La manifestació multitudinària que va tindre lloc aquest dimecres a Alacant amb motiu de la jornada de vaga general de l’11N va evidenciar al carrer la força del descontentament social al voltant de la crisi de l’habitatge, però també va deixar al descobert fractures polítiques i sindicals inesperades. Malgrat l’aparent unitat formal mostrada setmanes arrere entre organitzacions laborals i col·lectius socials, el tram final de la marxa a la ciutat es va saldar amb una forta polèmica i l’abandó de l’escenari per part dels principals dirigents de CCOO PV i UGT PV després de ser durament criticats pel Sindicat d’Habitatge de Carolines.
La tensió va esclatar dalt de l’escenari quan el portaveu de la plataforma de l’habitatge, Carlos Pastor, va carregar obertament contra les centrals sindicals majoritàries davant de milers de manifestants. “No caiguem en enganys: CCOO i UGT han convocat aquesta vaga presionats pel moviment per la vivenda i no hem de deixar que ho utilitzen com a eina electoral”, va subratllar el portaveu davant la presència de les responsables sindicals. En el seu discurs, Pastor va afegir que “aquests sindicats pacten amb la patronal i donen suport a un govern que porta vuit anys sense donar una solució al problema de la vivenda i el salari”, recordant al mateix temps que van ser els col·lectius d’habitatge i no els grans sindicats els qui van assumir els moments de major confrontació amb les forces de seguretat durant la jornada.
Davant d’aquestes al·lusions directes, la secretària general de CCOO a l’Alacantí, Eva Calleja, va mostrar obertament el seu malestar intercanviant impressions amb la secretària comarcal d’UGT, Aurelia Fernández. Segons després d’aquests retrets, ambdues dirigents van decidir abandonar la primera línia de la pancarta i baixar de l’escenari, trencant simbòlicament la unitat de la convocatòria mentre el representant del sindicat continuava el seu discurs carregant contra les polítiques del govern espanyol en matèries com la despesa militar o la vigència de la llei de seguretat ciutadana.
Una jornada tensa a Alacant
Aquest enfrontament dialèctic no va sorgir de la improvisació. Des de primeres hores del matí, la jornada de vaga general a Alacant ja s’havia mostrat conflictiva amb l’arrest de dos manifestants vinculats als col·lectius d’habitatge. La primera detenció es va produir de matinada durant un piquet organitzat al polígon de Rabassa, a l’avinguda de la Universitat, on els antiavalots van carregar contra els concentrats després de tallar temporalment els carrils de circulació. Un segon arrest es va registrar a l’avinguda de Dénia en negar-se una participant a identificar-se davant dels agents, tot i que ambdós detinguts van ser posats en llibertat amb càrrecs a migdia. Les diferències estratègiques ja s’havien fet evidents abans de començar la marxa, quan UGT i CCOO van intentar limitar el protagonisme visual exclusiu a la pancarta unitària oficial, mentre els sindicats d’habitatge exigien lemes propis centrats en la centralitat del conflicte immobiliari.
La presència de càrrecs públics i representants polítics de diferents formacions tampoc va passar desapercebuda en una marxa altament polititzada en què van destacar figures institucionals i orgàniques de partits com ara Compromís, Podem i el PSPV. Després de la conclusió de la protesta, l’episodi de tensió i el trencament de la unitat sindical van saltar ràpidament a les xarxes socials, generant valoracions i reaccions diverses entre els diferents actors polítics locals, com ara el regidor d’Esquerra Unida, Manolo Copé, qui va lamentar públicament l’enfrontament viscut al final d’una jornada històrica de mobilització laboral i social a la ciutat.
