Tot i que el seu famós bust l’ha convertida en una figura reconeguda arreu del món i en una de les dones més cèlebres de l’antic Egipte, les restes de Nefertiti no s’han trobat mai. Ara, una investigació recent a la Vall dels Reis, a la tomba de Tutankamon, ha reobert un dels grans misteris de l’arqueologia: la reina podria estar soterrada en aquest recinte funerari, a prop del faraó.
La localització de cambres i passadissos ocults darrere de la cambra funerària descoberta el 1922 per l’arqueòleg Howard Carter, ha donat força a aquesta possibilitat. Amb un radar de penetració terrestre i la tècnica de la microgravimetria, els investigadors han detectat un corredor d’uns dos metres d’amplada i altres espais que podrien acollir la tomba de Nefertiti.
Aquesta hipòtesi reprèn la teoria que l’egiptòleg Nicholas Reeves va plantejar el 2015. Reeves suggeria que la sepultura de Tutankamon formava part d’un complex funerari més gran i que el faraó hauria estat soterrat en una zona exterior d’una tomba concebuda inicialment per a un membre anterior de la reialesa, possiblement Nefertiti.
De moment, els investigadors no poden assegurar que hagen trobat el sepulcre de la reina. Abans d’arribar a una conclusió definitiva, necessiten reunir més proves i poder excavar les cambres. La possibilitat de confirmar una de les troballes arqueològiques més importants de les últimes dècades continua, per tant, oberta, però encara pendent de verificació.
Qui era Nefertiti?
Coneguda com la Reina heretge, Nefertiti va viure una etapa apassionant de la història dels faraons. Considerada la figura més fascinant i alhora més misteriosa de l’antic Egipte, va gaudir d’un gran poder. Però, més enllà d’aquesta influència, qui va ser realment?
Els noms solen donar pistes sobre la identitat de qui els porta i, en el seu cas tot apunta al seu presumpte atractiu físic, ja que el significat literal era “la bella ha arribat“. D’altra banda, la primera referència que en tenim està vinculada al casament amb el faraó Amenhotep IV, que poc després adoptaria el nom d’Akhenaton, l’esperit del sol.
Quatre anys més tard, el matrimoni es va traslladar a una ciutat nova a la vora del Nil, Akhetaton, que es va convertir en la capital de l’imperi. La ciutat de l’horitzó del sol, tenia grans palaus i avingudes, però també fortes mesures de seguretat que responien al desafiament religiós del faraó: la imposició del culte a una única divinitat, el disc solar, una autèntica heretgia davant d’una tradició politeista que es remuntava mil·lennis.
En aquesta urbs, anomenada ara Tell al-Amarna, es va iniciar el període amarnià, el més revolucionari de l’antic Egipte, i Nefertiti va ser una de les figures centrals que van impulsar aquella transformació. Ara bé, d’on havia arribat aquella dona que acabaria ocupant un lloc tan destacat en la història dels faraons? D’on havia vingut la bella?
Avantpassats orientals?
L’origen de Nefertiti continua obert a diverses interpretacions. Tant el nom com els trets físics han fet pensar en una ascendència estrangera, atès que podria haver nascut a Egipte en una família amb avantpassats asiàtics. Les hipòtesis plantegen que era filla d’Amenhotep III, també conegut com Amenofis III, o que formava part dels centenars de joves asiàtiques oferides al faraó com a concubines. No oblidem que les unions entre faraons egipcis i princeses asiàtiques eren habituals en aquell temps.
La reina va tindre sis filles, encara que la paternitat d’Akhenaton sobre les tres últimes no és clara. La seua maternitat, a més, va deixar una novetat en les representacions de la reialesa egípcia, perquè per primera vegada, nombroses escenes la mostraven com una mare afectuosa dins d’un ambient familiar. Unes imatges que potser responien als nous criteris estètics del culte solar o potser reflectien la personalitat d’una dona disposada a trencar les convencions i a mostrar aspectes de la vida que fins aleshores romanien ocults?
En aquest sentit, el relat sobre la seua vida a la cort herètica d’Amarna també li atribueix una intensa activitat amorosa amb l’escultor Tuthmosis i amb Umuhanko, un súbdit poderós condemnat a morir al desert lligat a un carro carregat de pedres. D’acord amb aquesta descripció, Nefertiti era una dona seductora i irreverent, atreta pel que era prohibit. Les incògnites, però, també envolten el seu espòs, Akhenaton. Es diu que el creador de la ciutat del sol patia una malaltia degenerativa i que va mantindre una relació incestuosa amb la seua mare, Tiy. Tot plegat, un reguitzell d’enigmes per als quals els arqueòlegs encara no han trobat les respostes.
“La Mona Lisa egípcia”
Algunes teories sostenen que Nefertiti hauria assumit el poder faraònic després de la mort del seu marit. Malgrat que el seu nom desapareix dels registres històrics cinc anys abans de la mort d’Akhenaton, una de les hipòtesis més acceptades pels experts planteja que hauria deixat de ser reina per a governar com a faraona amb el nom de Smenkhkare. Segons aquesta interpretació, Nefertiti hauria seguit un camí semblant al d’Hatxepsut, que va regnar a Egipte amb una barba falsa i adoptant una aparença masculina.
Localitzar la tomba de Nefertiti seria una troballa excepcional per a comprendre millor l’antic Egipte. Podria aportar proves sobre la seua mort, els rituals funeraris i el lloc que ocupava dins de la reialesa. A més, si conservara restes i inscripcions, ajudaria a aclarir els seus vincles familiars i el seu possible paper com a faraona.
De moment, mentre esperem que els investigadors resolguen un dels grans enigmes de l’arqueologia, podem gaudir del bust de Nefertiti, una icona de bellesa reconeguda arreu del món. L’elegància dels trets, la corona blava i la delicadesa dels colors projecten una imatge majestuosa de la reina. No debades, la peça, conservada al Museu Egipci de Berlín, va ser batejada pel seu descobridor, Ludwig Borchardt, com la “Mona Lisa egípcia”.
Més enllà del seu valor artístic, aquesta escultura ha mantingut viva la fascinació per una dona bella, poderosa i enigmàtica.
