La nova proposta de l’Ajuntament d’Alacant per a regular els habitatges d’ús turístic (VUT) ha despertat les crítiques de la plataforma ciutadana “Alicante, ¿Dónde Vas?” i els dubtes de l’economista de la Universitat d’Alacant (UA) Paloma Taltavull. Malgrat que el govern municipal del PP assegura que les modificacions incorporades al planejament urbanístic reforçaran la protecció dels habitatges residencials i del comerç de proximitat, les dues veus qüestionen l’eficàcia dels indicadors escollits per a mesurar la pressió turística i els efectes que poden tindre sobre els barris de la ciutat.

L’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Luis Barcala, ha anunciat una nova versió de la modificació puntual número 52 del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), després d’estudiar les al·legacions presentades a la proposta anterior. El document divideix la ciutat en 26 unitats territorials, aproximadament coincidents amb els barris, i estableix tres categories segons la concentració d’allotjaments: zones de creixement controlat, de manteniment i de decreixement. També incorpora un nou límit inicial d’1,56 habitatges turístics per cada 100 habitatges, calculat mitjançant l’Índex de Substitució d’Habitatges per Allotjament Turístic (ISVAT).

Divisió per zones de la ciutat d’Alcant segons els indicadors de l’Ajuntament | Ajuntament d’Alacant

Crítiques als indicadors de saturació turística

Julio Aracil, membre de la plataforma Alicante, ¿Dónde Vas?, explica que l’entitat ja havia presentat al·legacions a la proposta anterior, principalment per dos motius: la utilització de l’Indicador de Pressió d’Allotjaments Turístics (IPAT), que consideren inadequat per a reflectir la situació real de la ciutat, i la divisió territorial plantejada inicialment, que, segons la plataforma, no s’ajustava a la realitat urbana d’Alacant.

Aracil reconeix que el nou plantejament endureix alguns aspectes de la regulació anterior, tot i que precisa que, en el moment de fer la seua valoració, encara no havia pogut consultar el text complet i es basava en la nota de premsa municipal. Considera que passar a una escala de barris és una millora respecte a la divisió inicial, però adverteix que això no resol els problemes de fons de la proposta, perquè l’ordenació del territori no es pot limitar a gestionar edificis sense considerar els factors socials que condicionen la vida dels residents.

Una de les principals discrepàncies se centra en l’IPAT, que calcula les places d’allotjament turístic registrades per cada 100 habitants. Aracil afirma que és un indicador creat específicament per a la modificació urbanística d’Alacant i que no disposa de l’aval de cap organisme internacional. Segons el representant veïnal, el seu disseny pressuposa que una part del territori ha d’estar disponible per a l’activitat turística i no contempla adequadament les desigualtats entre barris.

“L’índex IPAT continua sent una invenció ad hoc per a aquesta modificació que no té suport en cap organisme internacional”, afirma Aracil, que considera que el sistema pot perjudicar especialment els barris de classe treballadora amb una densitat de població elevada. A parer seu, l’Ajuntament continua vinculant els usos terciaris fonamentalment al turisme, en lloc de fomentar una major diversificació de l’activitat econòmica.

Paloma Taltavull, catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat d’Alacant i especialista en mercat immobiliari, també considera insuficient l’IPAT per a descriure correctament el tensionament d’una ciutat. L’economista assenyala que, a més de comptabilitzar les places turístiques i relacionar-les amb la població resident, caldria conéixer altres variables, com ara la rotació que tenen els habitatges d’ús turístic, per a poder valorar-ne l’impacte real.

Un límit d’1,56 pisos turístics per cada 100 habitatges

La nova regulació incorpora l’ISVAT com a segon mecanisme de control. Aquest indicador calcula la proporció d’habitatges turístics respecte del conjunt d’habitatges de cada unitat territorial i fixa un valor inicial de referència de l’1,56%. Això significa que no es podran autoritzar noves VUT quan se supere aquest percentatge, encara que el barri estiga classificat com a zona de creixement controlat.

La plataforma ciutadana considera necessària la introducció d’un indicador d’aquest tipus, però qüestiona el percentatge elegit. “Incloure una limitació a la concentració d’habitatges turístics (ISVAT) és necessari, però l’elecció d’1,56 VUT per cada 100 habitatges és un criteri arbitrari”, sosté Aracil.

Segons els càlculs de la plataforma, aplicar aquest percentatge al total d’habitatges recollits en l’Estudi de Població i Habitatge de l’Ajuntament equivaldria a una xifra teòrica de 2.912 VUT al conjunt d’Alacant. Tanmateix, el límit municipal s’aplica per unitats territorials i està condicionat també per l’IPAT, de manera que aquesta estimació global no equival necessàriament al nombre d’allotjaments que podrien obtindre autorització.

Aracil adverteix, a més, que el sistema pot acabar afavorint els barris amb més habitatges per metre quadrat, molts dels quals són zones de classe treballadora, perquè les proporcions utilitzades no reflecteixen necessàriament la vulnerabilitat social, la disponibilitat d’habitatge assequible o els problemes de convivència que pot provocar la concentració de pisos turístics.

Un altre aspecte que qüestiona la plataforma és la classificació de les zones de manteniment. L’Ajuntament fixa en 7,19 places turístiques per cada 100 habitants el valor mitjà de referència de l’IPAT, però considera zones de manteniment les que presenten valors d’entre 7,19 i 14,38 places, és a dir, fins al doble de l’indicador inicial. En aquestes àrees, la normativa permetria substituir places turístiques existents per altres de noves, sempre que no augmentara el nombre total, amb les excepcions previstes.

