Oxford (Anglaterra) i dels Andes (Colòmbia) i de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Polítiques (Xile), així com investigador de la Fondation Nationale des Sciences Politiques, de París, i visiting fellow de l’Institute for Policy Studies, de Washington DC.
El prestigiós Rigth Livelihood Award és un reconeixement a la seua tasca en la defensa dels Drets Humans i la seua lluita per una justícia global. Joan Garcés mai no ha tornat a Xile.
Fonts: Xavier Edo, «Consentiment i violència en la política de l’Estat», Universitat de València / «L’advocat Joan Garcés és guardonat amb el premi Nobel de la pau alternatiu», Enciclopèdia Catalana / Daniel Hopenhayn, «Exclusivo: A fondo con Joan Garcés, el amigo de Allende que atrapó a Pinochet», The Clinic, 2018
