És un plat de la regió de Lleida i les terres de l’Ebre, no gaire conegut però saborós, sobretot si es prepara amb pollastre de corral. És la variant amb fideus de l’arròs amb pollastre, que és un dels arrossos més antics, i també un dels més apreciats, si no el que més. Quan no hi havia arròs al rebost les mestresses el preparaven amb fideus, però, si n’hi havia, es preferia sempre l’arròs als fideus, perquè aquest és un país d’arrossaires i la resta són romanços. El plat, amb fideus, devia estar més estés que en l’actualitat, però només l’hem pogut trobar a les comarques catalanes abans esmentades, tot i que, com hem dit, no és gaire habitual, i per alguns llocs és completament desconegut.
Fideus amb pollastre
Ingredients (4 racions): 250 g de fideus (més aviat gruixuts), 600 g de pollastre, 1 tomaca madura, alls, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer trossejarem el pollastre i, en acabant, ratllarem o picolarem la tomaca (pelada, en el darrer cas). Seguidament pelarem i trinxarem tres o quatre alls. En estar tot preparat posarem un raig d’oli en una cassola de terrissa i la deixarem al foc, no gaire fort. Quan l’oli serà calent hi posarem els trossos de pollastre i els sofregirem. Els remenarem de tant en tant amb la cullera de fusta i, en daurar-se per tots costats, els traurem i els reservarem. Tot seguit hi posarem els alls, els farem unes remenades i, abans d’agafar color, hi afegirem la tomaca. Ho remenarem ara i adés i, quan la tomaca s’haura confitat, hi posarem aigua (litre i mig o litre i tres quarts), apujarem el foc, ho salarem i hi tornarem a posar el pollastre. En alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Al cap d’uns trenta minuts, quan el pollastre serà cuit, hi posarem els fideus (hi ha d’haver litre i quart de líquid, si fa no fa) i apujarem el foc. En tornar a alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem a foc suau una altra vegada. En passar dotze o catorze minuts traurem la cassola del foc i ho escudellarem. Han de quedar melosos, amb una mica de suc però no gaire.
Variants: hi podem afegir uns brins de safrà, una fulla de llorer, un polsim de pebre o, cap a final de cocció, una picada d’ametles (amb all i julivert). Ho podem fer amb brou (de pollastre, de gallina, de verdures) en comptes d’aigua. S’hi pot sofregir una ceba (trinxada), un pimentó vermell (trossejat), un parell de llonganisses, una llesca de pernil (trinxada) o una culleradeta de pebre roig. Al Montsià hi ha qui hi sofregeix un tros de cap de costella (trossejada); uns altres hi afegeixen un grapat de pésols o rovellons (en temporada).
Dialectalismes: fideus ‘en’ pollastre (comarques de l’Ebre).
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
