Greenpeace ha demostrat que anar a classe a final de curs s’està convertint en un risc per a la salut. L’organització internacional ha visitat sis col·legis i instituts de l’Estat, entre els quals l’IES Josep Iborra de Benissa (la Marina Alta), per a documentar amb càmeres termogràfiques les elevades temperatures que pateixen l’alumnat i els docents aquests dies als centres educatius.
D’aquesta manera, l’entitat s’afegeix a les peticions històriques de les famílies i de la comunitat educativa per a adaptar de forma sostenible els centres i patis a la calor extrema. Unes reclamacions que estan recorrent diversos punts de l’Estat i que s’hi sumen a altres reivindicacions davant de les mancances de l’educació pública.
Benissa “al roig viu”
A l’IES de Benissa, la temperatura registrada aquesta setmana per l’organització a l’interior de les aules a migdia era de 28 °C. Així mateix, al pati, era de quasi 40 °C, i arribava a superar els 50 °C en algunes pistes esportives.
La temperatura òptima per a un bon rendiment escolar segons els estudis científics se situa al voltant dels 22-24 °C en climes temperats. A partir dels 24 °C fins als 32 °C es redueix progressivament el rendiment per cada grau d’augment.
Les càmeres termogràfiques de Greenpeace, a través d’una paleta de colors que va del blau fosc, la temperatura més baixa registrada en cada imatge, fins al groc, la més alta, han demostrat que “les temperatures per a un aprenentatge òptim se superen en tots els centres visitats. També se superen amb les mínimes els 27 °C, la temperatura que estableix la legislació laboral com a màxima per a dur a terme treball sedentari”.
“La calor excessiva no és cap font d’inspiració per a ningú. Provoca greus impactes en la salut, com ara esgotament per calor i colp de calor, entre altres. A més del risc sanitari, té efectes sobre la capacitat cognitiva, la concentració i la comprensió, la qual dificulta la qualitat de l’ensenyament”, ha apuntat la responsable d’adaptació al canvi climàtic de Greenpeace, Elvira Jiménez.
Estrès tèrmic
“Els menors són un col·lectiu especialment vulnerable a la deshidratació, a l’esgotament per calor i a l’estrès tèrmic. Els seus mecanismes de termoregulació davant de temperatures extremes no són tan eficients com els de les persones adultes. D’altra banda, els seus patrons de comportament, com ara fer activitats a l’aire lliure o no hidratar-se amb la freqüència adequada, també afecten aquesta vulnerabilitat. A més, passen la major part del seu dia als centres escolars, tant dins dels edificis com fora, als patis, coincidint amb les hores de més calor. Per si no n’hi haguera prou, la contaminació, present en molts entorns escolars dels centres urbans, actua com un factor ambiental agreujant”, ha assegurat Jiménez.
D’altra banda, també ha denunciat que “davant de la insuficiència de protocols, calen reformes estructurals de climatització eficient i descarbonitzada als centres educatius per a protegir els usuaris sense agreujar el canvi climàtic“. “Als espais exteriors, la naturalització dels patis és una solució clau que no només aporta frescor, sinó beneficis físics i cognitius a l’alumnat mitjançant el joc en la natura. A més, quan s’obrin al barri fora de l’horari lectiu, les escoles es transformen en valuosos refugis climàtics i espais de cura comunitària”, ha afegit.
“L’adaptació dels edificis i patis a la realitat climàtica no és cap caprici. És una qüestió de salut pública i del dret a una educació de qualitat. Les administracions no poden continuar mirant cap a un altre costat fent cas omís de les famílies i les veus expertes. Si aquestes condicions es consideren inacceptables en un entorn laboral, per què s’accepten per a xiquets i xiquetes?“, ha conclòs Jiménez.
