En les darreres setmanes, milers d’usuaris de les xarxes socials han liderat un moviment anomenat “la caiguda dels influenciadors”. Amb accions com deixar de seguir massivament comptes de TikTok o Instagram, posar en valor vídeos amb continguts autèntics a la xarxa i assenyalar la manera de viure que alguns mostren a internet, un col·lectiu nombrós ha denunciat el mal exemple que suposen molts d’aquests comunicadors de cara als joves que els consumeixen cada dia. Les raons que mouen a aquest grup d’usuaris, majoritàriament anònims, són l’excés de publicitat als seus continguts i les opinions que comparteixen en matèria de política, immigració, salut o fins i tot l’eclipsi solar viscut el passat 12 d’agost.
Al contrari, més enllà de la gran revolta que ha fet que nombrosos influenciadors amb milions de seguidors parlen del tema a les seues xarxes, el moviment ha deixat molt a desitjar per als usuaris que l’han encapçalat. Més enllà de les puntuals conseqüències que han patit líders estatals de grans comunitats com Roro, Fabiana Sevillano o El Xokas, el model publicitari dels influenciadors no s’ha aturat. Ara bé, el tsunami mediàtic ha servit per a posar en valor aquells comunicadors que sí que generen continguts amb un missatge de valor per a aquells que el consumeixen.
En aquest sentit, la jove crevillentina Maria Mandarina ha publicat un extens vídeo als seus perfils tractant la qüestió. La seua anàlisi conclou que, si els usuaris volen consumir contingut de valor i empoderar així els creadors que l’encapçalen, han de premiar-los interactuant amb les seues publicacions. Només així faran veure a l’algoritme que regeix l’ordre de recomanacions de la xarxa quin és el contingut que vertaderament interessa als usuaris.
Per tal d’ensucrar més el debat digital, la Dra. Aina Monferrer ha publicat un vídeo al seu canal de YouTube analitzant la dictadura mediàtica que exerceixen els reels, vídeos curts verticals, en el consum quotidià en la xarxa. A través de conceptes com l’economia de l’atenció de Herbert Simon, la finestra d’Overton i autors com Jean Baudrillard, Walter Benjamin o Mark Fisher, Monferrer reflexiona, en clau d’humor, sobre l’estat de la qüestió. Paga la pena ocupar l’espai dels reels amb divulgació, cultura i continguts en valencià o només s’està alimentant el mateix sistema que critiquem?
