Humor, actualitat, reivindicació i memòria s’han combinat en l’estrena de La Box, el nou late night de Diari La Veu conduït per Xavi Castillo. El primer programa ha posat damunt la taula dos dels conflictes que marquen l’actualitat valenciana: la mobilització del professorat per l’escola pública i la lluita de les famílies de les víctimes de la dana, quan es compleixen dos anys de la catàstrofe del 29 d’octubre del 2024.
Castillo ha plantejat el programa des del seu registre habitual, combinant la sàtira política amb les entrevistes i la participació del públic. La Manifa’s Band ha posat música a una estrena en què el còmic ha repassat l’actualitat política i ha convertit Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo, el Consell i l’extrema dreta en objecte de les seues paròdies abans de donar pas als dos grans blocs de la nit.
Beatriu Cardona: “La vaga està suspesa, no està desconvocada”
La primera convidada ha sigut Beatriu Cardona, representant de l’STEPV i una de les cares de les mobilitzacions educatives. Cardona ha explicat que representants del professorat s’havien tancat el dia anterior a la Conselleria perquè encara no tenien data per a reprendre unes negociacions que consideren inacabades. La protesta va aconseguir finalment una reunió amb l’administració per al dilluns següent a les nou del matí.
“És lamentable que hàgem de tancar-nos per aconseguir el que és normal”, ha lamentat Cardona. La sindicalista ha recordat que la vaga indefinida es va mantindre durant un mes i que, encara que posteriorment es va suspendre, “no està desconvocada”. Per això, ha advertit que mantindran el full de ruta de mobilitzacions “fins que les nostres demandes siguen acceptades i fins que tinguem una escola pública de qualitat, digna i pressupostada”.
Cardona ha atribuït els avanços aconseguits a la pressió exercida pel professorat i la comunitat educativa. Segons ha remarcat, les reivindicacions laborals estan directament relacionades amb la qualitat de l’ensenyament: reducció de ràtios, condicions adequades als centres, recursos suficients i una remuneració digna. També ha destacat el suport social rebut durant les protestes i la capacitat que va tindre la vaga per a situar els problemes de l’ensenyament públic en la conversa quotidiana.
Una de les qüestions que més ha criticat és el discurs de la Conselleria sobre la “normalitat” als centres. Cardona ha convidat els responsables de l’administració a passar una jornada en una aula, especialment als centres afectats per la dana que continuen en barracots, o a comprovar les condicions en què funcionen alguns menjadors escolars. Per a la sindicalista, normalitat significa disposar de ràtios que permeten atendre correctament l’alumnat, centres preparats davant l’emergència climàtica, poder “ensenyar en valencià sense obstacles” i unes condicions laborals dignes.
Contra la “policia educativa” i l’autocensura
La conversa també ha abordat les mesures que Cardona identifica amb una mena de “policia educativa”. La representant sindical ha advertit especialment del risc que les denúncies o la pressió sobre el professorat acaben generant autocensura dins les aules.
Cardona ha defensat que els docents tenen l’obligació d’educar en drets humans, convivència, igualtat i solidaritat, perquè aquests principis formen part de la legislació educativa. “Poden intentar acovardir perquè això és el que volen, fer-nos por, que ens autocensurem”, ha afirmat, però ha insistit que el professorat continuarà exercint la seua tasca educativa.
La sindicalista també ha carregat contra l’exconseller d’Educació i actual responsable d’Hisenda, José Antonio Rovira, a qui considera “el pitjor conseller d’Educació que hem tingut”. Entre altres qüestions, ha recordat la seua oposició a l’anomenada Llei de Llibertat Educativa i ha criticat les declaracions de Rovira sobre el director d’un centre de Xest mort durant la dana.
Rosa Álvarez i Ernesto Martínez: “No volem perdre un altre 29 els drets”
El segon gran bloc de La Box ha canviat el registre de la nit. Rosa Álvarez i Ernesto Martínez, de l’Associació de Víctimes Mortals de la Dana, han compartit amb Castillo la lluita de les famílies quan es compleixen dos anys de la catàstrofe. Una conversa marcada pel dolor, però també per l’exigència de responsabilitats, la investigació i la necessitat que la societat no abandone les víctimes.
Álvarez ha demanat a la ciutadania que continue acompanyant-les. És conscient que ningú pot “ser de professió manifestant”, però considera fonamental que la societat torne al carrer en moments determinants. “Podríem haver sigut qualsevol perquè estàvem en mans tots dels mateixos”, ha advertit. I ha condensat la reivindicació de les famílies en una frase: “Un dia 29 vam perdre nosaltres els nostres familiars. I no volem perdre un altre 29 els drets”.
