La joventut valenciana mai havia estat tan formada; cada vegada participa més en el mercat laboral i és un dels principals motors del creixement de l’ocupació del País Valencià. Però necessiten que el treball torne a garantir-los drets, estabilitat i un projecte de vida. Aquestes són algunes de les conclusions d’un informe elaborat per CCOO-PV. “La pregunta que hem de fer-nos és si el nostre mercat laboral és capaç d’aprofitar tot el talent de la generació més ben formada de la nostra història”, sosté la secretària d’Ocupació i Joventut de l’organització sindical, Rocío Pascual.
En els últims cinc anys, el nombre de persones joves ocupades ha augmentat en més de 189.000, l’afiliació a la Seguretat Social entre menors de 35 anys ha crescut un 33,6% i la taxa d’atur juvenil s’ha reduït en més de deu punts. Són dades “que demostren que estem davant una generació preparada, compromesa i amb capacitat per a impulsar el desenvolupament econòmic del País Valencià”i que porten CCOO a assegurar que el debat “no és si la joventut vol treballar o si està prou preparada. La pregunta que hem de fer-nos —insisteixen— és si el nostre mercat laboral està sent capaç d’aprofitar tot el talent de la generació més ben formada de la nostra història”. Segons CCOO, “s’intenta justificar les pitjors condicions laborals de les persones joves apel·lant a la falta d’experiència o a una suposada menor productivitat”, denuncien.
Menys sou i més temporalitat
L’informe, per tant, qüestiona eixe relat. La joventut valenciana accedeix cada vegada més a ocupacions tècniques i qualificades i presenta nivells formatius cada vegada més elevats. “El problema és que continuen incorporant-se al mercat laboral amb un menor poder de negociació i, en conseqüència, suporten amb més freqüència la temporalitat, la parcialitat involuntària, la subocupació i els salaris més baixos”. Els aspectes que caracteritzen l’ocupació en els joves, tal com constata l’estudi de CCOO PV, són una menor remuneració, una temporalitat més elevada i més prevalença de treballs a temps parcial. A aquest últim aspecte es vincula una subocupació clarament superior, és a dir, entre els joves el treball a temps parcial és involuntari en més mesura que en el conjunt de la població ocupada.
Precarietat que impedeix projectes de vida
A la situació adés explicada per CCOO se suma “un repte que ja no pot separar-se del debat sobre l’ocupació: l’habitatge. Tindre un treball —sosté el sindicat— ja no garanteix poder emancipar-se ni desenvolupar un projecte de vida. Només tres de cada deu persones joves menors de 35 anys estan emancipades al País Valencià, per tant, parlar d’ocupació sense parlar de l’accés a un habitatge digne és ignorar una part essencial del problema. Treball i habitatge són hui dos reptes inseparables”.
Per a CCOO del País Valencià, la millor manera d’equilibrar eixe menor poder de negociació és enfortir l’organització col·lectiva. Allà on existeix representació sindical i negociació col·lectiva, les persones treballadores compten amb més eines per a defensar els seus drets, millorar les seues condicions laborals i fer front a pràctiques abusives. Rocío Pascual apunta als canvis en el mercat de treball, amb joves desenvolupant la seua activitat en empreses molt xicotetes, de manera remota o a través de plataformes digitals, “realitats on l’organització col·lectiva resulta més difícil”, explica. “Per això és imprescindible garantir que, independentment d’on o com treballe, es puguen exercir plenament els drets i defensar les condicions laborals” ja que “l’ocupació de qualitat, l’accés a l’habitatge i la negociació col·lectiva són les tres condicions necessàries perquè una generació puga desenvolupar un projecte de vida digne i perquè el País Valencià puga aprofitar tot el seu talent”, assegura la responsable d’Ocupació i Joventut de CCOO PV.
