L’habitatge continua encarint-se a les comarques centrals del País Valencià, malgrat la pèrdua d’impuls de les compravendes. El preu mitjà ha assolit un màxim històric de 1.867 euros per metre quadrat, un 17,1% més que fa un any, mentre augmenta el pes dels compradors estrangers i les famílies afronten un esforç hipotecari més elevat.
Aquest és el panorama que descriu l’Informe del Mercat Immobiliari de València del tercer trimestre del 2026, presentat aquest dimarts pel director de la Càtedra Mercat Immobiliari, Luis Fabra; el vicepresident i portaveu del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de València (COAPIV), Vicente Díez, i el representant de l’Associació de Professionals Immobiliaris de València (APIVA), Lluís Planells.
A València, el preu mitjà se situa en 2.962 euros per metre quadrat, amb un increment interanual del 14,6%. A diferència de la resta de comarques, les compravendes al Cap i casal han augmentat un 10,4% respecte al mateix trimestre del 2025.
Menys operacions, però preus de rècord
Durant el tercer trimestre s’han registrat 9.703 compravendes a les comarques centrals, un 7,5% menys que un any abans. Tot i el repunt del 0,9% respecte al trimestre anterior, el balanç acumulat dels últims dotze mesos baixa fins a les 39.978 operacions, un descens interanual de l’1,8%.
La reducció es concentra en l’habitatge usat, amb una caiguda del 9,2%, mentre que les operacions sobre habitatges nous augmenten un 2,1%. Els preus, en canvi, mantenen la trajectòria ascendent.
Fabra ha atribuït aquesta evolució al creixement de la població i de les llars, a l’afiliació laboral rècord, a la demanda estrangera i a una oferta que considera escassa. També ha advertit que la pujada dels tipus d’interés, l’euríbor i la inflació pot frenar l’activitat durant els pròxims trimestres.
Els compradors estrangers guanyen pes
Les compres efectuades per estrangers representen el 14,1% de les operacions acumulades en dotze mesos a les comarques centrals, davant del 13,1% que recollia el trimestre anterior. En el conjunt del País Valencià, la proporció arriba al màxim històric del 29,1%, des del 28,3% anterior.
Aquestes dades indiquen un augment del pes relatiu dels compradors estrangers en el mercat. L’informe situa aquesta demanda entre els factors que sostenen l’activitat, juntament amb l’evolució demogràfica i la creació de noves llars.
Planells ha remarcat que conviuen perfils diferents de compradors i que cada operació requereix valorar les condicions de finançament i la capacitat econòmica de les persones interessades.
La quota hipotecària absorbeix més salari
El finançament hipotecari també creix. En els últims dotze mesos s’han formalitzat 30.562 hipoteques sobre habitatges en aquesta àrea, un 9,7% més que l’any anterior. El capital prestat ha augmentat un 24,4%, fins als 4.452 milions d’euros.
La relació entre hipoteques constituïdes i compravendes és del 76,4% a les comarques centrals, davant del 60,6% del conjunt del País Valencià. Paral·lelament, la quota hipotecària mensual mitjana valenciana arriba als 708 euros, un 14,2% més que fa un any.
Aquesta quota representa el 32,8% del cost salarial, davant del 32,2% del trimestre anterior. El tipus d’interés mitjà dels nous crèdits hipotecaris se situa en el 3,25%, en un context que incrementa les dificultats econòmiques per a accedir a la compra.
Més llars i una oferta encara limitada
Segons l’informe, València ha incorporat 46.131 habitants i 17.400 noves llars en l’últim any. L’oferta d’habitatges en venda se situa en 22.035 immobles: és un 15,2% superior a la de l’any anterior, però continua un 21,1% per davall de la registrada fa tres anys.
La construcció residencial avança, encara que l’estudi la considera insuficient davant del ritme de creació de llars. Les dades acumulades en dotze mesos fins al segon trimestre del 2026 recullen 6.068 habitatges iniciats, un 35,7% més, i 3.166 d’acabats, amb un augment del 12,3%.
L’informe també constata un canvi en el règim de tinença. El 2025, el 73,8% dels habitatges del País Valencià estaven en propietat, mentre que el lloguer o la cessió arribaven al 26,2%, davant del 25,5% del 2024. Aquesta última modalitat assoleix així el seu màxim històric.
El COAPIV ha defensat la importància de l’assessorament professional i de la informació rigorosa en aquest escenari. L’entitat assenyala que l’evolució de l’oferta i de les condicions econòmiques de les famílies serà determinant per al comportament del mercat durant els pròxims mesos.





