El 30 de juliol del 1930 el periodista, crític de teatre, guionista i escriptor Enrique Cerdán Tato va nàixer a Alacant

Als 17 anys va ingressar a l’Acadèmia General de l’Aire. Més tard va abandonar la carrera militar, va estudiar Nàutica, Comerç i Magisteri i es va centrar en la docència. La seua primera obra, titulada Primaveras de bronce, datada la tardor del 1954, va ser publicada junt amb la del també periodista Tirso Marín Sessé. Va formar part de la Generació de l’Horror, un grup literari que es reunia al desaparegut Hotel Samper d’Alacant.

El 1956 va participar en el Congrés de Joves Escriptors de Madrid, celebrat en la Ciutat Universitària de Madrid. Va formar part del diari Primera Página, llançat el 23 de març del 1968 i dirigit per Francisco Anglada Anglada. Va començar a treballar al diari el 21 d’octubre del 1969. Va ser un dels fundadors, el 25 de novembre del 1979, de la Unió de Periodistes – Associació del País Valencià, de la qual va ser nomenat primer president. La seua activitat periodística activa va continuar esporàdicament a La VerdadCambio 16, Interviú, La Calle, Triunfo, Diari de València, Ínsula, La Vanguardia, Las Provincias, La Hora i ABC.

Cerdán Tato, passejant i viatger singular, va conrear un ampli historial de publicacions entre el conte i la novel·la, el periodisme i l’assaig. Va publicar contes en diferents revistes com ara Papeles de Son armadans, Cuadernos Hispanoamericanos i La estafeta Literaria. El 1984 es va encarregar del gabinet de premsa de l’Ajuntament d’Alacant, treball que va compaginar amb les seues columnes al diari Información i l’elaboració d’una de les cròniques de la ciutat d’Alacant més celebrades, Las Gateras (del 1992 al 1997). En els seus viatges va conéixer personalitats com Tomàs Salvador, Alfonso Sastre, Lauro Olmo, José Hierro, Concha Lagos, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Ian Gibson, Paul Preston i Camilo José Cela. 

A més, Enrique Cerdán va ser una destacada personalitat de la cultura i de la vida política alacantines. Va participar activament en diverses associacions professionals i moviments ciutadans. Va mantenir una gran lluita antifranquista, i també va militar al Partit Comunista del País Valencià. 

Finalment, va ser designat Cronista Oficial d’Alacant. En els seus últims anys  també va col·laborar en el diari El País.

La seua important aportació en les múltiples facetes de la vida pública li va valer el reconeixement de distincions i premis, entre els quals destaca el premi de les Lletres Valencianes concedit el 1991. Fou professor honorari de la Universitat d’Alacant, doctor pel Centre Internacional de Recherches Universitàries de Bèlgica i per la Word University d’Arizona.

Enrique Cerdán Tato va morir el 23 de novembre del 2013 als 83 anys.

Fonts: David Rubio, «Cerdán Tato, Enrique», Alicantepedia, 2016 /  «Enrique Cerdán Tato, memoria del compromiso», Universitat d’Alacant, 2021 / Viquipèdia 

Més notícies
Notícia: La mort de Jaume I
Comparteix
El dia 27 de juliol de 1276, dilluns, el rei Jaume I traspassà a València, ara fa d’això 750 anys. Morí desconsolat pels esdeveniments succeïts a Llutxent un mes abans, on el seu exèrcit fou desbaratat per un altre de sarraïns de la terra, amargat per l’animositat existent entre el seus dos fills successors i amoïnat per si els seus fets no eren suficients per a assolir la glòria eterna. Anava camí del monestir de Poblet, on vestint l’hàbit cistercenc volia que finís la seua vida. No pogué, però, complir aquest darrer anhel.
Notícia: VÍDEO | L’il·lusionista que va atrapar l’eclipsi solar del 1900
Comparteix
John Nevil Maskelyne va filmar per primera vegada aquest fenòmen a Carolina del Nord, als EUA
Notícia: Alegres i combatius
Comparteix
Rubén Blades llançava un missatge paregut al de Fuster, cal fer política, perquè la política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres
Notícia: La dignitat dels llibres
Comparteix
La democratització dels llibres en particular i de la cultura en general no la produeixen els algoritmes, sinó les persones que s’hi dediquen

Comparteix

Icona de pantalla completa