Dues marxes han recorregut aquest dijous els municipis de l’Horta Sud que van quedar devastats per la dana del 29 d’octubre del 2024. La mobilització, amb el lema “Ni oblit, ni perdó“, ha estat marcada marcada pel record, però també per la reivindicació, i manté viva l’exigència de responsabilitats per una catàstrofe que va causar 233 morts al País Valencià.
Les dues columnes han eixit a les 17 hores des d’Albal i Benetússer. La primera ho ha fet des de l’avinguda del Pare Carlos Ferris i la segona ha partit de l’avinguda del Camí Nou i ha congregat veïnat de Benetússer, Alfafar i el parc Alcosa. Totes dues s’han dirigit cap al pont del barranc de Xiva, entre Catarroja i Massanassa, un dels espais que simbolitzen la dimensió de la tragèdia del 29-O.
La convocatòria, impulsada pels Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER) i l’Acord Social Valencià, amb la participació de les associacions de víctimes, ha tingut un doble objectiu: homenatjar les persones que van perdre la vida i tornar a reclamar “veritat, justícia i garantia de no repetició”, tres demandes que els col·lectius d’afectats han mantingut des dels mesos posteriors a la catàstrofe.
El barranc, punt de trobada i símbol de la tragèdia
Les dues marxes han confluït a l’entorn del barranc entre Catarroja i Massanassa, convertit de nou en espai de memòria col·lectiva, on s’ha dut a terme un acte d’homenatge amb un minut de silenci en record de les víctimes. Pau Alabajos ha interpretat la cançó” “Línia 1″, sobre l’accident de Metrovalencia del 2006, i ha assenyalat els paral·lelismes entre tots dos episodis. “Ni Francisco Camps ni Carlos Mazón van assumir la seua responsabilitat, i en cap dels dos casos es va reconéixer a les víctimes com a interlocutors vàlids”.
Rosa Àlvarez, presidenta de Víctimes Mortals DANA 29-O, ha definit les marxes com una expressió de “la dignitat d’un poble” que va saber organitzar-se quan més falta feia i ha demanat consolidar-les com a part de la memòria col·lectiva. Per part seua, Elisabeth González, presidenta de l’Associació de Damnificats per la DANA 29 d’octubre, ha recordat les persones mortes i les famílies que “continuen buscant respostes i justícia”, així com els damnificats que encara pateixen les conseqüències de la catàstrofe, i ha sintetitzat una de les principals reivindicacions amb una frase: “Volem viure segurs als nostres pobles”.
Una representant de l’Associació de Víctimes de la Dana 29 d’Octubre de 2024 ha assenyalat que aquest dijous es recorda “les 233 persones que ja no estan entre nosaltres. Cadascun amb un nom, una història, una família, unes amistats i una vida que mereixia continuar”. Després, aplaudiments i crits de “Mazón a presó, Consell dimissió” han donat pas a l’actuació de Feliu Ventura, qui ha cantat ‘”Quan el cel és torna negre”. La interpretació de la Muixeranga per Estrela Roja ha tancat l’homenatge.
El segon aniversari arriba, a més, amb una part de la reconstrucció encara pendent i amb les conseqüències de la catàstrofe presents en nombrosos municipis. Les inundacions van afectar 65 localitats, unes 850.000 persones i més de 50.000 empreses, segons les dades recopilades dos anys després de la riuada.
Homenatges arreu dels municipis afectats
Les marxes han sigut l’acte reivindicatiu central d’una jornada en què nombroses localitats han recordat les víctimes mortals. A Paiporta, el municipi que va registrar més víctimes, s’ha fet silenci al costat de l’escultura instal·lada a l’entorn de Vil·la Amparo. La dana va causar 56 morts en aquesta localitat, que dos anys després continua sent un dels principals símbols de la catàstrofe.
A Catarroja s’ha celebrat un homenatge a les 25 persones que hi van perdre la vida, amb tres minuts de silenci i una ofrena floral. El consistori ha declarat, a més, tres dies de dol oficial. A Torrent, on van morir onze persones, familiars de les víctimes, representants municipals i membres del teixit associatiu s’han reunit en una ofrena floral i un minut de silenci.
Benetússer ha renovat el mural “La memòria de l’aigua”, obra de l’artista ESCIF, i a Picanya s’ha inaugurat l’escultura “Llàgrimes que abracen” al nou Pont de la Memòria, construït després de la riuada. També a la Foia de Bunyol una marxa ha recorregut el trajecte des de Xest fins a la confluència del barranc de Xiva amb els seus principals afluents, on els participants han encés ciris en memòria de les víctimes.
Un aniversari marcat pel dol d’Urda
La commemoració ha coincidit amb el dol oficial per l’accident ferroviari d’Urda, a Toledo. Les associacions de víctimes de la dana i els CLER han expressat la seua solidaritat amb les famílies de les persones mortes i ferides en el sinistre i han mantingut les marxes de l’Horta Sud, encara que altres actes previstos per a aquest 29 d’octubre han sigut ajornats.
És el cas de “La caixa de la memòria”, l’homenatge que l’Associació Víctimes DANA 29-O havia convocat per a les 19 hores al costat del barranc a Paiporta, que s’ha traslladat al 5 de novembre, a la mateixa hora i al mateix lloc, en senyal de respecte per la tragèdia ferroviària.
Aquest segon aniversari presenta així una imatge diferent de la del primer. Si el 29 d’octubre del 2025 va estar marcat pel funeral d’Estat i per les protestes dels familiars contra l’aleshores president de la Generalitat, Carlos Mazón, enguany el protagonisme ha tornat sobretot als carrers dels municipis afectats i a les associacions de víctimes.
La mobilització continuarà dissabte a València
Els actes reivindicatius no acaben aquest dijous. Dissabte 31 d’octubre, a les 18 hores, s’ha convocat a València una nova manifestació impulsada per col·lectius socials i associacions vinculades a les víctimes de la dana. La protesta forma part de les mobilitzacions que s’han repetit periòdicament des de la catàstrofe per a reclamar responsabilitats polítiques i judicials.
