Ahir, divendres 30 d’octubre a a quarts de deu de la nit es comunicava la mort de Carles Dolç, arquitecte, urbanista i històric activista dels moviments socials valencians. Una notícia que va agafar per sorpresa a persones del seu entorn més immediat.
Dolç, que remuntava la seua trajectòria militant a la lluita antifranquista, va ser un dels detinguts en el cas conegut com “Els deu d’Alaquàs“, conjuntament amb altres personalitats com el qui després seria conseller d’Hisenda Vicent Soler o el líder del PSAN, Josep Guia.
En el cas de Dolç, però, el seu partit seria el Moviment Comunista del País Valencià, del qual en seria un dels principals dirigents durant la transició i la dècada del 1980. Com a arquitecte i urbanista s’implicaria profundament en la transformació de València en aquella època i des dels moviments socials contribuiria a la ciutat tal com la coneixem ara, amb l’antic llit del Túria convertit en un parc i no una autopista, a salvar els barris del Carme o el Cabanyal d’agressius plans especulatius o en la defensa de l’horta. Més endavant, ja a la dècada del 1990 poaria els seus coneixements a la remodelació de les seus de Ca Revolta i el Centre Octubre.
El 2015 l’Ajuntament de València el nomenaria Fill Predilecte de la ciutat en reconeixement a la seua incansable tasca en favor d’un urbanisme més humà i habitable.
