La secció segona de l’Audiència de València ha desestimat la petició de l’exconsellera de Justícia i Interior i investigada en la causa de la dana, Salomé Pradas, i el seu ex número dos, Emilio Argüeso, perquè l’exdelegada del Govern Pilar Bernabé aporte totes les comunicacions que va mantindre el 29 d’octubre de 2024, relacionades amb l’emergència, quan les riuades van deixar 234 víctimes mortals a la província de València.

Així consta en una interlocutòria de l’Audiència Provincial, facilitat pel Tribunal Superior de Justícia valencià, en el qual la sala dona la raó a la magistrada de Catarroja que instrueix la causa i que havia rebutjat la petició dels dos investigats.

La delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé | Jorge Gil | EP

Per a la sala, no s’aprecia “la utilitat i pertinència de la prova”, a més que consta ja la negativa de Bernabé a l’aportació del seu telèfon, “sent indiscutible que estem davant una diligència que afectaria de ple al nucli del seu dret a la intimitat, per més que se suggerisquen mesures atenuants de la ingerència”.

“Si la testimoni —continua el text— es va negar a l’aportació del llistat de trucades, cal col·legir que es negarà igual al que ara se li sol·licita pels recurrents amb molta major extensió”, afig el tribunal, que subratlla que, atesos els fets que són objecte d’investigació en aquesta causa, no s’aprecia “la utilitat i pertinència de l’interessat davant el genèric de la petició”.

Al respecte, entén que si la declaració de l’exdelegada “va resultar incriminatòria per als recurrents, aquests degueren precisar els particulars d’aquesta declaració que efectivament els incriminava i en quina mesura la diligència sol·licitada podria desmentir o qüestionar el que va dir la testimoni”.

Estralls causats per la dana del 29 d’octubre del 2024 a Paiporta | Rober Solsona | EP

En aquesta línia, el tribunal apunta que no s’identifica “cap comunicació” de Bernabé en concret “que permeta emetre un judici favorable a la utilitat de la prova” sol·licitada i recalca que hi ha “motivació suficient” sobre les raons de la denegació, la qual cosa permet rebutjar infracció del principi d’igualtat d’armes, com sostenia l’exconsellera.

Pradas havia demanat en juliol que la jutgessa acordara requerir a Bernabé i al president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ), Miguel Polo, que aportaren voluntàriament còpia de totes les comunicacions mantingudes durant la jornada del 29 d’octubre relacionades amb la gestió de l’emergència, ja foren trucades entre tots dos o amb qualsevol altre responsable de qualsevol administració, organisme o institució pública i, de manera molt particular, aquelles relatives a l’evolució de la situació en el barranc de Poio, “qualsevol que haguera sigut el mitjà o canal telemàtic emprat per al seu intercanvi”, deia la petició.

Vista aèria de la manifestació a València contra Carlos Mazón un any després de la dana | Mathias Rodríguez | ACN

L’objectiu era saber “quina informació concreta circulava entre les diferents administracions i institucions en cada franja horària”, el coneixement “real, efectiu i cronològic existent sobre l’evolució de la situació de risc” i, de manera especialment rellevant, “les dades i advertiments dels quals es disposava en relació amb l’evolució del cabal en el barranc de Poio”.

Primer rebuig

En un acte d’eixe mateix mes, la jutgessa va desestimar la petició i traslladava a Polo la possibilitat d’aportació voluntària de les seues comunicacions d’eixe dia. La magistrada ho justificava en què l’obtenció dels missatges o la informació i dades sobre les comunicacions és “voluntària, donada la naturalesa dels presumptes delictes imprudents que són objecte d’investigació en aquest procediment”.

