La comunitat educativa valenciana disposa des d’ara d’una nova eina per a visibilitzar una problemàtica que afecta milers d’alumnes i docents durant els mesos més calorosos de l’any. Ha nascut Aules Socarrades, una plataforma col·laborativa que permet recollir i compartir dades reals sobre la temperatura a l’interior dels centres educatius del País Valencià amb l’objectiu de fer visible l’impacte que les altes temperatures tenen sobre la salut i les condicions d’aprenentatge.

La iniciativa està impulsada per l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del CEIP Censal de Castelló de la Plana i compta amb la col·laboració de la comunitat educativa EduTicTac. El projecte sorgeix amb la voluntat de convertir en dades objectives una situació que, remarquen els promotors, s’ha normalitzat als centres educatius valencians. “Durant massa temps, la calor a les aules s’ha assumit com una situació inevitable. Però el que no es mesura es pot negar, i el que es mesura obliga a actuar”, expliquen.

Mapa col·lectiu

La plataforma ofereix la possibilitat que escoles, instituts i famílies instal·len dispositius senzills de mesura de temperatura i humitat. Les instruccions estan disponibles a la mateixa web, amb la finalitat de facilitar la participació del màxim nombre possible de centres educatius. Les dades obtingudes s’incorporen a un mapa col·lectiu que permet conéixer en temps real les condicions tèrmiques de les aules de diferents punts del territori.

Els impulsors de la iniciativa consideren que aquesta informació pot esdevindre una eina útil tant per a la comunitat educativa com per a les administracions públiques, ja que, d’una banda, permet mostrar de manera objectiva les temperatures que es registren als centres i, d’altra, pretén contribuir a la protecció de la salut de l’alumnat i reforçar les demandes de millora de les infraestructures educatives davant un context climàtic cada vegada més extrem.

Aules Socarrades subratlla que és “un projecte independent, apartidista i obert a la participació de tota la comunitat educativa”. L’objectiu és construir una xarxa de dades compartides que permeta dimensionar l’abast real del problema i aportar evidències davant una situació que, denuncia, afecta directament el benestar de l’alumnat i del professorat.

La iniciativa arriba en un moment marcat per l’augment de les temperatures extremes i per l’impacte creixent de l’emergència climàtica. En aquest escenari, els promotors consideren que les condicions ambientals dins de les aules han deixat de ser una qüestió secundària per convertir-se en un repte de salut pública que exigeix actuacions estructurals i planificades.

Aules que cremen

El projecte s’inspira en l’experiència d’Aules que cremen, desenvolupada a Catalunya, i adapta aquest model al context valencià. Els responsables d’Aules Socarrades han volgut reconéixer expressament la col·laboració de l’equip impulsor català, que ha facilitat la cessió del codi i del plantejament original per fer possible la implantació de la iniciativa al País Valencià.

Amb aquesta nova eina, la comunitat educativa pretén posar xifres a una realitat que, fins ara, sovint quedava limitada a les experiències individuals. Com resumeixen els impulsors de la plataforma: “Les dades parlen. Ens socarren a les aules“.

Més notícies
Notícia: “Aquí no se van a dar imposiciones lingüísticas”
Comparteix
Una treballadora municipal de Finestrat denuncia assetjament i un acomiadament signat per Pérez Llorca per parlar valencià en un curs
Notícia: Denuncien que alumnes no es poden escolaritzar en valencià a Castelló de la Plana
Comparteix
Compromís reclama a l'Ajuntament la convocatòria "extraordinària i urgent" del Consell Escolar Municipal
Notícia: Educació pública, de qualitat i —no ho oblidem— “en valencià”
Comparteix
El valencià, el català de tots —com deia Enric Valor— és el pa de paller del sistema educatiu valencià. El País Valencià no és ni Madrid ni Múrcia ni la Rioja. Qui ho dubta? Ara bé, hi ha a qui la sola presència del valencià li regira els budells i que, atipat d’esquírria catalanofòbica, voldria la llengua d’Ausiàs March extirpada de l’escola i de la societat valencianes. No ens ve de nou això, que la cosa ve de lluny, com veurem tot seguit. L’esclat de la vaga d’ensenyants ha tornat a desemmascarar el conflicte lingüístic —i polític— latent. Als actuals inquilins del palau de la Generalitat —pandorgos viscerals— no els agrada el valencià, com no els agrada l’educació pública i no els agrada que el poble escriga, parle i pense.
Notícia: Gandia lliura a les famílies les restes de quatre víctimes del franquisme
Comparteix
La capital de la Safor duu a terme aquest acte de reparació històrica i democràtica a les Escoles Pies, antic centre de reclusió de la dictadura

Comparteix

Icona de pantalla completa