Dos anys després de la dana del 29 d’octubre del 2024, una quinzena d’organitzacions valencianes han reclamat aquest dimarts un canvi radical en les polítiques de reconstrucció i han advertit que la resposta a la catàstrofe no pot limitar-se a reparar carreteres i infraestructures. Associacions de víctimes, col·lectius veïnals, comitès locals d’emergència i entitats agràries, socials i ecologistes han presentat el manifest “De la reconstrucció de formigó a la justícia social, ambiental i agroecològica”. [Vegeu el document al final de l’article.]
El document planteja un decàleg de mesures que inclou una moratòria immediata de nous projectes en zones inundables, la renaturalització de lleres i hortes, la protecció del sòl agrícola, polítiques d’habitatge i mobilitat col·lectiva i una major participació ciutadana en les decisions sobre la reconstrucció.
Les entitats consideren que, dos anys després de la tragèdia i després de nous episodis de pluja torrencial al País Valencià, les administracions continuen reproduint alguns dels errors que van incrementar la vulnerabilitat del territori. Critiquen una reconstrucció basada principalment en l’asfalt, les esculleres rígides de formigó i les mesures assistencials i reclamen, en canvi, una transformació territorial dotada de pressupost suficient, transparència i participació comunitària vinculant.
El manifest també situa la crisi climàtica en el centre de les reivindicacions. Les organitzacions reclamen avançar cap a la fi dels combustibles fòssils, impulsar comunitats energètiques ciutadanes i establir impostos extraordinaris sobre les multinacionals petrolieres i gasistes perquè contribuïsquen a sufragar els danys provocats pels fenòmens climàtics extrems i les mesures necessàries per adaptar-hi el territori.
“Saber també on no s’ha de construir”
La presidenta de l’Associació de Víctimes de la DANA 29 d’Octubre, Mariló Gradolí, posa l’accent en la necessitat de replantejar el model urbanístic. “Després de 233 morts, no acceptem que la lliçó de la dana siga només construir més ràpidament. La lliçó ha de ser construir millor, amb seguretat i, sobretot, saber també on no s’ha de construir”, assenyala.
Precisament, una de les principals exigències del document és l’aturada immediata de nous desenvolupaments urbanístics en zones de risc i la congelació de llicències d’obra en aquests espais. Les entitats proposen també blindar els sòls agrícoles i renaturalitzar els llits fluvials mitjançant vegetació de ribera i sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), amb l’objectiu d’afavorir que el territori absorbisca i retinga una part de l’aigua durant els episodis de pluja extrema.
Marc Ferri, de Per l’Horta, reivindica precisament el paper dels espais agrícoles com a protecció davant les inundacions. “Les hortes són espais inundables i no hauríem de seguir urbanitzant-les mai. Són planes al·luvials creades durant milers d’anys per rius i barrancs i actuen com a espais de laminació, reduint l’impacte de les riuades. És inadmissible que s’intente perseverar amb projectes urbanístics a l’Horta Sud”, afirma.
L’agroecologia com a part de la reconstrucció
El document defensa també una reconstrucció agroecològica que protegisca els sòls i reforce la sobirania alimentària. Entre altres mesures, proposa potenciar els cultius amb coberta vegetal, recuperar tanques, ribassos i boscos de ribera i oferir assessorament tècnic i suport econòmic als productors.
La coordinadora de la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica i Agroecologia (SEAE), Helena Cifre, defensa que la reconstrucció no ha de significar recuperar el mateix model productiu existent abans de la dana.
“Reconstruir no és tornar al model intensiu. Els sòls vius amb coberta vegetal retenen aigua i frenen l’erosió. Les tanques, ribassos i boscos de ribera alenteixen les riuades i donen refugi a la fauna auxiliar. Demanem suport tècnic, formació, inversió i preus justos per a les famílies productores. El consum local i agroecològic ha de ser part de la reconstrucció”, assevera Cifre.
Habitatge, transport públic i infraestructures segures
Les organitzacions situen també els drets socials i els serveis essencials entre les prioritats de la reconstrucció. En aquest sentit, reclamen revisar la ubicació i les condicions d’infraestructures crítiques com ara centres educatius, residències i centres sanitaris situats en àrees de perill i plantegen adaptar-los o traslladar-los quan calga.
En matèria de mobilitat, el manifest aposta per reforçar una xarxa metropolitana de transport públic i avançar cap al model de “ciutats de 15 minuts”, amb serveis bàsics accessibles a poca distància, per a reduir la dependència del vehicle privat.
Pel que fa a l’habitatge, les entitats exigeixen regular el preu dels lloguers per a combatre l’especulació, ampliar el parc públic d’habitatge social i impulsar la rehabilitació dels immobles amb criteris d’eficiència energètica i zero emissions.
El decàleg es completa amb una proposta de governança territorial descentralitzada que done participació estable als Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) mitjançant taules territorials permanents.
