La detenció divendres a Picanya del qui la policia considera el “presumpte fundador i principal impulsor” a l’estat espanyol del moviment Blocus, pareix que situa l’epicentre d’aquest misteriós “moviment” al País Valencià, encara que els aldarulls més greus s’han produït a Barcelona i Bilbao.
A pesar d’aquesta i altres detencions -una altra a Catarroja– i fins i tot empresonaments preventius, la informació real que hi ha fins ara és molt poca. No caldrà que recordem que no seria la primera volta que la policia presenta espectaculars operacions que després s’ensorren com castells de cartes i que resulta que tot es tractava de poc més que detencions aleatòries. La funció del periodisme és, també, dubtar de la versió oficial. I és també, encara que siga trist haver d’estar dient-ho a aquestes altures, que la funció del periodisme és informar, no especular. I molt menys generar por i alarmisme. Un alarmisme, per cert, al qual va sumar-se, en una mostra d’irresponsabilitat, l’Ajuntament de València, quan va avisar els ciutadans que no eixiren de casa el dissabte a la vesprada. Just el moment en què, casualitat o no, hi havia convocada la manifestació pel record dels dos anys de la dana.
No se sap res, per tant, de les motivacions ni l’origen del moviment. Per ara hi ha dues tesis que pareixen les més plausibles. Una primera, que siga un moviment d’imitació dels disturbis francesos (però sense concretar cap reivindicació social). La segona, que siga una operació de desestabilització i saqueig de botigues sense més, amb objectius encara per definir. Les dues, de fet, són compatibles.
En tot cas, si una cosa ha tornat a deixar clar l’incident és la força d’un simple rumor. El rumor com a ferramenta de mobilització i creació de situacions de pànic ha estat utilitzat pel poder des d’èpoques immemorials per tal de desviar el descontentament en èpoques de crisi. Les xarxes socials i la seua immediatesa i massificació han canviat la forma, però no el mètode ni els motius.
L’any passat a Torre-Pacheco (Múrcia), el rumor que un immigrant havia agredit un veí, convenientment difós per l’extrema dreta, va provocar pogroms racistes a la ciutat. Aquest estiu, un altre rumor que assegurava que s’havia obert la frontera a Ceuta va provocar que desenes de milers de persones generaren una allau humana per entrar a la ciutat. Són rumors que no s’acaba mai de saber qui i com els genera, però sempre beneficien els mateixos.
Isca d’on isca, resulta evident que, i més en període electoral, la violència al carrer i els saqueigs beneficien l’agenda de la dreta extrema i l’extrema dreta, que sempre tenen a punt la bandera de “l’ordre i la mà dura” i les reformes exprés del Codi Penal. En el cas de Blocus, la ràpida reacció dels seus trolls i pseudomitjans acusant els joves “d’invasors musulmans” i fins i tot “milícies de Sánchez” no fa sinó repetir el guió de sempre.
Finalment, cal remarcar la radical i enorme distància entre les estranyes, despolititzades i absurdes crides del Blocus amb les protestes franceses. Allí es tracta d’un moviment de protesta socials massiu, estructurat, amb discurs i reivindicacions clares i que si en alguns casos ha derivat en avalots o saqueigs ha estat sobretot en resposta a una repressió policial extremadament violenta i a la presència de provocadors infiltrats entre els manifestants. Desenes d’aquests han estat “caçats” pels manifestants i exposades les seues tècniques en nombrosos vídeos.
Si algú creu que caldria importar ací la situació francesa, el millor que pot fer és participar en el moviment en defensa de l’habitatge, les acampades i la vaga general convocada per l’11 de novembre, que és el més similar a l’onada de protestes del veí del nord, i, sempre, des d’una actitud pacífica i de respecte, que només ha de respondre per autodefensa a agressions molt concretes.
Des de DLV sempre hem tingut com a un dels principis de la nostra línia editorial la pau i la no violència, un dels pilars fonamentals per a conviure comunitàriament en democràcia real, i no sols formal, si volem avançar en justícia i equitat social.
