L’anàlisi toxicològica de huit mòmies inques trobades en volcans del Perú i l’Argentina ha permès identificar substàncies psicoactives consumides per xiquets i joves abans de ser sacrificats fa aproximadament 500 anys. La recerca, publicada a la revista científica Antiquity, ha detectat evidències del consum de fulles de coca en les sis mostres de cabells examinats, indicis d’ingesta d’alcohol en quatre individus i petites quantitats d’harmina a les ungles d’una altra de les víctimes. Els resultats suggereixen que la preparació dels sacrificis humans podia variar segons les pràctiques religioses i les divinitats venerades en cada santuari.
Les restes es van conservar durant segles als cims dels Andes, entre volcans i antics espais cerimonials, on l’escassetat d’aire i les temperatures molt inferiors a zero graus van afavorir que alguns cossos romangueren congelats. A més de preservar les vestimentes i els objectes que acompanyaven les víctimes, aquestes condicions van mantindre rastres químics de les substàncies que havien consumit les víctimes abans de morir. L’estudi d’aquestes evidències ha permès reconstruir part de la preparació d’un dels rituals més importants de la religió inca.
La investigació, encapçalada per Dagmara Socha, del Centre d’Estudis Andins de la Universitat de Varsòvia, ha examinat restes procedents dels volcans Ampato i Sara Sara, al Perú, i Chuscha, Llullaillaco i Quehuar, a l’Argentina. L’equip ha analitzat sis mostres de cabells i dues d’ungles mitjançant cromatografia líquida acoblada a espectrometria de masses en tàndem, una tècnica capaç de detectar concentracions molt petites de compostos químics.
L’anàlisi de la queratina present als cabells i les ungles permet identificar substàncies incorporades a aquests teixits durant la vida dels individus, fins i tot segles després. Quan les condicions de conservació i la longitud de les mostres són les adequades, també és possible reconstruir variacions en el consum durant els mesos anteriors a la mort. Les tècniques actuals han facilitat recuperar evidències que havien passat inadvertides en investigacions anteriors.
Coca i alcohol en les víctimes
Una de les principals troballes és la presència de cocaïna i benzoilecgonina, un dels seus principals metabòlits, en totes les mostres capil·lars estudiades, una prova del consum de fulles de coca. Els resultats de Chuscha i Sara Sara són especialment rellevants perquè les investigacions toxicològiques anteriors no havien aconseguit identificar aquests compostos a les restes. La coca tenia una dimensió religiosa, com a ofrena a les divinitats, però també s’utilitzava tradicionalment per a alleujar les molèsties de l’altitud, reduir la fam i facilitar l’esforç físic durant els desplaçaments.
Les anàlisis també van identificar coca etilé en quatre individus: la xiqueta de Chuscha i les tres víctimes de Llullaillaco. Aquest compost es forma quan l’alcohol i la cocaïna coincideixen a l’organisme, de manera que la detecció indica que havien ingerit begudes alcohòliques mentre consumien coca. Els autors relacionen la troballa amb la ingesta de chicha, una beguda fermentada de dacsa que les fonts històriques descriuen com a part de la preparació de les víctimes durant l’última etapa del ritual.
L’examen més detallat correspon a una xiqueta d’aproximadament huit anys trobada a Chuscha. Els científics van dividir els seus cabells en sis segments per a estudiar l’exposició a determinades substàncies en els últims sis mesos de vida. Les concentracions de cocaïna van mostrar oscil·lacions i van descendir notablement en l’últim mes, mentre que el coca etilé va aparéixer únicament en el segment corresponent a aquest període final.
Segons els experts, aquest canvi podria estar relacionat amb una nova fase de preparació per al sacrifici, caracteritzada per una ingesta més elevada d’alcohol juntament amb les fulles de coca. No obstant això, adverteixen que la conservació de les restes i els processos metabòlics també poden influir en les concentracions detectades. Per tant,cal tindre en compte aquests factors en els resultats a l’hora d’interpretar els canvis observats.
