La policia ha inspeccionat la clínica de València, al barri de Marxalenes, on un home de 24 anys va matar aquest dilluns a la vesprada el logopeda del seu fill i es va entregar posteriorment a la comissaria de Burjassot (l’Horta Nord), on va confessar els fets i va ser detingut.
Els agents han pogut recuperar el ganivet de 15 centímetres suposadament utilitzat en el crim i s’han traslladat fins a la clínica de logopèdia per a inspeccionar-la. Pel que sembla, la víctima era un terapeuta de 32 anys que estava atenent el fill de l’autor confés del crim i, segons informacions publicades, l’arrestat va entendre que estava abusant sexualment del xiquet, un menor de dos anys, i llavors el va matar.
La delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, ha manifestat sobre l’assumpte que la policia està investigant el que ha succeït i que la persona que es va entregar a Burjassot per a confessar l’homicidi “va ser detinguda immediatament i serà posada a disposició judicial quan acaben els primers treballs de la investigació”, ha indicat.
Una clienta del logopeda ha assegurat, en declaracions a Europa Press Televisió, que no es pot creure el que ha ocorregut, ja que el logopeda “sempre” estava “disposat a ajudar”, i que tractava el seu fill, pacient amb autisme, des de feia set o huit anys, i havia experimentat “molts avanços”. “Com em quede? Xafada. Era una persona que ajudava en tot, sempre disposat a ajudar. El meu fill va fer moltíssims avanços amb ell”, ha insistit.
També ha comentat que hui tenia consulta a les 10.30 hores i que estava en “xoc”: “Jo he estat en les consultes sempre. Soc de les persones que mai me’n vaig”, ha explicat. Així mateix, ha afirmat que hi havia moltes mares a la clínica “i jo mai de la vida me n’anava, sempre em quedava a la sala d’espera”.
“Si hi haguera hagut alguna d’aquestes situacions el xiquet hauria cridat, plorat o alguna cosa així. Ací, a més, han vingut molts xiquets, majors i tot, i no ho entenc. M’he quedat fatal”, ha reiterat. I ha conclòs: “Jo sempre estava a la sala d’espera, mai he estat dins, i quan acabava, parlàvem de com anava la cosa”.
