Després de setmanes amb temperatures de rècord rere rècord i amb paorosos incendis per tota la Península i França, resultava evident que només calia una espurna perquè al País Valencià ens vérem afectats per la mateixa desgràcia. I ara ens ha tocat en la Serrà d’Espadà i part del parc natural d’aquesta.
Les primeres dades apunten que, aquesta espurna, a més, no ha estat accidental sinó provocada. Esperarem a la investigació policial i que es detinguen els responsables per valorar-ne les motivacions, però en tot cas, recordem que la millor forma de protegir els boscos d’aquest tipus d’accions és la prohibició absoluta de lucrar-se amb els resultats d’un incendi. Massa exemples tenim al nostre país en què els incendis han estat “benediccions casuals” per a poder desenvolupar després operacions urbanístiques de diferents tipus. Una possibilitat que no fa més que donar al·licients als qui encenen la metxa.
Però a banda d’aquesta qüestió, les dimensions d’aquest incendi -amb 16 municipis afectats i 16.000 persones desplaçades– obliguen a tenir en compte altres qüestions. De la mateixa manera que amb les barrancades cal entendre que aquestes ja no són només “desastres naturals”, sinó conseqüències d’un escalfament global que no s’ha volgut aturar a temps i del qual ja comencem a patir els efectes tan llargament anunciats i tan desesperadament menyspreats per part dels sectors polítics i, sobretot, econòmics, més interessats a quadrar els comptes d’empresa del trimestre que no en deixar un planeta habitable per als seus fills.
Esperem que aquest estiu siga una clau de volta per a molta gent i es comence a entendre la urgència d’actuar contra les emissions de gasos d’efecte hivernacle i el canvi climàtic que podem ja constatar diàriament. No només per a la gent de carrer, sinó també per als responsables de desenvolupar polítiques públiques. No pot ser que un govern espanyol que en teoria està preocupat pel canvi climàtic després anuncie ampliacions de carreteres i ports mentre deixa el transport públic caient a trossos, especialment en la xarxa de rodalies del País Valencià i de Catalunya on la situació ha passat a ser de dèficit estructural d’inversions, manteniment i millores, governe qui governe a Madrid. No s’hauria de gastar un sol euro públic més en infraestructures que beneficien les energies fòssils i s’hauria de dedicar tot aquest esforç a un canvi radical i urgent: energies renovables, transport públic (sobretot de rodalies, metro i tramvies), producció local dels aliments, més espai urbà per a les bicicletes, etc.
Però per molt que es faça en aquest sentit -que, repetim, s’ha de fer, perquè cada dècima compta- també cal començar a adaptar-se a aquests virulents incendis o inundacions que cada any seran més la nostra nova quotidianitat. Exigir als polítics del PP-Vox responsables de les competències en medi ambient i seguretat que dediquen els pressupostos a aquestes prioritats i no a banalitats com promoure toreros i més actes taurins.
Caldrà fer una gran esforç d’escoltar i aprendre solucions dels bombers especialistes en pagar aquest tipus d’incendis virulents, de les universitats, tècnics i enginyers especialistes en la gestió forestal dels boscos i del canvi climàtic, de la població i les entitats que representen tots els sectors del món rural valencià, de les empreses que es dediquen a activitats en el medi ambient, de les entitats de protecció i defensa de la natura, etc. etc., perquè marquen els criteris de les futures polítiques mediambientals que siguen efectives i aporten solucions reals.
Caldrà invertir més en prevenció i gestió de desastres. Caldrà deixar de construir enmig de boscos o en zones inundables i cal intervenir en el territori per tal que els boscos no siguen polvorins en potència. S’ha parlat, molt sovint, de recuperar la ramaderia extensiva com a forma de prevenció d’incendis. La idea és bona, però necessita pressupostos i recursos econòmics. Aquesta recuperació no passarà mai mentre la faena de pastor siga tan dura. Si realment els ramats d’ovelles o cabres han d’evitar la propagació d’incendis que costen milers de milions en extinció, evacuacions i aturades de sectors productius, ens preguntem: per què no crear places públiques de pastor, amb bones condicions laborals, horaris, sous, que permeten recuperar els ramats sense haver de dependre de competir amb el preu de la carn amb macrogranges estabulades? Per què no investigar l’aprofitament energètic de tota la llenya seca i sobrant dels boscos ? Per què no promoure l’aprofitament de la fusta de la gestió dels boscos? Aquests són només uns exemples -pense que actuals- de les polítiques d’adaptació que no seran bàsiques en el futur, sinó que són bàsiques ja ara mateix.
Finalment, cal denunciar de nou la injustícia mediàtica amb el poble valencià: per una banda, per la poca atenció dels mitjans espanyols a l’incendi de la Vall d’Uixó i la serra d’Espadà en relació al gran i continu seguiment dels greus incendis del centre peninsular en Àvila i Madrid en diversos programes i informatius, sobretot públics. Diguem de nou perquè ja va passar en la dana del 29 d’octubre de 2024, quan a la immensa majoria de mitjans públics i privats espanyols pràcticament a l’endemà no era notícia destacada en portada. L’espanyolisme mediàtic hispanocèntric sempre ens mira de reüll. Parafrasejant Joan Fuster, recordar que tot periodisme que no fem nosaltres en clau valenciana, serà fet moltes vegades contra, o ignorant-nos, a nosaltres!
Per altra banda, pel nefast paper informatiu d’À Punt, mitjà públic valencià, responsabilitat dels alts dirigents de l’entitat i dels polítics del PP-Vox que han menyspreat de nou la realitat valenciana, com han fet reiteradament en les diverses mobilitzacions massives de la dana reclamant justícia i la investigació penal de l’expresident Mazón. Malauradament, no han estat a l’altura informativa d’un dels pitjors incendis que afecta més de 16.000 desplaçats, milers de confinats i un dels parcs naturals de la Serra d’Espadà més emblemàtics dels valencians. Cal prendre nota i que siga una de les prioritats màximes d’un futur govern alternatiu al de PP-Vox.
