Els pròxims 12 i 19 de setembre hi ha programades les oposicions per accedir a una plaça de mestre a l’educació pública valenciana, una de les grans consolidacions de personal funcionari, ja que s’oferten 1.959 places per a les quals s’han presentat 15.697 aspirants.
El procés, però, està generant dubtes i inquietud, tant entre els que aspiren a aprovar la prova com els qui han de garantir-ne la igualtat i la qualitat formant part dels tribunals. Des de Docents en Lluita, per exemple, posen l’atenció en el fet que cada tribunal haja d’avaluar fins a 218 aspirants, una xifra que multiplica per cinc els que hi havia a les passades oposicions a professor de secundària -43. “Amb aquesta càrrega, un tribunal pot afrontar aproximadament 436 proves escrites només en la primera fase, a les quals cal afegir defenses, mèrits, reclamacions, deliberacions i tota la gestió administrativa” al·leguen des del col·lectiu i consideren que Conselleria “ha d’explicar com es pot garantir una correcció rigorosa, individualitzada i homogènia amb aquesta càrrega”.
Un volum de faena, a més, que no comporta cap remuneració extraordinària específica, sinó que es compensa amb exempcions de docència, el que implica substituir les mestres que formen part de tribunals. Una fórmula que genera “dubtes” sobre si definitivament es cobriran totes les places -Educació va admetre que l’any passat no va aconseguir substituir tot el personal dedicat als tribunals d’oposicions- i es demana “conéixer el cost de les substitucions i comparar-lo amb un model que remunere aquesta dedicació extraordinària”.
El problema de les dates
La qüestió de les substitucions enllaça directament amb la següent queixa expressada per Docents en Lluita. “Quin impacte tindrà la participació del professorat en els tribunals sobre les plantilles dels centres?”, es pregunten. Un impacte que es veurà multiplicat pel fet que coincideix just amb el començament de curs. De fet, la primera jornada d’exàmens és només tres dies després de l’inici de les classes.
Des de Conselleria s’ha argumentat que la tria de les dates ha estat per evitar fer les oposicions els mesos de més calor -tradicionalment es feien a l’estiu, amb les classes ja acabades- i garantir una “millor confortabilitat” dels aspirants. “Aquesta és la confiança de la Conselleria en el seu propi Pla EdUclima?” pregunten amb bona dosi d’ironia des de les plataformes docents i, en tot cas, asseguren, maig o juny haurien estat “millors dates” que just quan comença el curs.
Por a una “escabetxina”
Finalment, des de Docents en Lluita es posen en qüestió altres aspectes de l’organització de les oposicions, com el fet que la participació als tribunals siga voluntària -proposen un sistema de sorteig- sense garanties, per exemple, que a un examinador no li toque valorar un opositor a qui ell mateix ha preparat. A més del fet que no hi ha tribunals de totes les especialitats a tots els territoris, obligant a aspirants de les comarques del nord a desplaçar-se fins a València, per exemple.
La suma d’aquestes qüestions, sobretot la sobrecàrrega de faena per part dels membres dels tribunals, fa témer que es repetisquen les situacions que s’han donat recentment a Múrcia i Astúries, amb percentatges d’aprovats molt baixos -a Múrcia només una quarta part dels aspirants a mestre d’anglés van superar la prova.
“No volem una altra escabetxina“, reiteren des de Docents en Lluita. Factors com “la precarització de les condicions dels tribunals, la manca de temps, la sobrecàrrega, la disparitat entre seus, les diferències territorials, les condicions ambientals, els dubtes sobre les substitucions o la falta de transparència, totes juntes”, poden acabar “repercutint sobre les persones aspirants”.
“L’Administració té l’obligació de posar els mitjans perquè el procés siga exigent, però també rigorós, homogeni i garantista”, insisteixen.
