Maria del Mar Bonet ha tornat aquest diumenge a l’escenari de L’Olympia de París més de 50 anys després del concert històric que hi va oferir el 25 d’abril del 1975. Davant d’unes 1.200 persones, l’artista mallorquina ha convertit el retorn a la mítica sala francesa en un diàleg entre les cançons d’aquella època i el seu present musical. La vetlada ha tingut també accent valencià amb la participació de Borja Penalba, encarregat d’obrir el concert.
El músic ha actuat com a teloner, en una intervenció que ha comptat amb la participació de la seua filla, ballant, i de l’actor Sergi López. Penalba ha tornat posteriorment a l’escenari per acompanyar a la guitarra Maria del Mar Bonet en un dels moments especialment simbòlics de la nit: la interpretació d’Homenatge a Teresa, d’Ovidi Montllor, precisament un dels artistes que va acompanyar Bonet en aquella primera cita a L’Olympia del 1975.
La cantant havia reconegut abans de l’actuació la transcendència personal d’aquest retorn. “És el temple més important de la música francesa, significa molt per mi”, va explicar sobre una sala per la qual han passat alguns dels grans noms de la chanson francesa.
Bonet ha evitat, però, convertir la nit en un exercici de nostàlgia. Més que reconstruir aquell concert de fa mig segle, la proposta ha volgut “establir un diàleg” entre dos moments diferents de la seua trajectòria. La mateixa artista havia assenyalat que la prioritat era presentar un “espectacle rigorós i de qualitat”.
Del 1975 a L’aigua no cansa
En aquesta ocasió, Bonet ha estat acompanyada per la formació amb què ha gravat el seu últim treball, L’aigua no cansa, publicat a principis del 2026 i reconegut en la novena edició dels Premis Enderrock de la Música Balear. Al costat seu, hi han actuat Toni Pastor, al llaüt; Marc Grasas, a la guitarra; Marko Lohikari, al contrabaix; Benjamí Salom, al violí, i José Llorach, a la percussió.
El repertori ha combinat composicions del nou disc amb algunes de les peces que van sonar a L’Olympia el 1975. Aquell recital, en què Bonet va estar acompanyada per Ovidi Montllor i Toti Soler, va acabar convertint-se en un dels episodis més recordats de la seua trajectòria.
El concert original es va publicar en disc poc després i l’any passat va ser recuperat en una nova edició en vinil i CD, amb noves mescles. Entre les cançons d’aquella actuació, hi havia Aigua, No voldria res més ara, Me n’aniré de casa, Nina Ninona, Abril i Cançó per una bona mort. Hi va assistir el poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés.
Més de mig segle després, un dels moments culminants del nou concert ha arribat amb Què volen aquesta gent. Bonet ha recordat que el 1975 la censura impedia interpretar la cançó a casa nostra, mentre que a París sí que va poder cantar-la. El tema, que va ser exclòs per la censura de la primera edició discogràfica d’aquell recital, ha sigut ara una de les peces més esperades i corejades pel públic.
El “temple” de la cançó francesa
El retorn a L’Olympia té una significació particular per a una artista que manté una llarga vinculació amb França. Al llarg de la seua carrera, Maria del Mar Bonet ha actuat en diferents escenaris parisencs i en ciutats com ara Lió i Marsella. Cap d’aquests espais, però, té per a ella el simbolisme de la sala del Boulevard des Capucines.
Bonet ha evocat la “generació històrica” de la chanson que “va enaltir la poesia i la llengua” des de L’Olympia, amb noms com Georges Brassens, Yves Montand, Léo Ferré, Jean Ferrat, Serge Reggiani, Édith Piaf, Barbara i Anne Sylvestre. Tornar-hi ha representat per a la mallorquina un “estímul artístic d’alt nivell”.
La proposta de recuperar aquest escenari no va partir de la mateixa cantant, sinó d’una invitació que va acceptar per la possibilitat de presentar a París el seu moment creatiu actual. D’aquesta manera, el concert no ha volgut decidir quin dels dos períodes va ser millor, sinó posar-los cara a cara a través de les cançons.
