Diccionari particular: Ona

Salvador Vendrell

Allà lluny, on la mar sembla pensar, naix. Ningú no la veu encara. És només una arruga minúscula damunt l’aigua, una intenció, una promesa. Comença un viatge sense saber quin peu tocarà, quina roca polirà, quin infant farà riure o quin vell obligarà a alçar la mirada. No transporta l’aigua, transporta el moviment; no canvia la mar, però la conta. Cada ona és una frase que el mar escriu i esborra al mateix temps. Quan arriba a la platja, mor. O això ens sembla. Perquè una altra ja ha començat el seu camí molt abans. Les ones són la manera que té la mar de recordar-nos que res no s’acaba del tot: només continua amb una forma diferent.

Et pot interessar

Feliu Ventura torna a casa: protagonista del Festival de la Cançó de Xàtiva

La dona de Cano formava part de la directiva de la FFCV fins enguany

Una mostra de la UV sobre el Llibre dels fets reivindica el llegat de Jaume I

Tobies Grimaltos

L’au fènix de la mar, sempre renaixent de les cendres d’aigua. És el parlar de la mar, les ones son frases o notes mitjançant les quals la mar declama. Una rere l’altra formen pentagrames d’una música cadenciosa i incessant que vent i aigua interpreten. Sempre van o sempre venen, per a no tornar. Fan un viatge infinit sense retorn. I es llancen als nostres peus, els besen en el sacrifici darrer. El que era força líquida esdevé escuma blanca d’esgotament. Han assolit, la seua meta, el seu fat, i descansen. De seguida una altra vindrà.