Juan Francisco Pérez Llorca ja té pla per a aquest dilluns: Madrid, desfilada militar i càtering al Palau Reial. El president de la Generalitat no hi va sol. L’alcaldessa de València, María José Catalá, també ha trobat un forat a l’agenda per a assistir al desplegament de patrioterisme espanyol, un esdeveniment en què hi ha més banderes rojigualdas -i de ben grosses- que problemes a resoldre, com els agrada, a l’una i l’altre.
Llorca i Catalá no podran queixar-se que Madrid no els ha preparat una bona rebuda: hi presenciaran el pas marcial de 4.380 uniformats de tota mena, cabra inclosa. Serà per diners! Sobretot, si són de tots.
A més, com a bon espanyolet, per a Llorca és un dia especial, ja que s’estrena en aquesta exaltació de la Raza després d’haver arribat al Palau de la Generalitat a finals del 2025. Al seu costat, Catalá també farà les genuflexions que calga. Perquè una cosa és ser alcaldessa de València i una altra, molt distinta, desaprofitar una bona tribuna a Madrid. Fa uns dies exalçava la seua reial blavera, aquella que diuen que “no s’inclina davant de res ni ningú”, i ara exalça una bandera de 300 metres quadrats per si no quedava clar quina fa tombar l’altra amb un bufit. I ella, d’això, no en té cap dubte, només faltaria!
També és una oportunitat magnífica perquè Llorca descobrisca que hi ha una cosa encara més difícil que arribar a president de la Generalitat sense haver guanyat unes eleccions com a candidat a la Presidència: saber quan s’ha d’aplaudir en una desfilada militar davant dels seus superiors mentre fa ullets de corderet. Tot per a evitar algun calbot i per a aconseguir que fesolet, il capo di tutti capi del PP, el designe candidat del partit a les eleccions valencianes del 2027, malgrat els dossiers i les martingales.
Després arriba el sacrifici més dur de la jornada: Llorca i Catalá han d’anar al Palau Reial a fer la cabotada, com a súbdits lleials i obedients, davant Felip VI, Letizia i la royal family. És el que té el servei públic: de vegades obliga a abandonar temporalment el País Valencià i traslladar-se a un fastuós palau de Madrid a mostrar acatament als reis espanyols. Algú ho ha de fer. I tots dos estarien disposats a anar cada dia a la cort dels Borbons pel bé de tots els valencians. Encara més si hi ha càtering “en format còctel o ‘vi espanyol’ al Menjador de Gala”. Cal ingerir bon pernil i bons caldos per a afrontar imposicions tan dures.
Quan acabe la jornada, el president de la Generalitat i l’alcaldessa del Cap i casal tornaran al País Valencià amb la tranquil·litat del deure complit: Espanya continua sencera, Madrid continua sent la capital, la monarquia continua al palau que paguem tots, i l’autogovern valencià torna a demostrar tota la seua potència anant a Madrid “per a ofrenar noves glòries” als colonitzadors.