La conversa ha incidit també en la necessitat d’esclarir què va passar aquell 29 d’octubre. Martínez ha explicat el treball d’investigació que ell mateix ha dut a terme per reconstruir els últims moviments dels seus familiars. Segons ha relatat, va necessitar set mesos de treball pràcticament diari per reconstruir “fins al segon” el trajecte que van fer el dia en què l’aigua se’ls va endur, recorrent a metadades i buscant pel seu compte la informació necessària.
L’Associació de Víctimes Mortals de la dana manté, per això, la seua exigència de responsabilitats judicials. Preguntat per Castillo sobre si algun dia hi haurà un judici a Carlos Mazón, Martínez ha respost de manera taxativa: “Jo no tinc cap dubte que el veurem a la presó”. Es tracta de la convicció expressada pel representant de l’associació, que continua personada i activa en la causa per determinar les responsabilitats de la gestió de l’emergència.
“Ni oblit ni perdó”
Dos anys després, el temps no ha tancat les ferides. Álvarez ha explicat que per a ella els dies previs a l’aniversari resulten especialment difícils perquè el 27 d’octubre representa “l’últim dia de normalitat” que conserva amb nitidesa abans de la tragèdia. També ha relatat el dolor que continua patint el seu nebot per la desaparició de sa mare, que encara no ha sigut localitzada.
La resposta de les famílies davant d’aquesta situació ha sigut construir una xarxa de suport mutu. Álvarez ha definit l’associació com alguna cosa més que una estructura amb estatuts, junta i assemblea: “Som una xarxa de cures, una xarxa d’afectes”. Martínez ho ha expressat de manera semblant: quan una persona cau, les altres la sostenen, i l’endemà poden intercanviar-se els papers.
“Ni oblit ni perdó” continua sent una de les idees que vertebra la seua reivindicació. Els representants de les víctimes han destacat que, a diferència d’altres tragèdies, l’enorme dimensió de la dana i el nombre de persones afectades dificulten que desaparega de l’agenda pública. També han reconegut el paper dels mitjans de comunicació que han continuat seguint el cas més enllà dels aniversaris.
Martínez ha relatat, a més, que durant unes setmanes va rebre telefonades anònimes intimidatòries en què li asseguraven que sabien on treballava i per on passava. La conversa ha servit així per mostrar no només la batalla judicial i política de les víctimes, sinó també la pressió personal que ha acompanyat la seua exposició pública.
“No som professionals del mitjà, som famílies de víctimes mortals”
Álvarez ha posat especialment l’accent en una conseqüència menys visible de la catàstrofe: la reconstrucció psicològica i emocional. Ha explicat que les persones que exerceixen de portaveus de l’associació també són familiars directes de les víctimes i que no sempre estan en condicions d’atendre entrevistes, participar en actes o comparéixer públicament.
“No soc la Rosa de fa dos anys”, ha reconegut. La presidenta de l’associació ha rebutjat la pressió perquè els familiars mantinguen permanentment una determinada actitud davant dels mitjans: “No som professionals promocionant un disc. Som famílies de persones que són víctimes mortals”. I ho ha resumit amb una altra expressió: “Volen que siguem víctimes perfectes”.
L’associació, ha explicat, està constituïda específicament per familiars de víctimes mortals i tres lesionats greus. Álvarez i Martínez han insistit que la pèrdua d’una vida té una naturalesa irreversible que no pot equiparar-se a la recuperació dels danys materials. “Nosaltres, víctimes mortals, ho serem sempre, hui i d’ací a deu anys”, han remarcat durant la conversa.
Per a Martínez, la lluita tampoc no haurà acabat simplement amb els canvis polítics. Davant d’una persona que li va dir pel carrer que “ja està” després de l’eixida de Mazón, va respondre que per a ell només podrà començar a estar resolt quan hi haja responsabilitats penals i quan aparega la seua neboda, que continua desapareguda.
Una manifestació per mantindre viva la memòria
Álvarez i Martínez han tancat la seua participació fent una crida a assistir a la manifestació convocada per al dissabte 31. La mobilització començarà a les 18 hores a la plaça de la Mare de Déu de València i, en aquesta ocasió, recorrerà el trajecte invers al d’altres convocatòries fins a arribar a l’Ajuntament.
L’estrena de La Box ha acabat així unint els dos fils que havien recorregut el programa: la defensa dels serveis públics i la demanda de responsabilitats per la dana. La mateixa Beatriu Cardona ha rebut durant el segon bloc el reconeixement de les víctimes pel seu paper en la mobilització ciutadana posterior a la catàstrofe, especialment en la preparació de la primera gran manifestació del 9 de novembre del 2024.
Castillo ha acomiadat el programa recordant precisament els dos assumptes que l’equip havia considerat “fonamentals” per a aquesta primera edició: la lluita educativa i la commemoració de la dana. Una estrena en què La Box ha buscat combinar l’humor característic de Xavi Castillo amb entrevistes, denúncia i actualitat valenciana.
