Les ferides que va suposar la dana del 29 d’octubre de 2024, que va arrasar un bon nombre de poblacions de les nostres comarques i la vida de 233 persones, segueixen obertes.
Al cap de dos anys de la dana, el seu màxim responsable, Carlos Mazón, segueix pavonejant-se per les institucions amb el seu aforament parlamentari, que li permeten el PP i Vox, com a pagament als serveis prestats, la impunitat del Consell i del seu expresident; fins ara només està podent ser jutjat per la increïble proposta teatral de la companyia Atirohecho, amb la participació de la Koordinadora de Kolectivos del Parke Alcosa i la cooperativa audiovisual Barret: «El judici a Carlos Mazón que mai voràs».
En estos dies hem vist com el drama ha arribat amb la dana Adam en altres comarques darrere el canvi climàtic i la mateixa agressió estan demanant permisos per construir en zones que han sigut negades per la nova riuada.
A més, «la Generalitat ha formalitzat prop de 400 contractes a empreses per a la reconstrucció. I quines són les grans beneficiàries? FCC, Rover Rail, Ocide, Becsa, CHM Infraestructuras, Pavasal. Les mateixes que han estat condemnades o investigades per finançament il·legal del PP valencià en les trames Gürtel, Taula i Azud. Això no és reconstrucció, això és un saqueig.» I encara va dir més: «Amb l’autorització de la Generalitat de Pérez Llorca, es projecten macroprojectes en zones inundables a Catarroja, Alfafar, Massanassa, Torrent, Aldaia, Picanya, Xirivella, Picassent. Construir en zones inundables no és reconstrucció, és una sentència de mort. És garantir que la pròxima dana torne a emportar-se cases, negocis i vides. Perquè l’horta no és només un actiu econòmic: és una infraestructura de supervivència. És per això que salvar l’horta és salvar la vida.»
És per això que els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció posem en marxa una campanya reivindicativa per exigir una moratòria i paralització immediata de macroprojectes comercials i industrials en sòl d’horta a tots els municipis afectats. Esta moratòria es mantindria fins que s’aproven i es posen en marxa mecanismes de participació ciutadana vinculants, on la veu i el vot de la ciutadania decidisca el futur del territori.
Com a exemple d’estos macroprojectes, la campanya agafa la lluita contra el PAI de la Font Baixa, l’última illa verda d’Alfafar, que vol alçar 36 torres de 8 a 10 altures i més de 1.200 habitatges nous sobre sòl d’horta. La Font Baixa no és un solar, és horta periurbana que el 29 d’octubre de 2024 va actuar com una esponja natural i va evitar que la riuada arribara més lluny a Alfafar, Sedaví i Llocnou de la Corona, i si es formigona, la pròxima DANA serà pitjor. No es tracta d’un projecte d’habitatge, sinó d’especulació sobre l’última horta d’Alfafar. Retallades en educació, sanitat, habitatge. Amenacen el sector educatiu amb control ideològic i caça de bruixes contra qui impartisca valors democràtics. L’intent de desallotjament de l’antic circuit de Fórmula 1 per part de l’alcaldessa de València, l’intent de desallotjament del supermercat popular del Parke Alcosa per part de l’Ajuntament d’Alfafar. Tots del Partit Popular. Introdueixen la «prioritat nacional» per discriminar migrants en l’accés a drets socials. Tot això perquè l’incompliment dels drets socials genera malestar, i el que volen és desviar eixe malestar cap als més febles: migrants, treballadors de baixa, dones, «okupes»… La guerra del pobre contra el pobre.
Però potser el més destacable al cap de dos anys de la dana és la convocatòria de Vaga General pel dret a l’habitatge, com es diu en la seua convocatòria: cada dia, més sectors de la societat tenen dificultats per a accedir a un habitatge digne a la ciutat de València. Mentre que els nostres salaris estan pràcticament estancats, el preu del lloguer i de la compra ha arribat a màxims històrics. Cada vegada més treballadores són expulsades de les seues cases: durant el primer semestre de 2026 es van executar 1.370 desnonaments al País Valencià. Centenars de milers de persones es troben en una situació límit: una notificació de finalització de contracte, una denúncia per impagament o l’anunci de la no renovació del lloguer (molts provinents de la crisi de 2008) suposen el trencament total de vides. Ens enfrontem a noves formes de precarització de l’habitatge (lloguer temporal, per habitacions o «co-living») i a l’assetjament immobiliari per part d’empreses de desocupació, contractades per rendistes i especuladors per a exercir amenaces i coaccions que queden impunes. Per tant, les reivindicacions immediates serien:
- Aturar els desnonaments de manera indefinida.
- Abaixar els preus de lloguer i establir els contractes de lloguer com a indefinits, a través d’una regulació que ataque els beneficis de rendistes i especuladors.
- Expropiar els pisos buits i dedicats a l’especulació, turística i immobiliària, per a crear un parc d’habitatge desmercantilitzat.
- Prohibir la compra d’habitatge amb finalitats especulatives i limitar-la a l’ús residencial.
- Il·legalitzar les empreses de desocupació i acabar amb l’assetjament immobiliari.
A estes reivindicacions, les raons per fer l’aturada general l’11 de novembre haurien d’afegir l’augment dels salaris i les pensions, la baixada de subministraments bàsics i la millora de serveis públics, sanitat, educació, etc. Al País Valencià: acabar amb la prioritat nacional imposada en els pressupostos de la Generalitat, parar la reconstrucció basada en l’agressió al territori, amb una moratòria dels macroprojectes i PAI, així com la defensa de la nostra llengua i l’exigència de sobirania i finançament just.
