Des del balcó, la porta del supermercat té alguna cosa d’escenari menor, com si ningú haguera assajat, però tots saberen exactament on col·locar-se.
Les dos dones estan dretes, agafades al carro de la compra, com si fora l’únic que els dona una certa estabilitat. Una diu que no pot més, que els seus nets no paren, que li lleven la poca energia que li queda. L’altra assenteix sense ganes de matisar. Diu que és el que toca, que per a això estan. Ho diu sense orgull, quasi sense veu, com si fora una sentència que ningú ha escrit, però que han de complir per ser les iaies. Parlen de vesprades ocupades, de deures, de sopars que s’allarguen més del que el cos permet. No hi ha dramatisme, però tampoc consol. És un cansament que ja ha aprés a no cridar l’atenció.
A uns metres, sobre la pedra de marbre on tanca la persiana del supermercat, dos xavals amb el vestit de cuiner del mòdul, encara impol·lut, com si encara fora prompte per a embrutar-lo. Es mengen un pastisset i comparteixen un pot de Monster, com si això fora una pausa i no un tràmit. Un diu que no li dona la vida, que entre les classes i la tenda de sa mare està sempre arribant tard a tot. Ho diu ràpid, a penes sense respirar. L’altre escolta i, després d’un segon, li diu que ell té sort. Que si no fora pels seus iaios, que sempre estan ajudant, ell estaria en el taller amb son pare, segur.
Ningú es creua amb ningú, però la conversa és la mateixa. Elles parlen del que se’ls en va, ells del que els sosté. És la mateixa càrrega vista des de dos extrems que no es reconeixen. Uns senten que donen massa, altres que reben just el necessari per a no caure.
Si els ajuntares, probablement discutirien. Pensarien que no tenen res a vore. Que uns venen d’abans i altres de després. Però des d’ací dalt el que es veu és una altra cosa: una cadena que funciona sense entendre’s.
Les dones entren. Els xavals s’alcen i se’n van. Durant uns segons, la porta del supermercat es queda buida.
És el més a prop que han estat d’entendre’s. Tot continua funcionant.
Potser eixe és el problema.