Harmina a les ungles de la Donzella d’Ampato
Una altra troballa significativa procedeix de la mòmia d’Ampato número 1, anomenada la Donzella d’Ampato o Juanita, una adolescent d’uns 14 anys descoberta el 1995. L’anàlisi de les ungles va revelar petites quantitats d’harmina, un alcaloide present en determinades plantes, entre les quals hi ha espècies del gènere Banisteriopsis, algunes de les quals s’utilitzen tradicionalment en l’elaboració de begudes com ara l’ayahuasca.
Els investigadors consideren que aquestes plantes podrien haver arribat als Andes mitjançant intercanvis des de regions amazòniques. La presència d’harmina podria indicar el consum d’una beguda específica, però els resultats no permeten determinar la composició exacta de la preparació administrada a l’adolescent. Tampoc es van identificar altres compostos que pogueren confirmar que havia ingerit una preparació al·lucinògena com l’ayahuasca.
En concret, no es van detectar triptamines, per exemple la DMT, encara que els investigadors adverteixen que aquests compostos s’incorporen amb dificultat als cabells i les ungles. L’absència, per tant, no permet descartar completament el consum de substàncies al·lucinògenes, però tampoc demostrar que la jove ingerira una beguda d’aquestes característiques. La troballa obri noves preguntes sobre les pràctiques cerimonials vinculades a les muntanyes sagrades.
La capacocha
Les víctimes formaven part de la capacocha, una cerimònia que combinava funcions religioses i polítiques dins de l’Imperi inca i que es practicava com a acte de veneració a les principals divinitats. En aquests rituals se sacrificaven infants de tots dos sexes i dones joves, els intermediaris entre les comunitats i els déus. Els seleccionats havien d’actuar com a missatgers entre el món dels vius i el de les divinitats i els avantpassats.
Moltes cerimònies tenien lloc en muntanyes de gran altitud vinculades al culte dels déus locals. Els sacrificis podien celebrar-se davant d’esdeveniments que alteraven l’ordre còsmic, com ara els períodes de sequera i de fam, també en situacions d’inestabilitat política. Les fonts històriques recollides en l’estudi descriuen l’ús de fulles de coca i de chicha s’administrava a les víctimes per a atenuar-ne els sentits i tranquil·litzar-les durant la fase final del sacrifici.
La recerca planteja que aquestes substàncies també podrien haver exercit funcions relacionades amb el benestar físic i emocional dels menors durant els desplaçaments cap als santuaris. Les propietats de les fulles de coca podien ajudar a combatre el mal d’altura, el cansament i la fam al llarg del trajecte. En el cas de l’harmina, els autors contemplen que els seus efectes sobre l’estat d’ànim podien emprar-se per a mantindre tranquil·les les víctimes, una hipòtesi relacionada amb els efectes antidepressius atribuïts a determinades plantes que contenen aquest alcaloide.
Aquestes interpretacions, però, no permeten establir amb certesa els motius de l’administració de les substàncies ni com van experimentar les víctimes els seus últims dies. Els resultats aporten informació sobre els compostos que van arribar als seus organismes, però les limitacions de les mostres impedeixen reconstruir tots els detalls de la preparació i del desenvolupament dels sacrificis.
Muntanyes i divinitats
Els científics conclouen que la capacocha no seguia un protocol idèntic arreu de l’Imperi inca. Les diferències entre les mòmies podrien estar relacionades amb les característiques i les prerrogatives de les divinitats venerades en cada muntanya, i també amb les particularitats de les cerimònies locals. Les substàncies administrades variaven segons els individus i els llocs sagrats.
Malgrat les limitacions, els avanços de les tècniques toxicològiques ofereixen noves possibilitats per a investigar l’ús de plantes psicoactives en les pràctiques religioses inques, cinc segles després dels sacrificis.
