Del 20 al 22 d’octubre de 2026, he tingut el privilegi de participar en l’AI Congress Barcelona 2026, celebrat a l’Auditori L’illa de Barcelona, ple de gom a gom. Organitzat per Eurecat i el CIDAI (Centre d’Innovació en IA i Tecnologies de Dades) en l’enquadrament de l’Estratègia Catalunya IA 2030, aquest congrés s’ha convertit en una cita clau per a dur a debat les transformacions que la intel·ligència artificial està provocant en el nostre ecosistema social, econòmic i cultural.
Com a professional amb dècades de trajectòria donant veu a personatges icònics —com el Geni Tortuga o el Capità Planeta— i involucrat directament en la construcció i entrenament de models lingüístics en la nostra llengua a través d’iniciatives com el Projecte AINA, el meu interès en aquesta edició se centrava especialment en l’evolució de les tecnologies de la veu, la generació de síntesi vocal i la sobirania lingüística en entorns digitals.
Més enllà del text: la veu, la multimodalitat i la sobirania lingüística
Un dels eixos més apassionants de les jornades va ser el desenvolupament dels models multimodals i verticals. Durant la darrera jornada, ponències com la d’Aleix Figueres sobre el projecte IA-Veu van posar de manifest la importància de crear veus sintètiques en català sota principis d’ètica, seguretat i responsabilitat. Per a aquells que treballem l’oralitat i l’entrenament de la veu, és evident que la IA no solament ha d’aprendre a processar text, sinó a captar la riquesa de la prosòdia, les variants dialectals i la naturalitat orgànica de l’expressió humana.
El projecte AINA i iniciatives similars demostren que la preservació de la nostra diversitat lingüística en el món digital exigeix la creació de dades de qualitat i models propis. Sense una IA sobirana i entrenada amb consciència de la veu, correm el risc de quedar invisibilitzats en les noves interfícies de comunicació oral del futur.
De la IA generativa als sistemes d’agents: el govern i la privacitat
Al llarg del congrés s’han abordat temes crucials com l’IAG (IA Generativa), la IA sobirana i l’estratègia on-premise per a mantenir el control de les dades i la privacitat. En el camp de la veu i de la interpretació, el control ètic de les dades vocals és vital: la clonació de veu i la generació de continguts deuen estar estrictament governades per protocols transparents i pel compliment normatiu de l’RGPD i l’AI Act europeu.
Sessions dedicades a la governança de la IA Agentiva (o Agèntica) i als models d’autoavaluació ètica —com el Model PIO de l’Observatori d’Ètica en IA de Catalunya— van reforçar la necessitat que qualsevol automatització respecte l’expressió i la imatge humana i compte sempre amb una supervisió humana efectiva i auditable.
L’última milla: el factor humà en la tecnologia
Més enllà dels algorismes i la compressió de models per a dispositius edge, una idea força ha recorregut les sales de l’Auditori L’illa: la tecnologia només té sentit si es dissenya amb intencionalitat i al servei de les persones. Com s’ha subratllat en diverses taules redones, l’èxit de l’adopció de la IA no és un simple repte tecnològic, sinó cultural i d’hàbits de treball.
Entrenar un model d’IA o donar-li veu a un personatge comparteixen una mateixa essència: la necessitat de transmetre veritat, precisió i empatia. Des d’ACTUEM Projectes Integrals SL, la participació en l’AI Congress Barcelona 2026 ens reafirma en l’objectiu de continuar treballant per una innovació tecnològica rigorosa, on la veu humana i la nostra llengua continuen sent protagonistes d’aquesta nova era digital.
Francesc Fenollosa i Ten és doblador, entrenador d’IA, veu del Geni Tortuga, participant al Projecte AINA i representant d’ACTUEM Projectes Integrals SL.
