El 2002 el Consell Valencià de Cultura va emetre un informe sobre la conservació de la Via Augusta al seu pas pel nostre país, una iniciativa motivada, tal com assenyalava el citat document, per “notícies i fets que alertaven l’opinió pública sobre el perill que aquest bé patrimonial es perdera o deteriorara greument si les administracions públiques -valenciana, espanyola i europea- no hi aplicaren mesures de protecció”. Doncs, hui cal insistir de nou. La via esmentada formava part de la principal ruta que partia de la Via Apia a Roma i a partir dels Pirineus va rebre la denominació d’Augusta, recorrent més de dos-cents kilòmetres. Aleshores, amb la romanització al voltant de la Via van nàixer les conurbacions humanes, generant història i arquitectura. Per això, el CVC sostenia que “hem de contemplar la Via Augusta com una resta arqueològica important i, al mateix temps, com a senyal identificador de la constitució valenciana com a comunitat històrica i cultural”.
D’aquesta via, malgrat les transformacions, han quedat algunes restes, en especial els mil·liaris, així com alguns trams amb la calçada original, i també l’Arc de Cabanes. L’artèria bàsica travessava el riu Sénia per Sant Rafael del Riu, seguint cap a Sant Mateu, Cabanes, les Coves de Vinromà, la Pobla Tornesa, Borriol, Santa Quitéria (Almassora), Vila-real, Xilxes, Nules, la Llosa, Collet d’Almenara, Sagunt, València, Xàtiva, Moixent, la Font de la Figuera, seguint cap a Cartagena.
L’informe del CVC, basant-se en les consultes fetes, va extreure cinc conclusions, entre les quals destaquem: investigar a fons el recorregut, estudiar la possibilitat de declarar-la com a Bé d’Interès Cultural d’aquells trams, en funció del nivell de conservació i menor impacte en el seu entorn social; dignificar l’entorn de l’Arc de Cabanes; demanar que les noves vies de comunicació no impliquen la destrucció de les restes; la necessitat d’una tasca de divulgació, i finalment, sol·licitar a “totes les administracions responsables una intervenció coordinada per tal que les restes actuals, i les que puguen aparèixer en el futur, tinguen el suport i la protecció necessària”.
La Generalitat creà fa anys el sender Via Augusta, fent-ne una senyalització en diferents punts. Igualment, es va redactar un Pla Director, però la proposta de declaració com a BIC va decaure i no s’ha tornat a parlar del tema. Amb l’experiència del temps, crec que tal opció podria ser aconsellable, puix, a hores d’ara, hi ha trams molt degradats i els vestigis van desapareixent. Citaria un cas que tinc bastant visitat: el tros que va de la Pobla Tornesa a l’Arc de Cabanes, puix a les seues proximitats, ja en terme de Vilafamés, segons sembla, s’ha instal·lat un espai de motocròs, que genera un soroll eixordador per les persones i la fauna. Així mateix, l’empedrat en gran part del trajecte ha estat destrossat.
Així doncs, aquell informe del CVC, datat l’11 d’octubre del 2002, continua en gran part tenint vigència. Segurament en alguns municipis podem trobar elements de millora, no obstant això, estem davant d’un cas més de desmemòria, o de manca de sensibilitat, per part de les institucions i la ciutadania. No està de més insistir.
