El dia no podia haver començat de millor manera, atés que, contràriament a les previsions de l’oratge del cap de setmana que amenaçaven núvols incòmodes per al 12 d’agost, a Borriana el cel ha estat completament ras durant tot el dia. De matí, els carrers eren un formiguer d’animació. La gent anava a comprar i no es parlava d’altra cosa que no fora de l’aplec del Sol i la Lluna: a la fleca, a la carnisseria, al mercat, a la verduleria… Per tot arreu la gent es parava a enraonar amb els amics i comentaven, amb eixa alegria contagiosa que recorda la de les grans solemnitats, des d’on vorien l’eclipsi: des de la platja de l’Arenal, des de la Serratella, des del terme, des del terrat de casa o des d’una carretera pròxima. Les mares amb xiquets menuts eren les més atribolades per si els fills es llevaven les ulleres amb filtre solar i es feien malbé els ulls, ja que els mitjans de comunicació i les xarxes socials ens havien advertit a manta vegades en les setmanes prèvies que calia protegir-se rigorosament amb ulleres d’eclipsi homologades ISO 12312-2.
Mentrestant, les òptiques del poble estaven de gom a gom. Veïns que fins a este mateix matí es mostraven indiferents al fenomen, s’han deixat arrossegar a última hora per l’entusiasme general de presenciar l’únic eclipsi total de Sol que voran en la seua vida i se n’han anat corrents a comprar-se les ulleres.
A la verduleria del barri les escenes eren ben peculiars: la verdulera mateixa comentava que havia somiat en l’eclipsi i una dona afirmava que havia baixat a Borriana perquè al llogaret de la muntanya on estiuejava no es voria l’eclipsi i els havien prohibit muntar als cims més alts per a aguaitar-lo. Un home deia taxatiu que ell no es llevaria les ulleres ni durant la totalitat, i una clienta li ha contestat sense pensar-ho dos voltes que no voria la corona solar, si no es llevava les ulleres, que les ulleres eren només per a la parcialitat. I tot seguit tota la parròquia de la verduleria s’ha embrancat en una discussió sobre el temps que podien mirar al Sol amb filtre sense patir cap dany, que si 3 minuts seguits o només uns quants segons.
Finalment, una veïna, en eixir amb la compra feta, confessava entre rialles que «estic més entusiasmada hui que el dia que em vaig casar», i s’ha acomiadat de la clientela amb un benevolent «Que tingueu un bon eclipsi!», que ha fet esclafir a riure els presents.
Durant els darrers dies, la tria del lloc d’observació ha sigut el gran trencaclosques per als borrianencs. El llast principal era que el Sol rasaria l’horitzó i qualsevol arbre o edifici podia tapar la vista a l’hora de la totalitat. Malgrat que a la Plana les muntanyes paren lluny i tenim un horitzó ample, trobar una ubicació urbana sense obstacles no ha sigut gens fàcil.
La Lluna mossega el Sol
I ha aplegat l’hora anhelada. L’eclipsi ha començat amb el primer contacte a les 19 h 37 min 07 s. A poc a poc, la silueta de la Lluna anava mossegant el disc solar. En eixe moment, pel mòbil ens ha aplegat un vídeo d’Instagram de Peníscola —on la Generalitat havia habilitat el castell com a punt oficial d’observació— mostrant com la bateria d’un cotxe elèctric s’havia encés i havia calat foc a la malea d’un aparcament. A més, ens han comentat que a Peníscola albiraven nuvolades per l’horitzó. Quin mal començament!
Però la natura ha pres de seguida la paraula. De sobte, les aus han començat a revolar i a xisclar, desorientades, buscant el niu per a ajocar-se. La llum ambiental i la temperatura minvaven progressivament i les ombres de les plantes dibuixaven formes estranyes. Hem encarat una paleta i una tira de cartolina amb forats cap al Sol i hem observat com les ombres projectades es convertien en desenes de xicotetes mitges llunes.
Quan la Lluna ja havia pegat un bon mos al Sol i ens acostàvem a la plenitud, la lluminositat s’ha esvaït de sobte, la brisa ha deixat de bufar i una fresqueta agradosa ens ha amerat la pell. En eixe instant semblava que el món sencer s’havia parat: el silenci era sepulcral i ja feia una bona estona que no hi havia aus al cel voleiant. Només se sentien els gossos bordar, que imbuïen un caire de misteri a l’ambient.
Aplega el moment culminant: la corona solar i Venus
Aleshores, a les 20 h 31 min 25 s (segon contacte), s’han succeït una sèrie de fenòmens aborronadors. Han aparegut les perles de Baily i, immediatament, la darrera perla ha esclatat en una llampada que ha creat l’espectacular anell de diamant. En la fase de totalitat (amb el màxim a les 20.32 h) s’ha fet de nit fosc. La gent, que s’ha llevat les ulleres alhora, ha deixat anar un «Oooh!» ben sonor i unànime des dels terrats i des del pont, embadalida per la magnificència de la corona solar. Eixa aurèola blanca, que no tornarem a vore mai més en la vida, ha durat exactament 1 min 30 s.
Durant l’instant de la totalitat, el planeta Venus s’ha fet clarament visible a ull nu, que ha lluït amb una intensitat extraordinària a l’esquerra del Sol eclipsat. La visió de Venus —conegut popularment com l’estrela del matí, de l’alba o del vespre—, ha acabat d’arrodonir una experiència astronòmica veritablement inoblidable.
La tornada de la llum i noves des de Peníscola
A les 20 h 32 min 55 s (tercer contacte), una llampada encegadora ens ha obligat a posar-nos de bell nou les ulleres. Altre camí l’anell de diamant i les perles de Baily han anunciat la tornada de la llum. L’eclipsi ha seguit en fase de parcialitat durant uns quants minuts, fins que l’astre rei s’ha amagat definitivament darrere dels edificis, abans de la posta oficial a les 21.01 h. El quart contacte, a les 21.23 h, ha quedat ocult davall de l’horitzó.
Novament, ens ha aplegat al mòbil un vídeo fascinador de l’eclipsi vist des del castell de Peníscola, on es podia contemplar l’esbalaïdor espectacle de la majestuositat de la corona solar senyorejant el contorn de la Serra d’Irta. Després de la commoció inicial pel cotxe incendiat i pels núvols en eixa localitat del Baix Maestrat, ens paguem a saber que a Peníscola hagen gaudit al remat d’un bon eclipsi i d’una visió tan bledana. Ens apleguem també fotos i vídeos de l’eclipsi des d’altres indrets del País Valencià al mòbil.
I per a aquells que han tingut paciència i s’han quedat esguardant el cel després de l’eclipsi, la nit encara els tenia reservada una darrera sorpresa, ja que han pogut fruir d’un altre espectacle ben pintoresc: l’esclat viu i intens dels Perseids travessant la foscor.
Epíleg per a l’avenir
Igual com nosaltres hem buidat l’hemeroteca del 30 d’agost de 1905 per a entendre com van viure el fenomen els nostres besiaios i iaios, els nostres quadrinets (fills dels rebesnets) llegiran esta crònica en l’any 2180, quan el País Valencià viurà un nou eclipsi total de Sol. Per a ells deixem estes línies, les fotos i els vídeos de la jornada, com a testimoni de com Borriana es va parar per a contemplar la majestuositat de l’univers.