Per a Aracil, aquesta decisió evidencia una contradicció en el sistema de mesurament, ja que permet mantindre la concentració turística en zones que dupliquen el valor considerat de referència sense que, segons la plataforma, hi haja una justificació social suficient.

La transformació de baixos comercials en allotjaments

La protecció del comerç de proximitat és un altre dels punts de desacord. El govern municipal preveu prohibir la implantació d’allotjaments turístics a les plantes baixes dels eixos comercials i de barri delimitats en el planejament. Igualment, estableix que les plantes baixes dels edificis destinats exclusivament a allotjament turístic hauran d’acollir activitats obertes al públic, llevat dels espais necessaris per al funcionament de l’establiment.

No obstant això, Alicante, ¿Dónde Vas? considera que la protecció és insuficient perquè no s’estén al conjunt del teixit comercial de la ciutat. La plataforma adverteix que la delimitació d’uns eixos concrets deixa altres carrers exposats a la reconversió dels locals comercials en habitatges turístics, una activitat que, segons denuncia, pot contribuir a la desaparició del comerç tradicional i a la transformació de la vida dels barris.

En aquesta qüestió, Paloma Taltavull també expressa reserves. L’economista considera que la conversió de locals comercials en habitatges pot fomentar situacions d’infrahabitatge, especialment quan els espais resultants no reuneixen les condicions adequades per a una utilització residencial. La professora posa així el focus en les característiques i la qualitat dels immobles, més enllà de la seua possible rendibilitat turística.

Les excepcions per a edificis catalogats i en ruïna

La proposta municipal també restringeix la transformació d’edificis residencials complets en establiments turístics, però preveu excepcions per a la rehabilitació integral d’immobles catalogats i per a determinats edificis declarats legalment en ruïna. En aquest últim cas, la transformació queda condicionada a la localització en zones de creixement controlat, mentre que els projectes singulars poden disposar d’un tractament específic.

Aracil considera que aquestes excepcions poden obrir la porta a noves operacions turístiques en edificis situats prop del centre de la ciutat. En aquest sentit, esmenta expressament el cas del cine Ideal, un immoble històric sobre el qual existeix una llarga controvèrsia urbanística i patrimonial i per la preservació del qual treballa la plataforma Salvem l’Ideal.

El representant ciutadà adverteix que expressions com “rehabilitació integral d’edificis catalogats” podrien emparar projectes que, al seu parer, no responen a les necessitats residencials d’Alacant. També recorda que el mateix estudi municipal reconeix un problema important d’envelliment del parc d’habitatges, una realitat que considera necessari incorporar a qualsevol política urbanística vinculada al turisme.

La plataforma reclama reduir els pisos turístics existents

Més enllà de les modificacions concretes, Alicante, ¿Dónde Vas? manté una posició favorable a reduir progressivament la presència de pisos turístics a la ciutat. Aracil explica que l’entitat defensa no concedir noves llicències de VUT ni renovar les actuals, davant la situació que considera de saturació turística i de greu tensió del mercat residencial.

La plataforma també reclama intensificar les inspeccions contra els habitatges turístics il·legals, que, segons denuncia, es compten per centenars a Alacant. L’objectiu, segons Aracil, hauria de ser avançar cap a una reducció del nombre actual d’allotjaments turístics i recuperar espais per a l’ús residencial. La renovació de les inscripcions, en qualsevol cas, està subjecta al marc normatiu aplicable i la nova proposta municipal preveu preservar la continuïtat de les activitats implantades legalment.

Per la seua banda, el regidor d’Urbanisme, Toño Peral, defensa que els canvis introduïts busquen adaptar les condicions d’implantació a les necessitats de cada barri, protegir l’habitatge i el comerç de proximitat i garantir la seguretat jurídica tant dels residents com dels operadors turístics. L’Ajuntament sosté que les modificacions responen a l’estudi de les al·legacions i als informes de les administracions competents.

La nova proposta torna ara a sotmetre’s a informació pública durant un termini de 20 dies hàbils a comptar des de l’endemà de la publicació de l’anunci corresponent en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana. Durant aquest període es podran presentar noves al·legacions sobre els canvis introduïts, abans que la modificació urbanística continue la tramitació per a l’aprovació definitiva.

El debat continua obert entre el plantejament municipal, que aposta per limitar el creixement dels allotjaments turístics segons la pressió de cada zona, i les demandes de la plataforma ciutadana, que reclama una reducció efectiva de l’activitat i una regulació que incorpore de manera més completa les necessitats socials i residencials dels barris d’Alacant.

Més notícies
Notícia: Denuncien violència d’una empresa de desocupació a Alacant
Comparteix
Desokupaciones Team CR confirma a Diari La Veu que ha intentat aconseguir l'eixida d'una inquilina del carrer de Sant Nicolau, mentre els activistes denuncien haver sigut ruixats amb un extintor
Notícia: Capten el candidat de Vox per Alacant amb propaganda de Núcleo Nacional
Comparteix
El diputat al Congrés espanyol porta un adhesiu amb l'emblema del grup neonazi al portàtil que utilitza habitualment a l'hemicicle
Notícia: Trencament sindical a la manifestació de l’11N a Alacant
Comparteix
CCOO PV i UGT PV van abandonar el cadafal des d'on es van fer els parlaments posteriors a la manifestació per les crítiques del representant del Sindicat d'Habitatge de Carolines

Comparteix

Icona de pantalla completa