En el seu moment, l’amnistia es va convertir en un desig general a tot l’Estat, allò de “Llibertat, amnistia, Estatut d’Autonomia” expressava tal reivindicació. L’estiu del 1976 al Cap i casal tingué lloc una gran manifestació unitària de tota l’oposició democràtica, o siga des dels sectors més moderats als més radicals. Setmanes abans alguns advocats, pocs, per cert, en protesta ens havíem tancat al col·legi d’advocats per la dita motivació. Doncs, haguérem d’esperar a les primeres eleccions i la constitució de les Corts Generals de l’Estat per assolir la desitjada amnistia amb una llei pactada entre els hereus del franquisme i els representants de l’esquerra majoritària. Aquella norma, amnistiava un gran conjunt de conductes delictives o susceptibles d’alguna mena de càstigs penals o d’altra mena, atribuïbles tant a les víctimes del franquisme com als victimaris, aspecte aquest darrer que en aquelles circumstàncies va quedar una mica difuminat.
La present amnistia, concretada en la llei 1 de 2024, que ha estat revalidada com sabem pel Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea, igualment respons a unes circumstàncies excepcionals, tal com es desenvolupa al seu pròleg. Totes dues tenen en comú la concurrència de l’esmentada excepcionalitat, i l’objectiu a assolir és tancar ferides polítiques, en aquest cas en relació amb la declaració unilateral d’una hipotètica independència de Catalunya i el referèndum no autoritzat de l’11 d’octubre de 2017. Igualment, en l’aplicació dels beneficis de l’amnistia s’inclouen les conductes de la gent que hi va participar a favor, tant personatges públics com ciutadans. Igual que el 1977 també les autoritats i la policia que actuaren en contra resulten afavorits per l’esmentada mesura.
L’amnistia implica l’anul·lació de pronunciaments judicials, com ara sentències o altres formes de penalitzacions. Així, ara, aquesta resulta ser la qüestió que tenim davant. Tornant a l’amnistia del 1977, des d’aleshores fins al present les accions plantejades als tribunals de justícia per exigir jutjar els crims del franquisme s’han trobat davant del criteri dels tribunals d’arxivar els casos al·legant que tals actes, fins i tot els de “lesa humanitat”, han estat amnistiats d’ofici. Quin serà el criteri dels tribunals davant de l’aplicació de l’amnistia de la llei del 2024? La justícia europea ha donat una lliçó a les nostres instàncies judicials. El que resultaria més que desitjable seria que d’ofici la justícia d’Espanya apliqués els beneficis de l’amnistia sense dilacions innecessàries, com demana la Constitució als tribunals de justícia. He de dir, però, que aquest és un desig expressat amb certa dosi de desconfiança, puix després de prop de cinquanta anys d’exercici professional em puc permetre eixa dosi d’escepticisme.
