Viure més de sis dècades ajuda a mirar amb perspectiva moltes de les «evolucions» tecnològiques que condicionen el nostre món. Hui vull resumir com quatre invents electrònics han canviat, i canviaran, la nostra «humanitat».
Cap a l’any 1980 les computadores personals augmentaren la productivitat de moltes faenes d’oficina, de tractament de dades, de manera que era fàcil concloure que prompte reduiríem les jornades laborals. Però això no ocorregué, ni en els primers cinc anys «positius», ni en els següents deu d’adaptació.
Sí que succeïren dos fets de gran impacte mundial: la caiguda de l’URSS (1990) i l’inici de la Guerra del Golf (1990-1991) que, d’alguna manera, continua actualment.
La «coincidència» entre el salt tecnològic i la victòria del capitalisme descontrolat enfront del «socialisme» planificat pot explicar-se amb dos pinzellades: l’URSS no pogué seguir el ritme d’innovacions «occidentals» i, en caure, deixà les mans lliures a «Occident» per a menjar-se tot el món.
Cap a l’any 1995 un antic invent (dels anys 60) anomenat Internet aconsegueix connectar milions d’ordinadors (i de persones) de manera quasi immediata. La informació passà a ser un «bé comú» fàcil de compartir.
Alguns començàrem a perdre la innocència en saber (sense voler) que el nostre monarca matà el germà quan ell tenia 18 anys, i el menut 14. Eixe secret d’Estat era tema tabú en els mitjans de comunicació espanyols.
Semblava, doncs, que tindríem accés ràpid i barat a tots els coneixements de la humanitat. Però, més enllà de la Viquipèdia (2001), les conseqüències de tanta facilitat informativa no milloraren la humanitat, només ens «infoxicaren» una miqueta els cervells i acceleraren les dinàmiques del capitalisme «triomfant»: bambolla puntcom (2000) i bambolla immobiliària (2007).
Cap a l’any 2010 els telèfons intel·ligents augmentaren la «comunicació» entre coneguts i desconeguts. Tot el món diu la seua, tot el món mira què diuen i què fan els altres. Les aplicacions «mòbils» substitueixen moltes interaccions presencials, físiques.
La multiplicació dels emissors ens hauria d’haver portat, teòricament, a més diversitat de pensament, però parlar (dir, publicar) no és pensar, i sense més avís, començà el desastre. Després dels «típics» primers anys d’optimisme (el 15M fou en 2011) hem vist: com la manipulació en les xarxes socials portà al govern dels EUA un imbècil integral (2016 i 2024); com guanyà el Brèxit (2016); i com el sionisme genocida planificà el remat de la seua «missió» (2023).
Estem perplexos en observar tants «governs» en mans de psicòpates, dements i criminals. Per exemple, l’Imperi americà, amb el seu apèndix a Sió, defensa que poden raptar, o assassinar, el president d’un Estat, i que poden exterminar tot un poble sense disfressar la seua maldat. Encara més, fent-ne exhibició!
Veiem, cada dia, els «reis nuets i amb les mans xorrant sang». Quin adult pot continuar al·legant innocència amb un espectacle tan bèstia? Com hem de reaccionar en perdre la innocència? Tindrem un aliat inesperat per a «digerir» tanta inhumanitat?
Potser el quart avanç tecnològic, cap a l’any 2025, siga el més sorprenent de tots per dos motius: 1. Tindrà un impacte transcendental en la nostra manera de pensar; 2. L’impacte serà, inevitablement, positiu.
Serà positiu perquè no podem empitjorar més, molt més, sense rebentar-ho tot. De manera que no ens en queda una altra que reaccionar i eixir de la dinàmica malaltissa. A banda, l’actual invent és de «comprensió», i això ens ha d’ajudar a centrar-nos en l’important.
Que la IA ens «ensenye» a pensar serà la conseqüència de «domar-la», com aquell alumne que, en explicar-li a un company el que ha dit el professor, aconsegueix entendre el que s’ha explicat.
Les tres primeres novetats «expansives» (1980, 1995 i 2010) començaren, en etapes d’uns cinc anys, amb optimisme, continuaren en decepció i acabaren tristament. Ara toca que l’última novetat de «síntesi» (2025), que comença amb pors (que ve la IA!), continue amb satisfaccions i acabe, ara sí, fent-nos millors persones.
Tal volta tot depén de mirar les eines com a elements d’ús ocasional i opcional, i no com a acumuladors de dades, de diners, d’interaccions i d’encerts. Acumulacions que tendeixen a concentrar-se en poques mans i que, inevitablement, les podreixen.
Perdre la innocència definitivament serà… entendre que viure no és destruir, no és obeir, no és produir, no és consumir. Viure és «comprendre» i… conviure: compartir, raonar i cooperar.
