Docents en Lluita calcula que la proposta de ràtios que la Conselleria d’Educació, encapçalada per Carmen Ortí, ha presentat a la Taula Sectorial suposaria una ampliació d’uns 175 mestres en el segon cicle d’Infantil respecte de l’inici de les negociacions. Si es pren com a referència la primera proposta de juny, l’increment es quedaria en uns 75 docents. El col·lectiu vincula el moment de l’anunci amb la proximitat de les eleccions i sosté que “la proposta de ràtios anunciada pel PP a només deu dies de les eleccions estatals és un ardit electoral que no respon a una voluntat real de transformar l’educació pública”.
L’organització contraposa aquesta ampliació a la seua proposta de 600 mestres en tres cursos i afirma que hi ha marge pressupostari per a avançar en les demandes de l’Acord Unitari, que inclouen mesures sobre inclusió, plantilles, ràtios i retribucions, i remarca que el fet que aquests recursos no es posen en funcionament “només s’explica per una falta de voluntat política“.
Una ràtio màxima de 16 alumnes
Segons els càlculs del col·lectiu, la reducció de 25 a 22 alumnes per aula incorporaria uns 100 mestres al conjunt del País Valencià i la baixada posterior de 22 a 20 n’afegiria uns 75. Docents en Lluita considera la proposta “insuficient perquè no resol el problema de les ràtios reals“. L’organització situa les mitjanes actuals en 21,8 alumnes a Infantil de tres anys, 22,4 a quatre anys i 22,9 a cinc anys. També adverteix que la matrícula sobrevinguda pot incrementar les ràtios fins a un 3%, amb un marge legal que pot arribar al 10%.
L’alternativa del col·lectiu fixa un màxim de 16 alumnes per aula en tot el segon cicle d’Infantil i preveu 600 incorporacions. L’entitat assenyala que la implantació progressiva “permetria distribuir l’esforç pressupostari al llarg de tres cursos, amb una dotació de 200 mestres per fase”. El grup calcula que la mesura tindria un cost anual de 36 milions d’euros i planteja començar a finançar-la amb els diners que la Generalitat ha deixat d’abonar pels descomptes salarials de la vaga, que xifra en almenys 60 milions.
Docents en Lluita afirma que disposa de més estudis i càlculs que anirà fent públics progressivament. A més, manté “des de fa dos mesos la mà estesa a les entitats i organitzacions de l’Acord Unitari per a enriquir les propostes i construir una resposta conjunta que permeta forçar l’administració a rectificar amb arguments tècnics i econòmics”.
En aquest sentit, el col·lectiu considera “imprescindible que els sindicats de la taula de negociació no es limiten a valorar les propostes de la Generalitat, sinó que les contrasten i les rebaten amb dades pròpies”. “No n’hi ha prou amb una llista de desitjos: cal demostrar què necessita l’educació pública, quant costa i com es pot finançar”, exigeix.
“La diferència és clara: mentre la Conselleria presenta a les portes d’una convocatòria electoral una ampliació de plantilla de només 175 mestres respecte de l’inici de les negociacions, Docents en Lluita posa damunt la taula una proposta concreta, calendaritzada i quantificada de 600 incorporacions. L’educació pública no necessita anuncis electorals, sinó recursos, planificació i voluntat política”, conclou.







