![Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, 1208-1276. 'El llibre dels Feyts (Crónica de Jaime I)'. [València]: Vicent García, 1989. Vol. 1: reproducció facsímil del manuscrit de Poblet conservat a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.](https://www.diarilaveu.cat/app/uploads/sites/27/2026/08/captura-de-pantalla-2026-08-04-a-les-18.32.51.png)
La Universitat de València (UV), amb motiu del 750é aniversari de la mort de Jaume I, va inaugurar el passat 27 de juliol, a la Sala Duc de Calàbria del Centre Cultural La Nau, l’exposició La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del Llibre dels fets, que recorre la història editorial de l’autobiografia del monarca i reivindica el seu valor com un dels grans textos fundacionals de la literatura i la cultura valencianes.
La inauguració de la mostra, que estarà oberta fins al 27 de setembre, va estar precedida per una sessió acadèmica oberta, organitzada per l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials (AVCO) en col·laboració amb la UV, a càrrec del rector, Juan Luis Gandía, i del president de l’AVCO, Josep Ramon Sanchis Alfonso. El rector va iniciar la intervenció demanant un minut de silenci en memòria de Ramon Lapiedra Civera, exrector de la UV. A continuació, el catedràtic Vicent Josep Escartí va impartir la conferència La memòria de Jaume I. Edicions i traduccions del ‘Llibre dels fets’.
El llegat literari de Jaume I: la crònica reial
Organitzada per la Biblioteca Històrica de la UV, el Vicerectorat d’Investigació de la UV i el Centre Cultural La Nau, a cura dels professors Vicent Josep Escartí, Antoni Ferrando i Mateu Rodrigo, la mostra va obrir les portes amb les intervencions de la vicerectora d’Investigació i Política Científica de la Universitat, Isabel Fariñas, la directora de la Biblioteca Històrica, María Jesús García Mateu, i un dels curadors, Antoni Ferrando.
La col·laboració entre els curadors i l’equip tècnic de la Biblioteca ha aconseguit reunir per primera vegada en la història totes les edicions, traduccions i adaptacions del Llibre dels fets des de l’any 1515 fins al juliol del 2026. Així mateix, la mostra permet contemplar la reproducció a gran escala dels gravats més famosos que il·lustren les edicions més antigues de la crònica reial.
Hi han col·laborat un ampli ventall d’institucions, entre les quals l’Acadèmia Valenciana de Cronistes Oficials, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, la Real Academia de la Historia, la Universitat d’Alacant i l’Institut Virtual Internacional de Traducció (IVITRA), i també diversos serveis i biblioteques de la UV.
Els organitzadors han assenyalat que és “un recorregut visual, organitzat cronològicament, per la transmissió escrita del Llibre dels fets, l’obra memorialística del rei Jaume I, l’únic text autobiogràfic conservat d’un monarca medieval europeu”. “Escrita originàriament en el romanç català o valencià que parlava el rei, la crònica relata la seua vida i les principals conquestes, i s’ha convertit, amb el pas dels segles, en un dels textos més influents del patrimoni literari i històric valencià”, han subratllat.
El recorregut expositiu
El recorregut expositiu s’inicia amb les primeres edicions impreses del segle XVI. L’any 1515, Diego de Gumiel va publicar la part de crònica reial dedicada a la conquesta de València dins de l’Aureum opus regalium privilegiorum. Més tard, el 1557, la ciutat de València editava la Chronica o commentari del gloriosissim e invictissim rey en Jacme, considerada l’editio princeps de l’obra, que durant segles seria l’única edició completa del text. Tot seguit apareixerien les traduccions al llatí i al castellà elaborades per Bernardí Gómez Miedes.
Cal ressaltar que la mostra dedica una atenció especial a la recuperació del Llibre dels fets durant la Renaixença i al gran nombre d’edicions crítiques, adaptacions i traduccions, concretament al castellà, l’anglés, francés, italià, portugués, àrab i japonés, publicades als segles XIX, XX i XXI. Entre aquestes destaquen les de Marià Aguiló, Ferran Soldevila, Jordi Bruguera i l’edició crítica d’Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí, que ofereix per primera vegada el text íntegre de la crònica en incorporar les variants de diverses versions medievals.
