És una coca tapada que fan per alguns llocs de la Marina Alta, amb carabassa torrada. Al País Valencià ens estimem molt la carabassa i la preparem al forn, bullida i també guisada, de diverses maneres. Té l’avantatge que es pot guardar molt de temps sense fer-se malbé, i les cuineres ho saben aprofitar. El pastís de carabassa es pot trobar tot l’any, però és més corrent per festes.

Pastís de carabassa

Pastís de carabassa

Ingredients del panoli: 500 g de farina fluixa, 100 g de sucre, 2 sobres de rent en pols i oli d’oliva.

Ingredient del farciment: 1 kg de carabassa, 300 g de sucre (i una mica més per a empolvorar), 1 llimona i canyella.

Preparació: per començar partirem la carabassa pel mig i la ficarem al forn, a 200º. Al cap d’uns tres quarts d’hora la traurem i la deixarem refredar. Mentrestant, posarem la farina sobre el marbre de la cuina, hi afegirem el sucre, el rent, tres quarts de got d’aigua i la mateixa quantitat d’oli i ho barrejarem i pastarem fins que hi haurà una massa que es desenganxarà dels dits; si cal, hi afegirem una mica més d’aigua o de farina. En estar ben pastada en farem dues boles, les aplanarem amb el corró fins que hi haurà dues coques redones d’un pam i mig de diàmetre (l’una un poc més gran que l’altra) i en cobrirem amb la més gran el cul i les parets d’un motle redó de pastisseria de vores baixes. Llavors ratllarem la llimona i, a continuació, traurem la polpa de la carabassa, l’aixafarem amb una forquilla i la posarem en un bol. Hi afegirem les ratlladures, el sucre i un pessic de canyella, ho barrejarem ben barrejat, ho abocarem en el motle i ho escamparem per tal que hi haja per tot una capa del mateix gruix. Seguidament ho taparem amb l’altra coqueta, n’unirem les vores tot fent-los un cordonet, ho empolvorarem amb sucre i canyella i ho enfornarem, a 180º. En passar vint o vint-i-cinc minuts ho traurem i ho deixarem refredar.

Variants: el panoli pot dur un parell d’ous. Podem afegir al farciment un parell d’ous o tres, o el suc de la llimona.

[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]

Més notícies
Notícia: L’olla de polp
Comparteix
És un plat de pescadors, típic de la zona costanera de les dues Marines i el sud de la Safor
Notícia: L’amanit de ceba
Comparteix
És típica d’Andorra i això potser n’explicarà la singularitat
Notícia: La cavalla al pebre roig
Comparteix
És un plat que fan per alguns llocs de la Marina Alta en arribar la primavera, que és la temporada alta d'aquest peix
Notícia: El sepionet a la planxa
Comparteix

Comparteix

Icona de pantalla completa