Llargues esperes, massificació, problemes d’accés i un alt nivell d’esgotament físic i psicològic… aquests són els resultats de la primera prova de les oposicions a mestre fetes el passat dissabte 12 de setembre segons testimonis recollits per la plataforma Docents en Lluita.
Aquest col·lectiu, que ja havia advertit dels riscos que corria una prova “massificada”, amb 218 aspirants per cada tribuna i concentrada en uns pocs espais físics, denuncia com els seus temors van convertir-se en realitat.
“La concentració territorial de tribunals ha provocat que alguns òrgans de selecció hagen hagut d’atendre més de 200 aspirants. La conseqüència ha sigut una organització especialment complexa”, expliquen des de la plataforma.
Les crides i identificacions a les proves van arribar a allargar-se, en alguns casos, durant prop de dues hores. A les quals cal sumar la recollida dels exàmens, la seua introducció en els sobres corresponents i la custòdia del material que, en especialitats com Educació Infantil, van suposar unes altres dues hores o fins i tot més, sempre segons els testimonis recollits per Docents en Lluita.
“En alguns tribunals d’Infantil, això ha fet que el procés no finalitzara fins més enllà de les quatre de la vesprada”, denuncien, per després afegir: “No es pot exigir el màxim rendiment a una persona després de sotmetre-la a hores d’espera i tensió abans de començar una prova decisiva”.
Per a Docents en Lluita, aquestes situacions no poden desvincular-se de “la decisió d’haver concentrat un volum tan elevat d’aspirants en un nombre reduït de tribunals”, tal com van denunciar prèviament a les proves i recorden que enguany, la càrrega mitjana per tribunal quintuplicava els 43 aspirants per tribunal de les oposicions de Secundària de 2025.
Una massificació que la tasca dels membres dels tribunals no van poder mitigar ni amb grans dosis “d’atenció, bon tracte, paciència i voluntat d’ajudar”.
“L’esgotament també condiciona un examen”
Les conseqüències pels aspirants es van traduir en “situacions d’estrés, cansament físic i psicològic, llargues esperes i dificultats logístiques”, segons expliquen els testimonis.
A aquesta massificació cal sumar-hi, en els casos d’aspirants de pobles menuts, desplaçaments de més d’una hora i mitja, amb el consegüent cansament abans d’una prova que exigeix concentració màxima, degut a la centralització de la prova en només tres ubicacions o dues en algunes especialitats. Una decisió que també va provocar problemes d’accés als centres i col·lapses de trànsit
“La igualtat d’oportunitats no consisteix només a posar el mateix examen davant de totes les persones. També consisteix a garantir unes condicions raonablement homogènies per a poder realitzar-lo”, insisteixen des de Docents en Lluita.
Correcció de deficiències
La plataforma també recorda que ja van advertir de les conseqüències d’aquest model de prova a la Conselleria d’Educació i que ara “la qüestió ja no és només què podia passar, és què ha passat i què pensa fer la Conselleria perquè no torne a passar”.
Per això proposen revisar les incidències produïdes durant la primera prova, corregir les deficiències que encara siguen reversibles en les proves següents i revisar el model de cara a futures convocatòries amb un augment dels tribunals més distribuïts territorialment per tal de garantir unes condicions materials i ambientals adequades i homogènies.
Així mateix, animen “totes les persones afectades a presentar reclamacions formals, amb el suport de les organitzacions sindicals que han posat els seus serveis a disposició dels aspirants”.
