La Universitat d’Alacant (UA) ha donat a conèixer la museïtzació del projecte Domus al jaciment arqueològic de l’Alcúdia, a Elx (el Baix Vinalopó). La intervenció permet comprendre l’evolució d’aquest espai des del període iber fins a l’època contemporània i trasllada al públic els resultats de quasi una dècada d’excavacions mitjançant senyalística, panells, restitucions estratigràfiques i recursos didàctics.
La rectora de la UA, Amparo Navarro, ha assenyalat que “la recerca cobra tot el seu sentit quan som capaços de compartir els seus resultats”, i ha destacat el “caràcter excepcional” dels resultats obtinguts, ja que, “per primera vegada, es disposa d’una seqüència integral que permet recórrer les diferents etapes històriques documentades en aquest sector del jaciment, des del període ibèric ple fins a l’època contemporània”.
“Conservar per a explicar”
Navarro ha remarcat que la seua filosofia és “investigar per a conèixer, conèixer per a conservar i conservar per a explicar“. En aquest sentit, ha destacat la rellevància d’aquesta nova etapa, “ja que permet retornar a la societat el coneixement acumulat pels investigadors, facilitar la comprensió de les restes arqueològiques i contribuir a preservar un patrimoni que forma part de la història col·lectiva”.
D’aquesta manera, la museïtzació suposa “un pas fonamental en la transformació dels resultats científics de Domus en un recurs cultural i divulgatiu“. A més, la institució acadèmica ha ressaltat que “la intervenció no es limita a conservar les estructures descobertes, sinó que proporciona les claus necessàries per a interpretar-les i entendre les successives formes d’ocupació d’aquest espai”.
La dimensió de la investigació arqueològica també ha estat reivindicada per Sonia Gutiérrez, catedràtica d’Arqueologia de la UA i directora del projecte juntament amb els professors Jesús Moratalla, Julia Sarabia i Victoria Amorós.
“El nostre treball tracta d’això, de pensar amb les mans, d’indagar en la substància del registre material”, ha explicat Gutiérrez, qui ha recalcat que “l’Alcúdia és un solar llegendari, fèrtil en troballes i poblat de fantasmes, de relats mitificats i mistificats, que confonen història amb relat, objectivitat amb llegenda”.
“Domus-l’Alcúdia. Viure en Ilici“
L’objectiu del projecte ha estat “contextualitzar” les estructures conservades i “ordenar visualment” les diverses fases d’ocupació. D’aquesta manera, es facilita al visitant una interpretació coherent d’un espai que reuneix vestigis d’èpoques molt diferents.
Domus-L’Alcúdia. Viure en Ilici va arrancar el 2017 dins del Pla Director de l’Alcúdia, amb l’objectiu d’investigar una àrea del sector nord-oriental del jaciment que encara no s’havia excavat sistemàticament. La UA ha recordat que els treballs es van concentrar al sector 4F, entre dos grans habitatges romans, on es va documentar una de les seqüències estratigràfiques més extenses i complexes de l’enclavament.
Així mateix, Gutiérrez ha ressaltat la metodologia emprada com “una de les particularitats de la recerca”, atès que “l’equip va avançar des dels nivells més recents cap als més antics, descendint pels successius estrats per a reconstruir la història del lloc en sentit invers”. “Aquesta aproximació ha permès superar interpretacions parcials i contrastar els relats tradicionals amb les evidències materials conservades sota terra”, ha recalcat.
Reconstrucció del passat iber
Les excavacions han revelat una seqüència d’ocupació que arranca al segle IV abans de la nostra era, en plena època ibera, i s’estén fins a la contemporaneïtat. Més enllà d’una successió d’edificis o de ciutats superposades, els treballs han fet possible la “reconstrucció” dels paisatges que han definit aquest espai al llarg del temps, com ara l’assentament ibèric, l’enclavament fortificat, la ciutat romana, l’escenari de transformacions tardanes, l’espai rural andalusí i, finalment, el terreny destinat a altres usos agrícoles i extractius.
Amb la museïtzació, aquesta evolució deixa de ser un coneixement reservat als especialistes i es pot interpretar directament sobre el terreny. Els recursos disponibles ajuden els visitants a vincular les restes visibles amb l’etapa històrica corresponent i a comprendre les transformacions del lloc, des d’un assentament fortificat fins a la integració en una trama urbana romana i la posterior conversió, segles després, en un entorn rural.
La UA ha avançat que, tot i que el projecte culmina una “etapa fonamental” del treball de camp en aquest sector, la investigació “no s’atura“, ja que l’equip “continuarà treballant en l’elaboració de publicacions científiques i llibres de caràcter didàctic, i també en noves línies d’estudi destinades a aprofundir en la comprensió del conjunt arqueològic”. A aquestes tasques s’hi sumarà la implantació d’un sistema de documentació en informació geogràfica (GIS), que es posarà a disposició de l’Alcúdia.
Un projecte de futur
Una de les pròximes línies de treball serà tornar a estudiar el front nord-oriental de l’Alcúdia a partir de les dades aportades pel projecte Domus. L’objectiu és contextualitzar les restes visibles que envolten la zona excavada i revisar la interpretació dels habitatges romans reconstruïts a la rodalia, anomenats domus, per a integrar-los en una lectura històrica més ajustada a les noves evidències.
“El que va començar com un sondeig en un petit racó de l’Alcúdia ha acabat sent una gran història per transmetre. La d’una ciutat que recorda el que va ser per tal de no oblidar el que vol ser”, ha conclòs Gutiérrez.
