El militant de l’Organització Juvenil Socialista (OJS) detingut aquest dimecres en relació amb una pintada antifeixista feta el 20 de novembre del 2025 contra una missa per Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera a l’església de Simat de la Valldigna (la Safor) és un dels 14 joves que van ser encausats pels fets de Pego del 2020.
La detenció s’ha produït sis anys després dels incidents que van donar origen a un llarg procediment judicial contra els joves antifeixistes del municipi de la Marina Alta, que inicialment van arribar a afrontar peticions de la Fiscalia que, sumades, superaven els cent anys de presó.
Segons la informació facilitada per l’OJS, la Guàrdia Civil també ha escorcollat el domicili del jove mentre aquest continuava detingut. Durant l’actuació, els agents haurien requisat llibretes, dispositius electrònics i material d’agitació de l’organització. També haurien intervingut el telèfon mòbil i el vehicle particular del militant.
L’advocat del jove ha mostrat la seua perplexitat davant l’abast de l’operació i ha qualificat el registre de “completament desproporcionat”.
La detenció es va produir ahir al matí, quan el militant eixia de casa per anar a treballar. Segons l’OJS, l’actuació policial es va desenvolupar amb violència. Posteriorment, el jove va ser traslladat als jutjats de Sueca (la Ribera Baixa), on va quedar en llibertat dijous al migdia i va ser rebut per familiars i companys.
Denuncien “persecució” de l’antifeixisme
Fonts de l’OJS interpreten tant la detenció com el posterior escorcoll del domicili com un intent d’intimidació i denuncien el que consideren una “persecució” contra el moviment antifeixista.
L’organització emmarca l’actuació en un context d’augment de la conflictivitat social i de les mobilitzacions antifeixistes a l’estat espanyol, així com en el procés de preparació d’una vaga general.
“Seguirem sense deixar espai al feixisme allà on pretenga ocupar-lo”, ha afirmat l’OJS després de la posada en llibertat del militant.
Un dels 14 joves del cas de Pego
El detingut ja havia estat encausat arran dels fets ocorreguts a Pego l’octubre del 2020, quan els Gandiblues, un grup ultra vinculat al CF Gandia i identificat amb l’extrema dreta, es va desplaçar a la localitat amb motiu d’un partit contra el Pego CF.
Tal com va informar Diari La Veu, testimonis de la localitat van denunciar que membres del grup ultra van increpar veïns, proferir proclames feixistes i enganxar adhesius d’aquesta ideologia, alguns dels quals mostraven la imatge d’Adolf Hitler. Davant d’aquesta situació, diversos joves de Pego van eixir al carrer per mostrar el seu rebuig. Els ultres van acabar abandonant el camp municipal Cervantes escortats per antiavalots de la Guàrdia Civil.
La causa judicial posterior, però, es va dirigir contra 14 dels joves antifeixistes. Inicialment, la Fiscalia va arribar a reclamar un total de 104 anys de presó: per a 12 dels processats demanava huit anys i onze mesos per persona. Entre els delictes que els atribuïa hi havia desordres públics, atemptat, lesions lleus, amenaces i altres conductes amb l’agreujant de motivació ideològica.
El procediment va arribar finalment a judici el juny del 2024 a l’Audiència d’Alacant, però els 14 encausats van assolir un acord de conformitat amb les acusacions que va reduir dràsticament les penes i va evitar que hagueren d’ingressar a la presó. Les condemnes de privació de llibertat més elevades van quedar en nou mesos, a més de tres mesos de localització permanent en alguns casos, i van quedar suspeses per la manca d’antecedents.
L’advocada dels joves, Maria Josep Martínez, d’Alerta Solidària, va qualificar aleshores l’acord d'”agredolç” i va remarcar que la reducció de les penes evidenciava, a parer seu, fins a quin punt havien sigut “exagerades” les acusacions inicials. Durant quatre anys, els joves havien afrontat la possibilitat de penes de fins a huit anys de presó.