Contra aquesta decisió va recórrer l’exconsellera —i també Argüeso—; l’extitular d’Interior va al·legar que Bernabé havia rebutjat aportar voluntàriament el seu llistat de trucades durant la seua declaració testifical d’abril de 2025 al·legant el caràcter personal del seu mòbil, però sostenia que eixa negativa “es va circumscriure exclusivament al llistat de trucades telefòniques” mentre que la defensa demanava l’aportació voluntària “de totes les comunicacions”, la qual cosa incloïa les escrites via correu electrònic, WhatsApp, Telegram, missatgeria instantània o altres canals.

Albal, 18 dies després de la DANA | Lluís Martí

El fiscal va impugnar tots dos recursos. La jutgessa va tornar a rebutjar les peticions al setembre en considerar que no es precisava en el recurs “la raó de verificar les seues comunicacions, ni les discrepàncies de la declaració de la testimoni amb fets constatats, documents aportats, informes que facen necessari tornar novament a realitzar aquest oferiment”.

“Elusió de responsabilitats”

“L’argumentació parteix d’una premissa errònia, per la seua inconcreció i pel clar desplaçament i elusió de responsabilitats en la vigilància d’una cosa tan vital com el control dels barrancs, conegut pels mitjans de comunicació, establit en el Pla Especial davant el Risc d’Inundacions” al País Valencià, i “subjecte a la responsabilitat dels qui van ostentar la direcció del pla, els dos investigats”, va concloure la magistrada i arreplega l’Audiència en la seua interlocutòria.

La defensa de Pradas, a la qual es va adherir Argüeso, va al·legar llavors insuficiència de motius per a denegar la petició; vulneració del dret de defensa així com “la pertinència, necessitat i utilitat de la diligència d’investigació” sol·licitada i argumentava que la nova petició era més àmplia i diferent. Uns extrems que la sala, en una decisió del passat 12 de novembre, ha rebutjat i confirma les decisions adoptades per la magistrada d’instrucció.

Manifestació “Mazón a presó”, a València | Eduardo Manzana | EP

Denega altres diligències

D’altra banda, en segon acte, l’Audiència desestima el recurs d’apel·lació d’una acusació particular contra la decisió de la jutgessa de denegar la pràctica de nombroses diligències d’investigació després de la declaració testifical de l’alcaldessa de València, María José Catalá.
La sala entén que el “gruix de la informació” que l’acusació particular pretén obtindre amb la bateria de diligències interessades i que incidirien sobre l’estat del barranc de Poio i el seu desbordament causant de les defuncions en la pedania de La Torre “ja consta” en les actuacions, segons ha informat el TSJ.

I, d’altra banda, considera que els recurrents no justifiquen quina informació concreta sobre les incidències relatives al sanejament, drenatge o evacuació, obertura, tancament o modificació de les comportes de l’Albufera, incidències en les estacions de bombament, col·lectors o sistemes de sanejament poguera tindre la consideració “d’informació hidrològica crítica”, quan la petició d’informació plantejada versa sobre extrems “que en res van influir en les defuncions a la Torre”, per la qual cosa són unes diligències “manifestament impertinents”.

Més notícies
Notícia: DANA | Fins ací arribà la “barrancà”
Comparteix
Una mostra del fotògraf i arquitecte Adrià Goula exposa a Paiporta retrats de la desfeta del 2024 marcats per la línia de fang en les parets que assenyala l’alçada de la tragèdia
Notícia: DANA | Pradas retrau a Argüeso que la culpe a ella “en exclusiva”
Comparteix
L’exconsellera de Justícia i Interior apunta que era al seu número dos i director d’Emergències a qui li corresponia la direcció de la situació fins a la declaració de la situació 2, a les 19 hores
Notícia: DANA | Pradas torna a quedar-se muda davant la comissió del Congrés
Comparteix
L'exconsellera diu que es nega a declarar perquè està investigada en la causa judicial i perquè l'han citada amb el "mateix objecte" que la primera vegada.
Notícia: DANA | La jutgessa eleva a 234 la xifra de víctimes mortals
Comparteix
La magistrada inclou un veí de Paiporta de 73 anys que va morir a conseqüència d'una infecció bacteriana

Comparteix

Icona de pantalla completa