El 23 d’agost del 1924 va morir a València el pintor, dibuixant i ceramista Salvador Abril Blasco.
Nascut al carrer d’en Bou del Cap i casal el 1862, es va formar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles al costat de Joaquín Sorolla i a Pedro Ferrer Calatayud. Va ser un extraordinari paisatgista, especialitzat en temes mariners. Va utilitzar preferentment el format menut.
Premiat a les Exposicions Estatals de Belles Arts el 1887 i 1890 amb terceres medalles i en les edicions del 1892 i 1897 amb segones medalles, també va obtindre guardons en les exposicions de Belles Arts de València el 1879, 1880 i 1910.
Cap a finals de la dècada del 1890 el seu estil va evolucionar des d’un cert neoromanticisme de l’obra primerenca cap a un major naturalisme, d’acord amb la moda del moment. També va començar a mostrar més interés pels efectes lluminosos i la captació de fenòmens atmosfèrics, un segell distintiu de l’anomenat luminisme valencià que va tindre en Sorolla el seu màxim representant.
Com a professor va desenvolupar la seua tasca primer a l’Escola d’Arts i Oficis de Granada, on va impartir des del 1898 classes de Figura i Decoració, i des del 1902 a l’Escola de Sant Carles de València.
Va alternar la carrera docent amb l’activitat com a pintor i ceramista, i va arribar a ser un gran especialista en aquesta última matèria, de la qual va publicar el llibre Ceràmica de l’Alhambra.
El 1901 va ser condecorat amb la Reial orde d’Isabel la Catòlica; el 1903 va ser nomenat director de l’Escola d’Arts i Indústries de València, i el 1904 acadèmic de la de Sant Carles.
Salvador Abril està representat al Museu de Belles Arts de València, al Museu Naval de Madrid i al Museu de la Reial Acadèmia de Sant Carles de Madrid, entre altres.
