En la manifestació per la ciutat de València de dijous 4 de juny de 2026, totes i tots les que vam participar-hi, vam rebre amb moltíssima estima, alegria i emoció la participació de desenes de treballadores i treballadors d’altres sectors de treball com bombers, guardes forestals, etc., així com comunicats escrits de suports per part d’estibadors, EMT València, RENFE Castelló, i tants d’altres…
Vam viure una altra jornada reivindicativa en defensa de l’escola pública on una de les milers de pancartes deia “L’educació també salva vides” duta pel col·lectiu de bombers de València. Aquest n’és un bon exemple de l’impacte de les reivindicacions de millora que defensem el col·lectiu docent al País Valencià, pretenent una repercussió directa en les condicions en les quals tot el nostre alumnat es desenvolupa i aprén.
A l’escola pública tenen i hem de seguir tenint cabuda totes i tots. El professorat com a acte de servei públic amb la ciutadania, treballa diàriament per aconseguir de cadascú del seu alumnat el millor i que aquest siga membre actiu de la societat i al seu torn actue de forma crítica per a poder construir un món millor.
És així doncs, com cal millorar les condicions de treballs del professorat i de tots els i les professionals que intervenen en els processos educatius per tal de revertir en millores directes en el nostre alumnat, és a dir, en la nostra societat.
Totes i tots tenim drets: dret a rebre la millor educació amb independència dels recursos disponibles a casa.
Dret a una educació pública, de qualitat i en valencià
Tot els i les professionals al servei de l’educació pública estem demostrant amb el desenvolupament dia a dia del nostre treball, i en aquestes darreres setmanes, amb tot el seguit de mobilitzacions, que ara més que mai volem que la inversió pública en educació siga més i millor per a revertir retallades, millorar l’estat de la xarxa de centres educatius públics tan deteriorada en els temps i millorar condicions laborals (baixada de ràtios per aula, recursos per atendre l’alumnat de forma personalitzada, recuperació de la pèrdua adquisitiva…).
Al govern valencià, i més concretament a la Conselleria d’Educació, li hem de seguir recordant que la societat valenciana sí que vol salvar vides mitjançant l’educació, servei públic a tota la ciutadania.
El clamor de desenes de milers de manifestants diàriament, l’empatia dels habitants en saludar i donar ànims en vore’t portant la samarreta verda, l’adhesió de diferents col·lectius professionals en les reivindicacions educatives…, han de fer vore que és urgent i totalment necessari seure a negociar per tal de millorar les condicions en què es troben els diferents ensenyaments públics.
Sonia Ibáñez Abad, mare, mestra, sindicalista i inspectora d’educació
