El divendres 29 de maig la policia va organitzar un control entre la plaça de la Mare de Déu i el carrer Navellos. Aquell mateix moment hi havia convocada una protesta dels sindicats docents davant Les Corts, on s’estava desenvolupant la reunió setmanal del Consell. Els agents, amb el seu check-point impedien el pas a qualsevol persona que identificaren com a vaguista. Vestir samarretes verdes, portar pancartes o enganxines implicava veure el dret a pas automàticament restringit, mentre que la resta de gent podia seguir passant sense problemes. No es va tallar en cap moment l’accés per motius de seguretat o els que foren, es va impedir el pas a un col·lectiu determinat.
Ahir, davant la plaça de Manises, on es troba el Palau de la Generalitat, es van viure escenes similars, amb la policia impedint el pas de forma discriminatòria a parer seu. En cap dels dos casos, els agents a peu de carrer no van donar explicacions ni van justificar legalment l’acció. “Estaven en mode execute i no pense. No responien a cap pregunta ni donaven cap argument”, expliquen docents afectats.
Ahora mismo en Valencia. Cada día consiguen sorprendernos, eso no puede negarse. #VagaEducació pic.twitter.com/hhGKhtYDFK
— Begoña Sánchez (@BegoSanchz) June 3, 2026
Però, la pregunta que sorgeix és lògica: és legal aquesta acció? En quins preceptes legals es poden emparar els policies per realitzar-la? Segons l’advocat Agustín Arenas, qui va assessorar els drets dels manifestants durant la Primavera valenciana o el 15-M, aquest tipus d’operatiu és “totalment contrari al que disposa la Constitució espanyola”. En concret, aquest jurista cita els articles 19 i 21.
L’article 19 diu, textualment, que “els espanyols tenen dret a triar lliurement la seua residència i a circular pel territori nacional. Així mateix, tenen dret a entrar i eixir lliurement d’Espanya en els termes que la llei establisca. Aquest dret no podrà ser limitat per motius polítics o ideològics”.
“És exactament -explica Arenas- el que està fent la policia en aquests casos, ja que està impedint la circulació a la gent que considera de determinada ideologia”. En altres ocasions, la policia ha argumentat motius de “seguretat en el trànsit” per evitar talls de carrers, però en aquests dos exemples es tracta de carrers peatonals que, com s’explicava, ni tan sols estaven tallats a la circulació.
La decisió governamental de restringir la mobilitat de la ciutadania, durant la pandèmia, va ser considerat il·legal, més tard, per part del Tribunal Constitucional, ha que va considerar que “l’estat d’alarma no era suficient per aplicar la mesura i s’hauria d’haver aprovat l’estat d’excepció. Ara, però, la policia aplica restriccions similars, sense haver cap estat -ni d’alarma ni d’excepció- i amb l’agreujant d’haver-hi una discriminació ideològica.
Per altra banda, l’article 21 assenyala que “es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes. L’exercici d’aquest dret no necessitarà autorització prèvia”. Aquest seria el segon article, a parer d’Arenas, que violaria l’actuació policial. “Els docents tenen tot el dret a reunir-se sempre que siga pacíficament i sense armes i no necessiten cap autorització per fer-ho i menys -continua- en un lloc on no s’està produint cap alteració del trànsit ni suposa cap perill de les persones i els béns, que és la condició que posa la Constitució per a justificar una actuació policial”.
Què es pot fer davant d’una situació similar?
Malgrat tenir molt clara la il·legalitat de l’actuació policial, Arenas no és tan optimista sobre els mecanisme eficients per a evitar-la. No existeix, per exemple, cap mecanisme judicial de guàrdia al qual acudir en una situació flagrant.
“L’únic que es pot fer és documentar bé la situació, gravar-ho tot i apuntar els números de placa i després presentar la denúncia als jutjats de guàrdia”, explica l’advocat. Açò sí, alerta que “el procés no serà ràpid ni senzill ni hi ha cap garantia que arribe a bon port. Molts jutges eviten enfrontar-se a la policia”, però el motiu de denunciar-ho és que servisca de “vacuna democràtica”. “Difícilment podrà ser suportat per un ciutadà individual, així que el millor és que les denúncies les feren els sindicats, però com més vegades es denuncien actuacions com aquestes més difícil ho tindran per repetir-les o fer-les sistemàtiques”, aconsella Arenas.
