Un estudi encapçalat per la professora i investigadora del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació de la Universitat de València (UV) Verònica Zaragoza Gómez ha revelat la participació activa de les dones de la família Borja en la vida intel·lectual i espiritual de l’època. Per a aprofundir en aquest paper, la recerca ha examinat la correspondència de religioses vinculades al convent de Santa Clara de Gandia (la Safor) durant el segle XVI.
D’aquesta manera, el treball publicat a la revista eHumanista, explica com aquest convent va esdevindre un espai de poder polític i d’activitat intel·lectual i espiritual per a algunes religioses de la família ducal Borja, autores de diverses obres i de les cartes analitzades. Segons ha indicat la UV, entre les figures estudiades destaca sor Francesca de Jesús de Borja i Enríquez, escriptora, abadessa i fundadora del Monestir de les Descalces Reials de Madrid.
Zaragoza ha explicat que la investigació ha rescatat, mitjançant l’anàlisi d’un recull de 27 cartes distribuïdes en dos períodes cronològics, la capacitat d’acció d’aquestes dones, relegada durant segles a l’anonimat per la historiografia tradicional.
La primera sèrie abasta del 1530 al 1538 i està formada, sobretot, per missives que les monges van adreçar als ducs i les duquesses Borja. Aquestes cartes tracten la gestió dels recursos, les necessitats materials de la comunitat i els vincles de protecció i patronatge familiar.
D’altra banda, la segona sèrie recull cartes adreçades entre 1549 i 1569 a familiars absents, entre els quals sant Francesc de Borja i la seua germana Lluïsa de Borja. La filòloga ha subratllat que l’anàlisi d’aquests documents “evidencia l’existència d’una xarxa d’informació i comunicació que traspassa els límits de la clausura, demostrant la porositat dels convents“.
Una “comunitat lletrada”
La lectura i la interpretació de les missives qüestionen la imatge tradicional de les religioses d’aquell temps com a figures passives i destaquen el protagonisme de les dones de l’elit que van consagrar la vida a la religió. En concret, l’estudi demostra que el monestir actuava com una “comunitat lletrada“: un espai de formació, socialització i circulació d’informació i sabers culturals.
En aquest context, “l’escriptura epistolar es va convertir en un instrument d’influència, gestió i mediació política, de creació literària i transmissió de coneixements. Per a les clarisses de la família Borja, les cartes van constituir també una via d’expressió dels afectes familiars i de reforç de la identitat i els vincles del llinatge des del convent“, ha recalcat l’autora de l’estudi.
El treball forma part del projecte “BIESES 7, Pràctiques culturals i discurs epistolar de les dones espanyoles de la primera Edat moderna“, del Ministeri de Ciència i Innovació, dirigit per la catedràtica Nieves Baranda (UNED) i del qual és membre Verònica Zaragoza. Una línia d’investigació que es desenvolupa també en altres treballs de la filòloga, entre els quals destaca el llibre Les dones Borja. Històries de poder i protagonisme ocult (Tres i Quatre / Institut Internacional d’Estudis Borgians, 2022).
A més, recentment, la investigadora de la UV ha estat designada, al costat de M. Ángeles Herrero (Universitat d’Alacant), curadora i assessora externa del programa Escriptora de l’Any 2027, que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) dedicarà a les autores valencianes de l’Edat moderna.
