El president de l’Associació Valenciana d’Astronomia (AVA), Jordi Cornelles, l’endemà de l’eclipsi total de Sol d’aquest dimecres s’ha mostrat profundament impactat per l’experiència. Amb l’emoció encara present en la veu i en la mirada, ha assegurat trobar-se en “xoc” i amb la “ressaca” emocional de tot el que va viure. “Això genera addicció, entenc els caçadors d’eclipsis que viatgen als llocs on es produeixen, perquè quan en vius un, vols continuar vivint-los sempre“.
Cornelles ha remarcat que una part del grup de l’AVA es va desplaçar fins a Ares dels Oms (la Serrania), mentre que ell va optar per la Cañada Vellida, un xicotet municipi de Terol on les previsions indicaven que la fase de totalitat es podria contemplar durant uns vint segons més. “Tot i que podia semblar poc de temps, no vaig voler renunciar a aquests segons addicionals” ha indicat. “Era el municipi que estava més prop de la centralitat de la totalitat“, ha assenyalat i ha recalcat que en aquest indret va durar 1 minut i 40 segons, uns “20/30 segons més” que en altres punts.
Un esdeveniment màgic
“Estem encara gaudint del moment posteclipsi. Va ser un esdeveniment màgic, espectacular, meravellós. No hi ha paraules per a descriure el que se sent, és igual que sigues aficionat o no. El Sol completament tapat per la Lluna és una emoció intensa”, ha remarcat Cornelles.
El president de l’AVA també ha ressaltat que l’espectacle va ser visualment brutal, “més fascinant encara que el que es veu en fotos i en televisió”. “Al capvespre, contemplar la llum que es produeix en aquest moment… És una llum diferent i, a més, presenciar el moment de la totalitat… Veure a simple vista com sobreeixia del costat esquerre del Sol una protuberància rosàcia de la corona… Això es veu en fotografia, a través del telescopi, però a simple vista, impossible. Es fa curt, molt curt. Passa volant”, ha explicat.
Cornelles ha comentat que, des de l’associació, en l’àmbit científic, no tenien entre les seues prioritats fer cap estudi sobre el fenomen. “No era la nostra comesa. Al segle XXI tampoc s’espera als eclipsis totals per a dur a terme aquesta classe de recerca, això ja es fa des dels observatoris en òrbita especialitzats en l’observació del Sol”, ha subratllat.
“Volíem viure-ho, sentir-ho, emocionar-nos i no estar pendents d’aconseguir la millor fotografia o vídeo, sobretot els principiants com jo, i imagine que la majoria de la societat també”, ha remarcat. “El que desitjàvem era sentir l’entorn. En concret, com els corbs van deixar de clacar, com se sentia bramar els cérvols, com els grills o les cigales van parar de cantar o els gossos van udolar moments abans”, ha afegit.
La pròxima cita
D’altra banda, Cornelles ha aprofitat per a recomanar a tota aquella persona que puga que “aprofite el 2027 per a anar al sud de la Península o al nord d’Àfrica i tornar a viure aquesta experiència, perquè val la pena”.
A més, ha manifestat que, personalment, ja té reservada l’estada a Tànger per al pròxim eclipsi de Sol del 2 d’agost de l’any que ve, que durarà quasi cinc minuts i serà “dels més llargs del segle XXI“. “A Egipte, per exemple, la previsió és que arribe a durar gairebé set minuts“, ha indicat.
“Això és excepcional, així que els que vulguen i puguen que ho intenten”, ha insistit. Així mateix, ha reconegut la “tremenda sort” que vam tindre, ja que era “molt fàcil” que hi haguera núvols d’evolució que impediren contemplar la totalitat.
Finalment, el president de l’AVA ha fet referència als Perseids posteriors a l’eclipsi, que va contemplar a Barraques (l’Alt Palància), una localització perfecta per la foscor del seu cel. “Des de les 0.00 h fins a les 3.00 h, com a colofó final a un dia meravellós, se’n van poder observar fàcilmnet uns cinquanta; vint a l’hora i algunes amb uns traços brillants i espectaculars”, ha conclòs.
