L’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-Asaja) ha alertat aquest dimarts de la presència “sense precedents” de caparres al medi rural. La invasió d’aquest insecte està “multiplicant” el nombre d’atencions en ambulatoris per picades i s’està convertint “en un greu problema de salut pública“.
Després de l’anàlisi de les dades facilitades per la Conselleria de Sanitat, l’organització ha afirmat que els casos de persones ateses al País Valencià dins de la categoria diagnosticada com a “mossegada o picada per insecte no verinós i altres artròpodes no verinosos“, que inclou les caparres, es van elevar el 2025 a 4.451, és a dir, més de 12 cada dia.
“Una incidència mai vista”
AVA-Asaja ha exposat que aquesta xifra va suposar un increment del 7,8 % respecte a l’any anterior, quan es va atendre 4.126 persones. Tot i que encara no es disposa de les dades del 2026, l’associació adverteix que el nombre de picades de caparres al camp “segurament registrarà enguany, sobretot aquest estiu, una incidència mai vista que no deixarà d’augmentar si no es prenen mesures dràstiques“.
Respecte d’això, ha declarat que un associat de Picassent (l’Horta Sud), José Luis González, ja ha acudit en tres ocasions a urgències per mossegades de caparres: “Fa uns mesos que ens tirem repel·lent als pantalons perquè si no, hi ha vegades, que ixes de l’hort ple. És igual que estigues tot el dia treballant que uns pocs minuts, sempre cal inspeccionar-se la roba i el cos abans d’entrar a casa”. “A l’ambulatori recomanen que no te l’arranques, ja que és el metge qui ha d’extirpar-la de manera segura i lliurar-te-la en un pot perquè la guardes, així, en cas que la picada genere complicacions, a l’hospital sabran quines malalties t’ha pogut transmetre”, ha assenyalat.
A més, el responsable comarcal de la Plana Baixa, Roberto Vicent, ha subratllat que pateixen aquest problema ja fa uns quants anys, i “ara, pràcticament cada dia, van persones als ambulatoris perquè els lleven les caparres de la pell. Sobretot, a partir de la primavera, no és estrany seure’s a un bancal i espolsar-se’n alguna abans que s’agarren”. Així mateix, els agricultors han advertit dels problemes sanitaris que causen als gossos que els acompanyen al camp.
Superpoblació de fauna salvatge i camps abandonats
D’altra banda, AVA-Asaja ha remarcat que les principals causes d’aquesta expansió “rècord” de caparres són l'”acumulació de males herbes” als horts abandonats i als barrancs, i la superpoblació de fauna salvatge, sobretot conills i senglars, encara que, en zones d’interior, també actuen com a “portadors” cabres munteses, cabirols i cérvols.
Per aquest motiu, l’organització ha instat les administracions a activar solucions en matèria agrària i mediambiental, que contribuïsquen a reduir la vegetació i la fauna salvatge, on viuen els insectes que mosseguen les persones i les mascotes.
Quant al tema dels conreus abandonats, l’associació agrària ha proposat una sèrie de solucions per a recuperar-los de manera individual o col·lectivament, com ara una llei específica amb el seu pressupost que incentive la seua recuperació o facilite el lloguer/venda, o bé des de la Llei d’Estructures Agràries, impulsant la concentració de terres.
D’altra banda, independentment que aquestes parcel·les es recuperen o no, ha demanat una legislació que obligue a tindre-les netes de males herbes per a evitar els greus efectes negatius (propagació d’incendis, plagues i caparres) que tenen sobre les parcel·les confrontades conreades.
Finalment, sobre la qüestió de la fauna salvatge, ha tornat a insistir en el control de les poblacions de senglars, conills i altres espècies silvestres, mitjançant un impuls de l’activitat cinegètica, la col·locació de gàbies-parany i el suport, amb finançament públic, d’altres solucions destinades a recuperar la compatibilitat de la fauna amb l’activitat agrària i la salut pública.
