La Generalitat ha concentrat en una única conselleria les competències de serveis socials, justícia, transparència i participació després de l’eixida d’Elena Albalat del govern valencià per a encapçalar la candidatura del PP per la demarcació en les pròximes eleccions estatals. Aquesta és la cinquena remodelació de l’executiu valencià durant aquesta legislatura
La nova Conselleria de Serveis Socials i Justícia estarà dirigida per Núria Martínez, fins ara titular de Justícia, Transparència i Participació. La reorganització s’ha publicat aquest dijous al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i situa el nou departament com el tercer amb més pressupost del Consell.
El president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, ha optat així per no nomenar una nova persona al capdavant de Serveis Socials, sinó per integrar aquesta àrea en la cartera que ja gestionava Martínez. La fusió dona lloc a un departament amb un ventall molt ampli de responsabilitats, des de la dependència, la infància o les polítiques per a persones grans fins a l’administració de justícia, la transparència i la participació ciutadana.
De la dependència a la justícia
En l’àmbit social, la nova conselleria assumirà les polítiques de prestacions i serveis socials, dependència, persones grans, persones amb discapacitat, famílies, infància i adolescència, adopcions, cooperació al desenvolupament i voluntariat social.
A aquestes funcions, s’hi sumen les competències en matèria de justícia i les relacionades amb consultes populars, autogovern, col·legis professionals, fundacions, associacions, registres i notariat.
Núria Martínez també mantindrà sota la seua responsabilitat la protecció de dades, la transparència de l’activitat pública, el bon govern i la participació ciutadana.
Amb la fusió, desapareix una conselleria i el Consell passa a tindre una estructura diferent. El nou departament disposarà de quatre secretaries: Serveis Socials, Família i Infància; Sistema Sociosanitari; Justícia i Autogovern, i Transparència i Participació.
La Generalitat justifica aquesta organització per a garantir la “continuïtat de la gestió administrativa”, evitar interrupcions en els procediments en tramitació i mantindre l’agilitat en la prestació dels serveis públics.
Quart departament en l’ordre jeràrquic
D’aquesta manera, l’administració autonòmica queda formada per onze departaments: la Presidència de la Generalitat i deu conselleries.
D’aquestes deu conselleries, tres tenen al mateix temps rang de vicepresidència: la Vicepresidència Primera i Conselleria d’Habitatge, Ocupació, Joventut i Igualtat; la Vicepresidència Segona i Conselleria de Presidència, i la Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació.
La nova Conselleria de Serveis Socials i Justícia ocupa el lloc següent i es converteix, per tant, en el quart departament en l’ordre jeràrquic del Consell, després de les tres vicepresidències.
La resta de carteres són Economia, Hisenda i Administració Pública; Sanitat; Educació, Cultura i Universitats; Agricultura, Aigua, Ramaderia i Pesca; Emergències i Interior, i Indústria, Turisme, Comerç i Innovació.
