SEO/Birdlife ha mostrat aquest dijous preocupació per les conseqüències ambientals de l’incendi declarat el 25 de juliol a la Vall d’Uixó (la Plana Baixa), que va quedar controlat el 4 d’agost i que ha cremat una mica més de 9.500 hectàrees, amb un perímetre de 89 quilòmetres, amb afectació directa a la ZEC (Zona Especial de Conservació) i la ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) de la Serra d’Espadà, a l’IBA (Àrea Important per a la Conservació de les Aus i la Biodiversitat) d’aquesta zona i a quasi 3.750 hectàrees d’aquest parc natural, la qual cosa suposa aproximadament el 12 per cent de la superfície total de l’espai protegit.
Encara que l’incendi no es va iniciar dins del parc natural, l’evolució va acabar afectant sectors “d’elevat interés ecològic”, per la maduresa dels ecosistemes forestals, ha informat l’organització. Entre els hàbitats afectats, hi ha pinedes madures de pi blanc, formacions de matoll i màquia mediterrània, i també suredes, encara que en grau més baix, un dels elements “més singulars i valuosos” de la Serra d’Espadà.
Així mateix, i segons imatges de satèl·lit, dins del perímetre de l’incendi, es localitzen les microreserves de flora Penya del Castell i Penyalba, on apareixen diversos hàbitats d’interés (com són pasturatges mediterranis, pinedes mediterrànies endèmiques, o comunitats rupícoles de penyes silícies i calcàries).
La pèrdua de cobertura vegetal en una superfície tan extensa “incrementarà a més el risc d’erosió, especialment en zones de pendent, i pot comprometre la capacitat de regeneració natural en aquelles àrees on la severitat del foc haja sigut elevada, ha advertit SEO/BirdLife.
Impacte sobre els ocells
La zona cremada alberga la ZEPA Serra d’Espadà, declarada per la importància de les poblacions d’aus rapaces, per la qual cosa avisa que poden haver-se vist afectades ocells com ara el brúfol, l’àguila serpera, el falcó pelegrí, l’esparver comú i el xoriguer vulgar. Per això, considera que serà necessari avaluar “detalladament” la incidència sobre territoris reproductors, àrees de campege i disponibilitat futura d’aliment.
A més de les rapinyaires, l’incendi ha afectat l’hàbitat de nombroses espècies forestals i de matoll mediterrani com ara el capellanet, el gaig, la busquereta capnegra, busquereta emmascarada, la merla comuna, el pit-roig o el pinsà vulgar, així com d’espècies lligades a mosaics agroforestals i clars forestals com ara la perdiu comuna, l’abellerol europeu, el capsigrany o capsot comú, i la tórtora europea.
L’incendi es va produir a més en plena època de reproducció i dependència juvenil per a moltes espècies, per la qual cosa és probable que s’haja produït “mortalitat directa” d’exemplars joves i pèrdua d’àrees d’alimentació “fonamentals” per a l’èxit reproductor de la temporada.
Una recuperació llarga
SEO/BirdLife ha subratllat que els impactes d’un gran incendi forestal no finalitzen amb l’extinció de les flames. La recuperació ecològica d’espais tan extensos requerirà “anys” de seguiment i actuacions basades en criteris científics.
L’organització considera prioritari avaluar la severitat real de l’incendi i el seu impacte sobre els hàbitats protegits; identificar possibles afeccions a espècies amenaçades; evitar actuacions de restauració agressives que dificulten la regeneració natural dels ecosistemes mediterranis; previndre processos erosius i la degradació posterior del sòl; reforçar el seguiment de la biodiversitat a les zones afectades durant els pròxims anys i impulsar una gestió forestal preventiva que afavorisca paisatges més resilients enfront d’incendis de gran magnitud.
