Un estudi sobre el sector editorial valencià conclou que existeix un “desajust clar i persistent” entre els llibres publicats en valencià i els interessos del públic lector actual, especialment entre els joves i els adults joves. El treball, elaborat per Marta Grimaltos Soler en el marc del màster de Gestió Cultural de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), analitza els catàlegs editorials, els préstecs bibliotecaris i l’oferta disponible en plataformes digitals.
Sota el títol Què llegim i per què no en valencià?, la investigació sosté que la producció editorial valenciana continua concentrada principalment en la literatura infantil i juvenil vinculada a l’àmbit escolar, mentre que altres gèneres amb una demanda creixent tenen una presència molt reduïda. Entre aquests àmbits, l’estudi destaca la novel·la gràfica, la narrativa romàntica contemporània, la fantasia, la ciència-ficció i les obres dirigides al públic jove adult.
La recerca combina dades de biblioteques públiques, l’anàlisi del catàleg d’eBiblio, informes sobre hàbits de lectura i entrevistes amb professionals del sector editorial i bibliotecari. Segons les dades recollides a la Biblioteca Pública de Castelló de la Ribera, els préstecs de còmic, novel·la gràfica i narrativa juvenil han augmentat, però només entre un 15% i un 20% dels títols disponibles en aquests gèneres són en valencià.
El treball també posa el focus en l’oferta digital. L’anàlisi d’eBiblio mostra que la presència del valencià continua centrada en la literatura infantil i juvenil, mentre que la narrativa per a adults joves i la novel·la gràfica són pràcticament residuals. L’autora estudia els casos d’Elisabet Benavent, Alice Kellen, Joana Marcús i Beatriz Serrano, autores amb una elevada repercussió comercial entre el públic jove. En la plataforma pública, només un títol de Benavent està disponible tant en castellà com en català, mentre que les obres de les altres autores apareixen majoritàriament en castellà.
La investigació qüestiona, per tant, que la falta de lectura en valencià responga exclusivament a una absència de demanda. La hipòtesi principal apunta que les decisions editorials conservadores, la percepció de risc econòmic, la dependència del mercat escolar i la falta de continuïtat en determinades col·leccions contribueixen a limitar la formació de nous públics.
El treball compara, a més, l’oferta valenciana amb la d’editorials catalanes com Fanbooks o Estrella Polar, que han desplegat col·leccions específiques de fantasia, ciència-ficció, romàntica juvenil i còmic. També destaca la seua presència en xarxes socials, l’aposta per dissenys contemporanis i la creació de comunitats lectores digitals.
Entre les propostes, l’estudi planteja incrementar la publicació de gèneres amb demanda, traduir al valencià obres d’èxit, reforçar la promoció en xarxes socials i crear indicadors públics sobre vendes, préstecs i preferències lectores. També reclama polítiques culturals que ajuden les editorials a assumir riscos i a construir catàlegs més diversos.
Les xifres recollides reforcen aquest desajust. La comparació elaborada per l’estudi calcula que el 80% de l’oferta editorial valenciana analitzada es concentra en literatura infantil i juvenil, mentre que la novel·la gràfica i la romàntica representen només un 10% cadascuna, i la fantasia, la ciència-ficció i la presència activa en xarxes socials es queden en un 5%. En les editorials catalanes comparades, la novel·la gràfica i la romàntica arriben al 50%, la fantasia i la ciència-ficció al 30%, i la presència en xarxes també al 50%, segons l’estudi. L’autora remarca que en tot cas el fet que l’últim estudi sobre València es de 2004, mentre que a nivell estatal es anual i el de Catalunya és de 2023.
