L’advocat valencià testimoni directe del cop d’estat de Pinochet i impulsor de la detenció a Londres del dictador xilé el 1998, Joan Enric Garcés, té previst intervindre demà dimecres a Gandia (la Safor) per protagonitzar la jornada “Quan la guerra es normalitza, com defensem la pau?”, organitzada pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau amb la col·laboració de l’Ajuntament de Gandia. L’acte començarà a les 19 hores, a la Casa de la Marquesa, amb entrada lliure. La regidora de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo, acompanyada de Jesús Alonso, membre del Grup de Desenvolupament i Pau de la Safor i vinculat al Centre Delàs d’Estudis per la Pau, ha presentat aquest matí la jornada.
Joan Enric Garcés Ramón és una de les figures valencianes més destacades en l’àmbit de la justícia internacional i la defensa dels drets humans. La seua intervenció serà amb el format diàleg, amb Alfons Garcia, subdirector del diari Levante-EMV, i es parlarà sobre els conflictes internacionals, les relacions de poder i els desafiaments actuals per a la construcció de la pau.
Nascut a Llíria el 1944, Garcés és advocat, politòleg i escriptor, i doctor en Ciències Polítiques per la Sorbona de París. Va ser assessor polític personal del president xilé Salvador Allende i testimoni directe del colp d’estat militar de l’11 de setembre de l1973. Posteriorment, va impulsar l’estratègia jurídica internacional que va culminar amb la detenció del dictador Augusto Pinochet a Londres, el 1998, una fita històrica en la lluita contra la impunitat dels crims contra la humanitat.
La seua trajectòria va ser reconeguda el 1999 amb el Right Livelihood Award, conegut com a Premi Nobel Alternatiu, per la seua defensa dels drets humans i els esforços per posar fi a la impunitat dels dictadors.
Signarà al Llibre d’Honor
La regidora Izquierdo ha destacat “la rellevància de comptar a Gandia amb una personalitat d’aquesta dimensió. No estem parlant únicament —ha dit— d’un testimoni privilegiat de la història, sinó d’una persona que ha contribuït decisivament a transformar-la”. En reconeixement de la seua extraordinària trajectòria, la regidora ha anunciat que, prèviament a la jornada, Joan Enric Garcés serà rebut institucionalment a l’Ajuntament de Gandia, on signarà en el Llibre d’Honor de la ciutat.
Durant la presentació, Izquierdo ha reivindicat “el compromís de Gandia amb el pacifisme, la solidaritat, la justícia social i la defensa dels drets humans. La pau no és només l’absència de guerra, sinó una manera d’entendre la convivència, la democràcia i el respecte als drets humans”, ha assenyalat la regidora, qui ha insistit en la necessitat de “continuar construint una autèntica cultura de la pau des de l’educació, la memòria democràtica, la participació ciutadana i el pensament crític”.
Alternatives a la violència
Per la seua banda, Alonso ha posat l’accent en “la importància de construir alternatives a la violència des de l’àmbit local, mitjançant la col·laboració entre els moviments socials, les institucions públiques i els centres d’investigació per la pau”. També ha destacat que aquesta cooperació permet “multiplicar l’abast de les iniciatives pacifistes i generar espais de reflexió davant d’un panorama internacional marcat per l’augment dels conflictes armats, el militarisme i la inseguretat”.
El representant del Grup de Desenvolupament i Pau de la Safor ha recordat que Gandia ja ha acollit anteriorment activitats i conferències amb investigadors i especialistes vinculats al Centre Delàs, com Jordi Calvo, coordinador de l’entitat, i altres referents del pensament pacifista, com Carlos Taibo, Alejandro Pozo i Tomàs Gisbert. A més, ha avançat la voluntat de donar continuïtat a aquesta línia de treball a Gandia, amb noves jornades i possibles fórmules de col·laboració amb l’Ajuntament.
Crida a la participació
Finalment, Alícia Izquierdo ha convidat tota la ciutadania a participar en la jornada i ha recordat que “quan la guerra comença a assumir-se com una cosa inevitable, quan la violència es normalitza i el dret internacional es qüestiona, parlar de pau deixa de ser una qüestió abstracta per a convertir-se en una responsabilitat col·lectiva”, ha conclòs.
